El sistema educatiu no universitari de Catalunya comptarà aquest curs 2022/23 amb, aproximadament, 1.590.000 alumnes, una xifra que manté la tendència a la baixa dels últims any: 5.000 menys que el curs passat i encara serien més sense els prop de 4.500 alumnes arribats d’Ucraïna en els darrers sis mesos. A la vegada, però, el professorat i el personal d’atenció educativa creix, si més no en el cas de l’escola pública, que suma respectivament 76.406 docents i 3.717 PAE. Aquest curs compta amb 1.112 docents més (232 són d’infantil i primària i 880 de secundària), que encara podrien ser 3.500 més a partir del gener si Departament i sindicats signen aquesta tarda la pau social.
A això cal afegir també les 1.022 noves dotacions docents a l’FP i les 523 dotacions del programa de complexitat, que permet mantenir i incrementar lleugrament els tècnics d’integració social (TIS) i educadors socials destinats a centres de màxima complexitat (un programa que pren el relleu als reforços covid que durant dos cursos ha costejat el Govern de l’Estat amb fons europeu, sense més continuïtat).
En la roda de premsa d’aquest matí, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha volgut posar en valor com una “clara aposta per la pública” al fet que creixi la plantilla del Departament malgrat aquesta disminució en el nombre d’alumnes (que baixen en totes les etapes excepte a FP). A banda, el conseller ha fet un repàs a les principals novetats del curs, que ja s’han anat explicant al llarg dels darrers mesos: reducció de ràtios a Infantil 3 (el 90% dels grups a l’escola pública i el 30% a la concertada seran de 20 alumnes); gratuïtat a Infantil 2, a més d’un notable increment d’escoles bressol rurals; inici del desplegament del decret d’admissió, amb un augment de la detecció de l’alumnat vulnerable (del 7 al 18%), la qual cosa permet una millora en la seva distribució equilibrada, etc.
Immersió lingüística: adéu (temporal) als percentatges
Pel que fa al català i el model d’immersió lingüística, Cambray ha subratllat que la llei i el decret aprovats fa uns mesos garanteixen que, ara per ara, cap centre educatiu de Catalunya hagi d’aplicar percentatges d’ensenyament en castellà. Els 27 centres que tenien alguna sentència al respecte (algunes fermes i altres encara pendents de recurs) han estat informats que no han d’aplicar aquestes sentències perquè el nou marc normatiu les invalida. Ara tot depèn del temps que es prendrà el Tribunal Constitucional a dictaminar sobre la constitucionalitat d’aquest nou marc normatiu, a petició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Pel que fa a l’avançament del curs escolar, sense dubte un dels punts de màxima fricció amb els representants dels treballadors, Gonzàlez-Cambray ha reiterat que es tracta d’una mesura avalada per múltiples informes i que molta gent ha valorat positivament que els nomenaments que habitualment es feien al juliol s’avancessin al juny, i ha explicat també que la totalitat dels centres públics (1.683) que han de garantir una hora d’activitats de lleure durant les tardes del mes de setembre ja tenen contractats aquests serveis.
FP, currículum, oposicions
En relació a l’FP, el conseller ha reiterat novament que “aquesta és la legislatura de l’FP”, i ha destacat l’increment de l’oferta i el fet que “per primer cop” tot l’alumnat de 4t d’ESO ha tingut garantida la plaça en un cicle formatiu de grau mitjà (en el 90% dels casos el cicle que havien posat com a primera opció). Amb tot, Gonzàlez-Cambray ha admès que s’hauran de fer canvis en el futur en el mètode de preinscripció per evitar duplicitats en les reserves de plaça, ja que hi ha un nombre considerable d’alumnes que reserven plaça en un grau mitjà i després acaben fent batxillerat, o d’altres que ho fan en un grau superior i després acaben entrant en algun grau universitari.
Aquest curs s’implanten els nous currículums, que estan en la darrera fase de tramitació. Els centres ja disposen des d’abans de l’estiu dels esborranys per treballar de cara a aquest curs. La secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, ha remarcat que “el nou currículum, que ve de la llei d’educació estatal, estableix que comenci l’aplicació aquest curs als cursos senars. Per primera vegada ha estat un currículum participat, fet que ens fa sentir orgullosos. Catalunya és l’únic territori on s’ha participat el currículum pel que fa a tot el que ha de passar en un aula”.
Per la seva banda, la secretària general d’Educació, Patrícia Gomà, ha remarcat que es posa també en marxa un procés d’estabilització del personal educatiu, a través del procés d’oposicions i del concurs excepcional de mèrits. “Abans d’acabar l’any, sortiran a concurs un total de 29.271 places. Acabarem el curs amb un percentatge d’interinatge històric en aquet país en l’àmbit de la docència, que estarà al voltant del 8% quan estava aproximadament en un 25%”, ha destacat.
Dos reptes: escola inclusiva i confort tèrmic
A l’hora de parlar dels grans reptes d’aquest nou curs, el conseller ha ressaltat també el desplegament del decret d’escola inclusiva. En aquest sentit, ha reconegut que hi ha feina a fer i ha reiterat la idea que els recursos han d’acompanyar l’alumnat amb necessitats de suport al llarg de la seva escolaritat. Aquests alumnes són uns 160.000, si se sumen els que necessiten aquests suports per causes socioeconòmiques (NESE B) i els que els necessiten per tenir alguna discapacitat o problema de salut mental (NESE A). A més, s’està elaborant una avaluació externa sobre l’estat del desplegament del decret de l’escola inclusiva, els resultats de la qual es tindran a finals d’any, i al llarg del primer trimestre també s’ha d’activar la taula de participació de l’escola inclusiva, amb la seva constitució formal i la creació dels diversos grups de treball.
A banda, el Departament s’ha fixat com a repte també l’elaboració d’un “pla d’emergència climàtica” per abordar el problema del confort tèrmic als centres educatius. De moment s’està analitzant la situació, amb la participació d’experts, i s’han enviat noves instruccions als centres educatius per fer front a les onades de calor.
