Anàlisi

Com ha afectat l’avançament del curs a l’organització dels centres?

Ja fa una setmana que les aules s’omplen cada dia amb el milió i mig d’alumnes de totes les edats i condicions que hi ha a Catalunya, en l’any que un lleuger moviment de calendari (cinc dies en el cas de primària, tres en el de secundària) ha fet trontollar totes les bastides del sistema. El Departament d’Educació considera que ha valgut la pena, ja que la mesura té molts més pros que contres, i per això avui volem preguntar als directors dels centres com han viscut l’avançament des del punt de vista organitzatiu, i si a parer seu aquesta experiència s’hauria de repetir en el futur. Els hem demanat una resposta sintètica (d’un o dos paràgrafs) i que tractin d’abstreure’s del tema de la calor. I això ens han contestat.

[si ets director/a i vols contestar a l’enquesta, envia’ns un mail a redaccio@diarieducació.cat i afegirem la teva resposta]

Queralt Gonfaus, directora pedagògica de l’Escola Fedac Xarxa (Berga)

La idea de l’avançament del curs, proposada amb antelació i consens, seria bona. Ha faltar escoltar la veu dels mestres. Ha estat precipitat. Cal donar temps per l’organització i recursos humans. Però no s’ha tingut ni una cosa ni una altra. Cal repensar el calendari escolar.

No és un bon any, venint d’una pandèmia, canvis de currículums i sobretot de les avaluacions, formacions obligades… La matrícula viva s’ha hagut de gestionar amb un dia. No hi ha hagut temps per fer una bona acollida a les famílies, ni per fer el traspàs d’informació amb les escoles de procedència… I ara engeguem a les etapes superiors amb un currículum provisional..

A l’escola estem per educar i ensenyar. A FEDAC Xarxa, a les etapes d’infantil i primària, els professors han posat molt esforç per preparar activitats riques a les tardes. Cal donar un bon servei a les famílies. Cal facilitar l’adaptació dels petits. La veu que s’ha sentit dels professors no és per no voler fer aquests canvis. Volem fer-ho bé, amb formacions, acompanyament, coordinacions…

Vinyet Llamas, directora de l’Escola Agnès (Sitges)

Durant la primera setmana de juliol el claustre va deixar enllestida tota la feina que sempre fem al setembre. Aquest calendari es podria repetir si es tenen en compte factors com:

1. Calor i xafogor: la majoria d’alumnes es queden a les tardes a l’escola patint la calor que portem arrossegant des del maig. El nostre centre és de nova construcció, té feta la instal·lació d’aire condicionat i no el podem posar. S’han de dotar a tots als centres de sistema de climatització. És molt fàcil parlar des d’un despatx amb aire condicionat sobre les mesures que hem de prendre davant les onades de calor, en canvi, les persones més importants dels centres com són els alumnes estiguin en aules que arriben als 30 graus. No hi ha dret!
2. Serveis Territorials han de fer una bona planificació perquè els centres no podem canviar tota la nostra organització i estructura en el darrer moment, com ha passat a Sitges en el nostre centre i a una altra escola. En el nostre cas el dia 1 de setembre se’ns confirma que ens adjudiquen una línia més a 3r de primària i que la que al març ens van adjudicar a 1r ens la treuen.
3. Més rellevant: si no hi ha conciliació laboral. Plegar a les 13 h no serveix de res pels alumnes perquè la majoria continuen l’horari fins a les 16h 30, tot i que fan activitats de lleure.

Joan Carles López, exdirector i coordinador pedagògic del Col·legi Sant Rafael (La Selva del Camp)

L’avançament escolar és una mesura que ha vingut sobrevinguda i no ha facilitat una bona acollida. Els i les docents juntament amb l’equip directiu no hem tingut temps d’enllestir tot el que cal per una bona organització del curs. Atendre adequadament les necessitats amb la diversitat amb qèe ens troben a les aules. Molta angoixa amb la sensació de no arribar.

