Durant anys, l’anomenat Informe Delors, que en realitat es titulava Learning: the treasure within (Educació: hi ha un tresor amagat a dins), ha estat referència obligada de lleis marc, currículums i programes educatius de mig món. Aquest informe es redacta durant la primera meitat dels noranta, a partir d’un comitè d’experts presidit per Jacques Delors, que acabava de deixar la presidència de la Comissió Europea. Un quart de segle després, la Unesco va considerar que calia llançar un nou informe, que sigui la guia dels pròxims dos decennis, i en aquesta ocasió el va encarregar a una comissió presidida per Sahlework Zewde, presidenta d’Etiòpia des del 2018. És el primer cop que un informe així s’encarrega a una líder del tercer món, que a més és dona.
A diferència de l’informe Delors, el que tal vegada algun dia es conegui com informe Sahlework s’ha elaborat al llarg de dos anys amb una gran participació de persones i entitats. Fins a un milió, asseguren a la Unesco, ja que un dels seus missatges vol ser que l’educació és una tasca col·lectiva, i per tant no es volia repetir el mateix patró d’informe elaborat per un reduït grup d’experts. Dilluns es va presentar a Barcelona la traducció al català del resum executiu de l’informe, en un acte organitzat per Catesco en el qual va participar Sobhi Tawil, director d’innovació i futur de l’aprenentatge de la Unesco, i com a tal la persona que ha coordinat l’informe. La traducció de l’informe complet en castellà estarà enllestida aproximadament en un mes i la del català trigarà unes setmanes més.
“A l’informe Delors es posava l’èmfasi en el fet d’aprendre a viure junts i en l’aprenentatge al llarg de la vida, ara ens hem volgut preguntar no només com ens relacionem entre nosaltres, sinó com ens relacionem amb el planeta i amb la tecnologia”, explica Tawil a aquest diari. “Ens trobem davant d’una conjuntura diferent a la que teníem en els noranta: la degradació mediambiental, l’increment de les iniquitats, la regressió dels drets humans i l’auge dels populismes, l’acceleració de la digitalització i la intel·ligència artificial, la incertesa del futur del treball… tot aquest context és el que envolta en l’informe”, diu Tawil. “Ja no parlem ni de què aprenem, ni de com aprenem, sinó del per què –afegeix–, i tampoc ens preguntem què ha de fer l’educació per adaptar-se als nous temps, sinó què ha de fer l’educació per donar forma al futur”.
Cimera educativa de Nacions Unides al setembre
Aquesta darrera pregunta va ser l’encàrrec que el secretari general de Nacions Unides, Antonio Guterres, va donar a la Unesco fa uns anys. I ara, amb l’informe a la mà, Guterres ha convocat una gran cimera sobre educació que tindrà lloc al setembre d’aquest any a Nova York, i en la qual s’espera la participació dels caps d’estat i de govern dels països membres. Serà la primera vegada que Nacions Unides convoqui una cimera d’aquest estil. Abans, a finals de juny, està previst que es faci a la seu de la Unesco a París una prèvia d’aquesta cimera, en la que participaran ministres i altres autoritats, a més de representants de la comunitat educativa internacional.
Per aquest alt càrrec de la Unesco, la participació dels docents en la transformació de l’educació és clau, i per això es felicita que l’informe “ha estat ben rebut per les associacions de mestres, en concret vam tenir un bon feedback de la Education International [la federació internacional de sindicats de docents]”. Tawil opina que “habitualment la innovació es presenta com un canvi massa radical, la qual cosa és un error. El missatge que rep un professional no pot ser que el que ha estat fent en els últims vint anys no valia per res. I és que la transformació mai parteix de zero, sinó del que s’està fent bé. Hem d’analitzar què és positiu del que fem i què necessita ser canviat, i hem d’aconseguir que hi hagi un propòsit compartit”, apunta Tawil.
En concret l’informe fa cinc propostes per renovar l’educació: adoptar pedagogies basades en la solidaritat i la cooperació (el món s’ha de transformar des del treball col·lectiu i l’empatia); actualitzar els currículums i els coneixements comuns (d’aquí que algun mitjà hagi interpretat que la Unesco avali els nous currículums de la Lomloe, cosa que explícitament no ha fet); fer de la docència una professió col·laborativa i referent en la transformació; fer de les escoles espais a protegir perquè garanteixin la inclusio, l’equitat i el benestar individual i col·lectiu; i crear oportunitats educatives al llarg de tota la vida i en diversos espais socials i culturals.
“Aquest informe és una provocació, una invitació al diàleg, i una oportunitat per connectar aquest diàleg amb el que té lloc en altres parts del món”, insisteix Tawil. I “el professorat hi ha d’estar involucrat, perquè en la mesura que puguis incloure més professorat en el diàleg aconseguiràs un major sentiment de pertinença, i una menor resistència als canvis que s’han de fer. Necessitem pedagogies de la solidaritat i la cooperació, perquè ja no parlem d’aprendre a aprendre, sinó d’aprendre a aprendre junts, i necessitem currículums amb una mirada més intercultural i ecològica, que ajudi a combatre la discriminació, el racisme, el sexisme, el pensament neocolonial, etc.”
Resistències i participació
Al llarg de la seva estada a Barcelona, Sobhi Tawil, acompanyat pel president i la directora de Catesco (Eduard Vallory i Marina Gay), s’ha entrevistat amb diputats dels diferents grups parlamentaris, i amb el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, el qual va participar en l’acte de presentació del document. També hi van ser dues docents (Laura Cassany, de l’Escola Immaculada de Vilassar, i Laura Sànchez, de l’Escola Octavio Paz de Barcelona) i dues alumnes (Paula Lin i Helena Herranz, de l’Escola Virolai) que formen part del Fòrum Futurs de l’Educació, el grup creat per escoles que van formar part de la mostra del programa Escola Nova 21, quan aquest programa es va donar per tancat. La participació catalana en l’informe Sahlework s’ha vehiculat a travès d’aquest Fòrum.
Durant aquests dies, doncs, Tawil ha tingut temps d’informar-se sobre la situació de l’educació a Catalunya, i l’onada de protestes dels darrers dies. Al respecte, comenta que “nosaltres no estem per jutjar com ho fa cada país, però pel que m’expliquen de Catalunya i Espanya crec que la dinàmica és positiva, ja que hi ha un esforç per millorar la qualitat de l’educació. Aquesta dinàmica es topa amb resistències, com passa a qualsevol part del món, i per això és tan important fer partícip al professorat de les passes que es fan per transformar l’educació”.
1 comentari
Així doncs, el nou enfoc europeu es aprendre a aprendre junts?.I fins ara que hem estat fent?