La Llei de Política Lingüística (1998) i no la Llei d’Educació de Catalunya (2009) serà modificada, en part del seu articulat, a fi de reconèixer que el castellà també pot ser llengua d’ensenyament a les escoles catalanes. Així ho han acordat els dos partits del Govern (ERC i Junts) i el principal partit de l’oposició (PSC), juntament amb En Comú Podem, que aquest matí han presentat una proposició de llei conjunta per modificar aquests articles, segons ha avançat ‘La Vanguardia’.
Amb aquesta modificació, que bàsicament afecta diversos apartats de l’article 21 de la LPL, s’interpreta que també es dona resposta a la sentència del 25%, si bé en cap moment aquest ni cap altre percentatge apareixen a la llei. Bàsicament, els redactats que canvien són per dir que s’ha de garantir el domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l’ensenyament obligatori, i que els projectes lingüístics han de tenir en compte aquesta finalitat, i la situació sociolingüística i l’evolució del procés d’aprenentatge lingüístic, orial i escrit del seu entorn.
Acord amb ECP, ERC i JxCat per modificar la Llei de Política Lingüística per refer el consens al voltant del model lingüístic. El català ha de ser el centre d gravetat, garantint també la presència adequada del castellà i tenint en compte la situació sociolingüística dels centres pic.twitter.com/niFU9OtPYL
— Esther Niubó (@eniubo) March 24, 2022
Així, mentre fins ara l’apartat 1 d’aquest article deia que el català “s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’apreentatge en l’ensenyament no universitari”, ara s’esmenta expressament el castellà. El nou redactat dirà això: “El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. També és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d’acord amb els criteris que s’estableixen a l’apartat 3”. I aquest apartat 3 és on s’indica aquesta finalitat de domini de les dues llengües.
De tota manera, l’Apartat 2 de la LPL, que no es modifica, ja donava força aire al castellà: “Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L’Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per a fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s’apliqui”.
En cercles polítics es considera que aquesta modificació de la LPL serà un altre argument usat pel Departament per justificar que està acatant la sentència del 25%, si bé és evident que aquesta modificació legislativa no obliga cap centre a aplicar aquest percentatge d’hores lectives en castellà, per molt que li doni reconeixement de llengua d’ensenyament.
Amb tot, a mesura que al llarg de la tarda s’ha anat difonent la notícia d’aquest acord, també s’han multiplicat algunes mostres de rebuig a través de twitter. I cap a les 21 hores Junts x Catalunya ha penjat un fil de twitter en el qual reafirmava el seu compromís amb la immersió lingüística. Aquests missatges s’han interpretat com un retractament de la proposició presentada al matí, que encara s’ha de debatre i aprovar (o no) al Parlament.
Davant el rebuig que la proposta de modificació de la Llei Política Lingüística ha generat entre les entitats defensores de la llengua i la comunitat educativa, 🤝hem traslladat als grups parlamentaris la necessitat de trobar un imprescindible consens majoritari.
(OBRIM FIL👇)— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) March 24, 2022
Per la seva banda, segons explica també ‘La Vanguardia’, la CUP també ha registrat aquest matí una altra proposició de llei al Parlament per modificar la LEC i “blindar” la immersió lingüística davant “l’immobilisme” del Govern. En aquesta proposició defineix el català com a “única llengua vehicular i d’aprenentatge a l’escola”.
2 comentaris
Y se acabó el monolingüismo vehicular, se acabó vender una entelequia que sólo existía en la mente de algunos retrógrados… caput, adiós, finito. La comunidad educativa despidió (con cerca de un 95%) a una proyecto educativo excluyente, reaccionario, supremacista y CLASISTA. Queda claro y meridiano que los que aullaban contra el 25% eran pocos, marginales, pero con demasiada presencia mediática, demasiados “artículos de opinión”, demasiado eco, demasiado ruido. Sois pocos, insignificantes y ridículos. Abramos las puertas y ventanas, un nuevo aire ha llegado a los centros educativos, queda todo por hacer. Pongámonos a trabajar. Salut, la lluita per una educació pública i de qualitat continua!!! Arriba los que luchan.
Una de les coses que em sap més greu de tot és que les persones nouvingudes no tindran un recurs públic per aprendre català a segons quins centres. La majoria de nouvinguts tenen el castellà com a primera llengua i es perdran l’oportunitat d’aprendre’n una altra. Saber llengües ens enriqueix mostrant-nos altres maneres d’entendre el món.
Una altra cosa que em sap molt greu és constatar que hi ha persones que no s’adonen que el castellà és present a Catalunya a les plataformes (Netflix, Amazon, HBO…), a la música, al carrer… La immersió en castellà hi és, fins i tot, en els pobles petits allunyats de les grans ciutats: infants, joves i adults entenen i parlen en castellà. Passarà el mateix en algunes ciutats si els alumnes nouvinguts deixen de tenir una aula on se’ls ensenyi català?
Com se sent l’alumn@ que està en una aula sis hores sense entendre res de res? Això és real als nostres centres! Com arribarien de l’escola a casa els vostres infants o joves si us n’haguéssiu anat a viure per exemple a Finlàndia, i s’haguessin passat sis hores de classe sentint només a parlar finès sense que ningú els expliqués res?
Hi ha molta feina per fer en el món educatiu. I potser una de les primeres és donar suport a la tasca dels docents des de l’administració deixant de posar pals a les rodes en forma de lleis amb noms de polítics, fent inversió real en professorat i en personal de suport per aplicar la integració dels infants nouvinguts i dels que tenen necessitats educatives a les aules.
I poden seguir destinant recursos econòmics perquè a les aules no hi hàgim d’anar amb anorac perquè la calefacció està tan mal dissenyada que a una zona de la majoria de centres poden anar en màniga curta i a l’altra abrigats amb jaquetes; perquè les cadires i les taules permetin escriure, dibuixar i estudiar en una postura còmoda i no hi hagi alumnes que no sàpiguen on posar les cames perquè no els caben sota la taula; perquè hi hagi espais on els alumnes es puguin trobar per fer treballs en grup i els professors reunir-nos per coordinar-nos per oferir l’educació de qualitat que molts hem reclamat sortint al carrer aquests dies.