Crec que seria convenient que el curs vinent no es torni a repetir aquesta mesura. Si es repeteix caldria prendre altres mesures al juny, que ara anem resolent de manera poc satisfactòria. L’hora a la tarda d’esbarjo s’ha portat a terme de forma precipitada i no s’ha pogut coordinar com caldria amb els monitors que s’han fet càrrec d’aquesta activitat.

També ens trobem amb EAP amb canvis de professionals i amb hores de vetlladors reduïdes i per acabar de definir. Manquen informes de valoracions i com sempre aquest alumnes son els més perjudicats quan hi ha manca d’organització motivada per la incapacitat de donar resposta coordinada i adequada tant per part del Departament d’Educació com per la mateixa escola.

David Martin, director de l’Escola Eduard Marquina (Barcelona)

És difícil no abstreure’s de la calor amb temperatures entre 35-40 graus a les aules. A banda d’això, és complicat planificar en dos dies, amb l’arribada de set persones noves a 1 de setembre (docents, TEEI, TIS, conserge) tot i haver-ho deixat prou enllestit al juliol, així com les dinàmiques pròpies del centre i el coneixement del claustre. També no té massa criteri pedagògic reduir la jornada lectiva a quatre hores i augmentar les hores d’atenció amb monitoratge per allargar la permanència al centre. Si la raó és per la llarga durada de les vacances i la conciliació que afecta a l’alumnat més vulnerable, una solució seria oferir casals subvencionats al 100% per a aquest alumnat durant els primers dies de setembre. Sí que és positiu tenir la plantilla estructural a finals de juny, tot i que no hem tingut totes les persones al juliol, i disposar de dues hores diàries de coordinació durant el mes de setembre.

Anna Micaló, directora de l’Escola Fructuós Gelabert (Barcelona)

Hem obert portes, però que ningú ens faci creure que ho teníem tot a punt. No hi ha hagut temps per res. Ni per fer una bona acollida dels mestres, ni per fer traspàs de la cultura i filosofia d’escola (això ja costa de fer en sis dies, en dos és impossible), ni tampoc pel traspàs d’informació sobre el funcionament de l’escola, ni pel traspàs d’informació sobre les criatures i grups a les mestres que tindran a l’aula; s’ha reduit el temps de conversa pedagògica (no només de claustre, també de cicle i de nivell) i tampoc hi ha hagut temps per coordinar-se amb la responsable de les tardes de lleure… Tot això ho anem fent a empentes i rodolons a base d’hores extres i d’estressar el personal. Això mentre suportem les altes temperatures i anem donant explicacions a les famílies, perquè costa fer-se càrrec del que vol dir engegar el curs amb aquestes condicions.

Perquè s’entengui: a l’escola tenim 10 mestres noves aquest curs: 2 van venir el juliol, 3 van venir només l’1 de juliol per presentar-se perquè tenien l’adjudicació però no el contracte, 5 són de mitja jornada que no es van nomenar fins al setembre. O sigui que vam preparar el curs al juliol quan encara ens faltaven 4 tutores, una mitja jornada de mestra d’atenció a la diversitat i mestres a mitja jornada de suport. Quan et falta tant personal, ja pots fer coses al juliol, que ho hauràs de repetir al setembre.

Espero que de cara al curs vinent s’ho repensin. Avançar el calendari no em sembla malament si es fa bé i es té en compte tot això que estem evidenciant les direccions i els mestres. Tal com ho han fet, no.

Jordi Musons, director de l’Escola Sadako (Barcelona)

L’avançament de curs a primària, des de la pura perspectiva organitzativa, ha estat francament complexa, ja que són molts els factors que cal sincronitzar en un iniciar el curs, molts dels quals són impossibles de deixar enllestit al mes de juliol. Personalment, crec que cal una revisió profunda del calendari escolar, però començar abans, i fer-ho sense que l’equip docent ho faci també, em sembla una pèssima solució. Tanmateix, el que més em preocupa no és pas poder tenir les aules llestes per arrencar el curs, sinó la pèrdua sense precedents d’espais de debat pedagògic de qualitat. Els dies previs per arrencar un curs són determinats per cohesionar la visió del centre i focalitzar dins el projecte educatiu del centre els nous docents que s’hi incorporen.

