Mentre els partits polítics encara discuteixen al voltant de la reforma de la Llei de Política Lingüística, com a forma de donar resposta a la sentència del 25% de les hores en castellà, el tribunal ha anat més ràpid. Ni la reforma d’aquesta llei, per donar rang de llengua d’ensenyament al castellà, ni l’anunci d’un “projecte de decret de desplegament del règim lingüístic del sistema educatiu a Catalunya”, són la resposta esperada. I per això la sala li diu al Govern que no està executant la sentència i insta específicament al conseller d’Educació que “en el termini màxim de 15 dies, dicti les instruccions” sobre l’ús de les dues llengües oficials en un percentatge que no podrà ser inferior al 25% en cap cas, i que ha d’incloure “com a mínim la docència de la mateixa llengua i la d’una altra assignatura o matèria de caràcter troncal o anàleg”.
En aquesta nova interlocutòria, que porta data de 4 de maig de 2022, queda clar que l’estratègia d’Educació per no acatar sense desacatar no ha funcionat del tot. “Cal reiterar que el que la sentencia disposa és una obligació de resultat que ha de ser efectiu i immediat i, en aquest aspecte, es constata una situació d’inexecució de la sentència un cop finalitzat el termini que la Generalitat de Catalunya disposava per a la seva execució”, diu el tribunal. La sala recorda a la Generalitat que té el dret a decidir les mesures per donar compliment a la sentència, però “no té la llibertat de no actuar i permetre una situació contrària al mandat constitucional”.
Asamblea por una Escuela Bilingüe, interès legítim?
La sala dedica bona part de la interlocutòria a explicar que aquest pronunciament es fa a instàncies de la “Asamblea por una Escuela Bilingüe”, la qual va presentar escrit el 30 de març demanant l’execució forçosa de la sentència. El tribunal accepta “l’interès legítim” d’aquesta entitat, per diverses raons i després de citar nombrosa jurisprudència, i en canvi rebutja la de Vox i la de diversos diputats al Parlament de Catalunya que a títol individual van fer el mateix a partir del moment que el Govern català va detallar com pensava complir la sentència del 25%. Grosso modo, el tribunal considera que els primers estan legitimats perquè el tema del litigi està estretament lligats als seus fins estatutaris, mentre que als parlamentaris els diu que aquesta condició, segons diverses sentències, no converteix la persona en representant de l’interès general davant de la jurisdicció contenciós-administrativa.
Al respecte, la reacció del Departament d’Educació ha estat immediata. El conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, ha explicat aquesta mateixa tarda que el Govern presentarà un recurs de reposició contra aquesta interlocutòria, que no ha dubtat a qualificar reiteradament de “aberració” i “aberrant”. Segons Cambray, el tribunal s’ha extralimitat en diversos punts, en especial pel fet d’acceptar la legitimitat de la “Asamblea por una Escuela Bilingüe”, que és precisament un dels punts amb els quals discrepen dos dels magistrats membres de la sala, que presenten un vot particular. De fet, el ponent original, Eduard Paricio, és substituït com a ponent d’aquesta interlocutòria pel seu company Manuel Santos Morales a causa del vot particular. El recurs de la Generalitat se centrarà sobretot a negar aquesta legitimitat, però el cas és que els lletrats de la Generalitat ja s’hi van oposar en el transcurs d’aquest procediment i el tribunal ho ha desestimat.
El conseller també ha demanat “màxim consens polític, social i pedagògic” per donar resposta a aquesta sentència, ha volgut “llençar un missatge de tranquil·litat a les direccions dels centres educatius, que no han de canviar res”, ha reiterat que “l’aprenentatge de les llengües no va de percentatges, sinó de pedagogia” i ha promès que “els propers anys hi haurà més català a les escoles del que hi ha ara”.
Un nou actor: l’alta inspecció de l’Estat
En el seu escrit, la Asamblea por una Escuela Bilingüe no demana només l’execució de la sentència, sinó que també demana al tribunal que requereixi al conseller “que aporti certificació referida al percentatge d’hores lectives en català i castellà de cada centre, amb el detall de les matèries curriculars i la respectiva càrrega horària per setmana, curs i etapa educativa”, i que també li requereixi “certificació estesa pel director o directora de cada centre educatiu sostingut amb fons públic sobre el percentatges de castellà i català que s’imparteixen com a llengua vehicular, amb el corresponent visat de la inspecció educativa”. El TSCJ, però, no recull aquestes demandes en la part dispositiva de la interlocutòria.
De fet, el TSJC cedeix el control de compliment d’aquesta nova sentència a l’Alta Inspecció d’Educació de l’Estat, que no és ben bé un cos tècnic, sinó una mena de delegats que el Ministeri d’Educació té a cada comunitat la missió dels quals és controlar que les disposicions normatives en matèria educativa encaixen amb la legislació estatal. Aquest alt inspector (a Catalunya n’hi ha hagut un o dos, depenent del moment) no té potestat per entrar a les escoles, ni es relaciona o té cap jerarquia sobre el cos d’inspectors d’educació, sinó que s’adreça al Departament quan detecta alguna disfunció i aquest ho trasllada, si és el cas, als seus inspectors. D’aquesta manera, la persona que ocupa aquest càrrec a Catalunya ha estat tradicionalment vinculada al partit que governa l’Estat, i per tant en aquests moments la o les persones als quals el tribunal sembla delegar la potestat d’examinar si el Govern català compleix la sentència del 25% serien pròximes al PSC.
