La privacitat va ser un dels principals problemes de l’ús de les tecnologies durant el confinament i el tancament d’escoles generalitzat des de març de 2020 i que en molts llocs del món fins ara no s’està començant a revertir de manera generalitzada. A Espanya, les administracions autonòmiques van donar, des del primer moment, l’avís que calia utilitzar les plataformes informàtiques que elles mateixes tenien i tenen, ja que estava en joc, des del minut un, la privacitat de les dades personals de milions d’escolars.
En almenys 49 països de tot el món, des de l’Argentina al Regne Unit passant per Turquia, milions de nenes i nens han estat vigilats per prop de 150 aplicacions (EdTech) que van ser aprovades per al seu ús educatiu durant el confinament pels respectius governs. Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe Com s’atreveixen a espiar la meva vida privada? Violacions dels drets dels nens per part dels governs que van recolzar l’aprenentatge en línia durant la pandèmia de Covid-19, realitzat en diferents fases des d’abril de 2020 per Human Rights Watch.
L’ONG és categòrica: «Aquest informe és una recerca global de la tecnologia educativa (EdTech) recolzada per 49 governs per l’educació infantil durant la pandèmia. Sobre la base de l’anàlisi tècnica i de polítiques de 164 productes EdTech, Human Rights Watch determina que el suport dels governs a la majoria d’aquestes plataformes d’aprenentatge en línia posa en risc o viola directament la privacitat dels nens i altres drets dels nens, amb finalitats no relacionades amb la seva educació».
Human Rights Watch (HRW) assegura que en la cursa que els governs van emprendre per intentar solucionar l’ensenyament des de casa, pocs van ser els que van comprovar que les aplicacions informàtiques que anaven a utilitzar-se fossin respectuoses amb els drets de la infància. De fet, dels 164 productes que s’han analitzat, 146 «sembla» que utilitzaven pràctiques que podrien posar en risc els nens i les nenes, ja que «contribuïen a soscavar-los o infringien activament aquests drets».
Pel que sembla, la major part d’aquests productes podia monitoritzar l’activitat dels infants, en molts casos de manera secreta i sense tenir el seu consentiment ni dels seus progenitors o tutors legals. «La majoria de les plataformes d’aprenentatge en línia van instal·lar tecnologies de seguiment que seguien als infants fora de les seves aules virtuals i a través d’internet al llarg del temps», asseguren des de HRW.
A això s’hi suma el fet que bona part de les plataformes, a més, compartien aquestes dades amb tercers. En la majoria dels casos, diu l’informe de l’ONG, empreses de publicitat digital (AdTech). Amb aquesta informació, aquestes empreses poden conèixer aproximadament les característiques i interessos de nenes i nens; un coneixement que pot ser venut, al seu torn, a empreses que busquin acostar-se a públics infantils. «Human Rights Wat ch –diu l’informe– va observar que 146 productes EdTech enviaven directament o atorgaven accés a dades personals de nens a 196 empreses de tercers, en la seva gran majoria AdTech».
Cosa de les CCAA
L’informe de HRW parla de 49 països estudiats. Un d’ells va ser Espanya, encara que no íntegrament, sinó que es va posar el focus en les dues autonomies més poblades: Andalusia i Catalunya. Això sí, també es van realitzar entrevistes en altres ciutats per recaptar l’opinió d’alumnat, famílies i professorat.
Una de les declaracions que transcriu l’ONG en l’informe és d’un docent madrileny de secundària que comenta textualment: «Pel fet que Espanya estava en estat d’emergència, el Ministeri d’Educació va comunicar [als professors] que ja no es requeria el consentiment per a la privacitat, o la protecció de dades… La privacitat i tot això ha passat a un segon pla per complet, però ho hem fet. perquè el Ministeri així ho ha dit».
Fonts del Ministeri d’Educació sosté que no va haver-hi cap comunicació ni directa a cada docent (no està dins de les atribucions que llavors tenia el Departament d’Isabel Celaá) ni a l’opinió pública. Van ser les comunitats autònomes les que van decidir quines plataformes s’utilitzaven a cada moment, quelcom que apunta també l’informe a l’hora d’aclarir que a diferents països (Espanya és un d’ells) el govern central va cedir la competència en aquest sentit a les administracions regionals.