És clar que de cara a les famílies és una bona alternativa, però amb dos dies de curs ja han ressonat els clams en referència a les condicions climàtiques de les aules del nostre país a la primera setmana de setembre, sense oblidar que el despropòsit de l’hora de monitoratge a les tardes, que sense desmerèixer la feina excel·lent de molts monitors/es, és un pedaç, en el qua els docents del curs desapareixen a la tarda just en el procés més fort de vinculació amb l’alumnat i d’aquest amb el curs, sense perdre de vista el cost econòmic que això suposa, amb els problemes de finançament que la nostra educació arrossega.

Anna Pérez, directora de l’Escola Jacint Verdaguer (Barcelona)

El conseller ha dit recentment que amb dos dies de setembre hi ha temps suficient, però això només seria així si l’objectiu és tenir nens i nenes a l’escola amb el concepte de canguratge perquè les persones adultes de la família puguin treballar. No és suficient si del que parlem és de preparar pedagògicament el curs.

El primer que ha hagut de fer el professorat a les aules és netejar-les. El curs ha començat abans, però el personal de neteja no. Ens trobem també que el material informàtic, o no ha arribat, o no s’han fet les assignacions per poder donar els ordinadors als alumnes. Tampoc hem pogut organitzar bé l’escola perquè no ens van comunicar les hores al juliol de les vetlladores, que és quan teníem més temps per preparar el curs, i quan ens ho han comunicat hem vist que ens han retallat hores. Fins a 1 de setembre no vam tenir tampoc tot el claustre, per tant l’equip sencer no s’ha pogut conèixer abans i per tant només hi ha hagut dos dies per fer equip.

La sensació és que l’escola ha començat abans però no així les feines que l’administració ha de garantir (personal, manteniment, neteja…). Hem de posar sobre la taula quin és el sentit de l’escola i que és el que realment és necessari per començar un curs escolar.

Xavier Ros, director de l’Institut Matadepera (Matadepera)

Per mi, a secundària el gran guany organitzatiu ha estat que, efectivament, hem sabut el professorat que tindríem a finals de juny (llevat d’algunes excepcions). Això ens ha facilitat als equips directius avançar en l’acollida als nous, en la cohesió dels equips de treball i en la planificació. Això, als centres ens va obligar a avançar molt l’inici de la preparació del curs següent i, com que no hi comptàvem, va ser un motiu extra d’estrès en el primer any.

Pel contrari, al setembre hem anat més justos de temps i hem començat el curs amb més temes per resoldre del que és habitual. De fet, per exemple, per als equips directius ha estat molt necessari treballar moltes hores els últims dies d’agost.

Si es repeteix aquest calendari, caldria pensar algunes millores. Sobretot, pel que fa a secundària, encaminades a facilitar espais de coordinació de docents, especialment al setembre, reconèixer les hores extra d’equips directius i resoldre algunes disfuncions del calendari de juntes d’avaluació i de matrícula, que genera dificultats importants en la gestió interna del final de curs i en la planificació del següent. També estaria bé aclarir la situació del professorat en el mes de juliol i quan es fan les formacions.

Dolors Selga, directora general de FEDAC Xarxa (Berga)

Organitzativament és complicat començar el curs de manera òptima sense disposar de suficients dies previs per la preparació. Tot i això els docents, igual com professionals d’altres sectors, tenim una gran capacitat d’adaptació. Últimament hi ha hagut més situacions que ens han posat a prova que situacions que estaven ja planificades i organitzades.

Cal destacar la bona disposició, ganes, empenta, energia i en resum passió que tenen el personal de la nostra escola, de manera que amb un bon somriure a la boca hem iniciat el curs amb els alumnes de manera excel·lent. La creativitat a l’hora d’organitzar-se també compta!!!

Tot i això, repetir aquesta situació any rere any no seria una bona pràctica. En tot cas cal repensar el calendari laboral tant del mes de juny com del mateix setembre.