El soroll procedent del trànsit rodat és un problema estès a les ciutats, però les evidències sobre les seves conseqüències en la salut dels infants encara són escasses. Ara, un estudi realitzat en 38 centres escolars de Barcelona ha observat que el soroll del trànsit en els col·legis té un efecte perjudicial sobre el desenvolupament de la memòria de treball i la capacitat d’atenció de l’alumnat de primària. Els resultats d’aquesta recerca, liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, s’han publicat a la revista PLoS Medicine.
L’estudi, emmarcat en el projecte BREATHE, i liderat pels investigadors Maria Foraster i Jordi Sunyer, va comptar amb la participació de 2.680 nens i nenes de 38 centres escolars. L’equip científic es va centrar en dues habilitats que es desenvolupen amb rapidesa en la preadolescència i que resulten essencials per a l’aprenentatge i el rendiment escolar: la capacitat d’atenció (fa possible que atenguem estímuls específics de manera selectiva) i la memòria de treball (que ens permet mantenir i manipular informació en períodes curts de temps).
Durant 2012 i 2013, els menors, d’entre 6 i 10 anys, van realitzar quatre vegades els tests cognitius. L’objectiu d’aquestes proves no era només avaluar la memòria de treball i capacitat d’atenció, sinó estudiar la seva evolució al llarg del temps. En paral·lel, es van efectuar mesuraments de soroll tant a l’exterior de l’escola com als patis i a l’interior de les aules.
Els resultats mostren que, transcorregut l’any d’estudi, la progressió de la memòria de treball, de la memòria de treball complexa i de la capacitat d’atenció va ser més lenta en alumnes que assistien a escoles amb major soroll de trànsit. Per exemple, un increment de 5 dB en els nivells de soroll exterior es va traduir en un desenvolupament de la memòria de treball un 11,4% més lent que la mitjana i en un desenvolupament de la memòria de treball complexa un 23,5% inferior a la mitjana. Així mateix, aquesta exposició es va traduir en un desenvolupament de la capacitat d’atenció un 4,8% més lent que la mitjana.
“El nostre estudi reforça la hipòtesi que la infància és un període vulnerable en el qual estímuls externs com el soroll poden afectar el ràpid procés de desenvolupament cognitiu que té lloc abans de l’adolescència”, explica Jordi Sunyer, investigador d’ISGlobal i últim autor de l’estudi.
Diferències entre l’interior i l’exterior de l’aula
En l’anàlisi del soroll exterior, tant un major nivell mitjà de soroll com una major fluctuació en els nivells de soroll a l’escola es van associar amb una pitjor evolució en els resultats de l’alumnat en totes les proves. A l’interior de les aules, una major fluctuació en els nivells de soroll també es va associar a una evolució més lenta al llarg d’un any en tots els tests cognitius. En canvi, els nens i nenes exposats a majors nivells mitjans de soroll en classe durant l’any només van tenir pitjors resultats que l’alumnat en aules més silencioses en la prova de la capacitat d’atenció, però no en els tests de memòria de treball.
“Aquest resultat apunta al fet que els pics de soroll a l’interior de l’aula podrien resultar més disruptius per al neurodesenvolupament que la mitjana de decibels. Això és important, perquè reforça la hipòtesi que potser influeixen més les característiques del soroll que els seus nivells mitjans, quan actualment les polítiques només es basen en la mitjana de decibels”, puntualitza Maria Foraster, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.
El soroll al domicili, menys influent
Partint del mapa de soroll de trànsit rodat de la ciutat de Barcelona de l’any 2012, l’equip va estimar els nivells mitjans de soroll en el domicili de cada participant. No obstant això, en aquest cas no es va observar cap relació entre el soroll en el lloc de residència i el desenvolupament cognitiu.
“Això podria deure’s al fet que l’exposició al soroll a l’escola és més perjudicial perquè afecta finestres vulnerables de concentració i a processos d’aprenentatge. D’altra banda, mentre que en els centres escolars es van efectuar mesuraments de soroll, en els domicilis es van realitzar estimacions a partir d’un mapa de soroll que podria ser menys precís i que únicament reflectia el soroll en l’exterior, cosa que també podria haver influït en els resultats”, apunta Maria Foraster.
Segons els investigadors, aquest estudi amplia l’evidència amb relació a l’efecte del transport sobre el desenvolupament cognitiu infantil, que fins avui s’havia observat en escoles exposades a soroll d’avions i també a contaminació atmosfèrica procedent del trànsit rodat. L’equip científic subratlla la necessitat de dur a terme nous estudis sobre el soroll de trànsit en altres poblacions per a determinar si els primers resultats d’aquest estudi són extrapolables a altres ciutats i contextos.