El Ministeri sí que va desenvolupar una web (Aprendo en casa) que, segons defensen fonts de l’actual equip, compta amb garanties de seguretat, entre altres coses perquè no se sol·licitava cap dada a qui la usés. L’informe de HRW sosté que efectivament complia normes de privacitat. Segons fonts del Ministeri, la web està allotjada en els seus servidors i encara que dona la possibilitat d’utilitzar les «sales de reunions» de Google, per a fer-ho cal sol·licitar-ho a Intef, entitat que facilita una adreça de correu pròpia perquè ho l’usin les i els participants a les reunions. D’aquesta manera s’asseguren la no cessió de dades privades de ningú.
En qualsevol cas, les primeres setmanes van ser realment confuses, amb comunitats autònomes que van prohibir expressament l’ús de plataformes que no fossin les facilitades per la mateixa Administració al mateix temps que aquestes es posaven en tal tensió que va haver-hi seriosos problemes per utilitzar-les. Molts docents van acabar fent ús d’aplicacions privades per poder continuar amb les classes.
Però HRW assenyala que el problema, en no poques ocasions, estava en el fet que les plataformes de les administracions públiques també posaven en risc la privacitat dels qui les han estat utilitzant en aquest temps.
Des d’Andalusia asseguren que la plataforma que es va posar en marxa, eAndalucia, «no disposa de dades d’usuaris: ni dades d’alumnat, ni de professorat, ni de personal de gestió ni de tutors d’alumnes/as». Quelcom similar ocorre en el cas català, en el qual es va utilitzar el portal edu365, del qual afirmen fonts del Ministeri d’’Educació que «és anònim, públic, sense autenticació i amb informació estàtica, és a dir, sense intercanvi d’informació ni cap base de dades, només mostra informació de lectura».
Aquestes mateixes fonts asseguren haver fet comprovacions a partir de les quals es confirma que no s’han recollit dades personals de cap usuari. A més, insisteixen, els comptes de Google analytic que s’utilitzen des d’edu365 «tenen desactivades les funcions per anunciants, és a dir, no es recullen dades demogràfiques, d’interessos ni qualsevol altra dada sensible» que es pugui vendre a tercers. Asseguren, a més, haver intentat tenir una reunió amb HRW per aclarir la informació que es dona en l’informe però no ha estat possible.
Publicitat conductual
Aquest és un dels riscos més importants que denuncia HRW en el seu informe en relació a les dades que hagin pogut ser recopilades per les diferents companyies tecnològiques. Es tracta de publicitat que li apareix a l’usuari després d’haver observat el seu comportament a internet i haver realitzat un perfil dels seus interessos i gustos.
Segons l’oenegé, els infants són especialment vulnerables a aquest tipus de publicitat, especialment els qui tenen menys de 7 anys, però no només. A això s’hi afegeix, diu HRW, el fet que van ser públic captiu, almenys durant el tancament d’escoles, i es van veure obligats a utilitzar les aplicacions i plataformes que els seus centres educatius (guiats per les administracions competents) els van obligar a utilitzar per poder seguir les classes a distància. Triar entre la privacitat i continuar amb les lliçons, determina l’informe, és una decisió que noies i nois, en realitat, no van poder prendre.
Segons la recerca de l’ONG, 199 empreses de tercers van rebre informació dels usuaris i usuàries de les plataformes i aplicacions. Més dels 164 productes tecnològics que van ser analitzats per realitzar aquest informe.
HRW assegura que «aquests anuncis estan integrats a plataformes digitals personalitzades que desdibuixen encara més les distincions entre contingut orgànic i de pagament. En fer-ho, la publicitat conductual aprofita la incapacitat dels nens per identificar o pensar críticament sobre la intenció persuasiva, manipulant-los potencialment cap a resultats que poden no ser el millor per ells».
L’informe, en qualsevol cas, fa una bona quantitat de recomanacions als països, així com a les seves administracions educatives, siguin estatals o regionals i a les companyies tecnològiques perquè puguin evitar el màxim possible la recol·lecció de dades de caràcter personal de menors, així com de vigilància del comportament que els usuaris tenen a la xarxa.
