L’escolarització de la petita infància no és obligatòria, però sí molt convenient, segons apunten tots els experts, ja que aquests primers anys de vida dels infants són cabdals de cara al seu desenvolupament posterior. I en aquest sentit la Comissió Europea ha situat aquesta etapa com una de les principals destinacions dels fons Next Generation. Això ha desembocat en un primer debat, sobre si aquests diners s’han de destinar a la creació de noves places públiques, com inicialment es preveia, o si s’ha de prioritzar la gratuïtat de les existents, siguin públiques o privades. A partir d’aquí s’obre un segon debat: de quina manera es garanteix aquesta gratuïtat, que a partir d’aquest curs apliquen la major part de comunitats autònomes. A Catalunya, País Valencià i Illes Balears les diferències són substancials.
A Catalunya, l’alumnat de l’etapa 0-3 es reparteix, aproximadament, entre el 66% escolaritzat en una bressol pública i el 34% que ho fa en una privada (… i reglada, ja que l’intrusisme i els espais alternatius són abundants en aquesta etapa). L’ajut que aquest any reben les llars d’infants privades del Departament d’Educació per al curs Infantil 2 és de 800€ anuals per plaça (1.600€ en cas d’infant vulnerable). Dividit per 10 mesos, això suposa una rebaixa de 80€ en el rebut que han de pagar les famílies cada mes. Segons l’Associació Catalana de Llars d’Infants, això vol dir que de mitjana les famílies continuen pagant 200€ al mes. Aquesta entitat ha denunciat que les famílies de les llars d’infants privades se senten discriminades. Els centres públics, per la seva banda, reben 320 euros mensuals per plaça, una xifra que se suposa que cobreix dues terceres parts del seu cost (si bé institucions com la Diputació de Barcelona ho han posat en dubte).
Illes Balears
En el cas de les Illes Balears, el sistema és diferent. A les Illes fa uns anys que, a banda de la xarxa pública, existeix l’anomenada “xarxa complementària”, centres d’educació infantil privats que signen un conveni de col·laboració amb l’administració que té una durada de quatre anys, la qual cosa els comporta la incomoditat d’una major supervisió/intervenció, però també prioritat en els ajuts. I això s’ha vist especialment ara: els 50 centres d’aquesta xarxa són els que es beneficien de la subvenció de 250 euros mensuals per plaça, mentre que els 28 centres d’educació infantil que no en formen part no reben res. També s’incrementen les ajudes que reben els centres públics i de la xarxa complementària per cada grup de 0-1 i 1-2.
Els 250€ per alumne i plaça són els mateixos diners que reben els ajuntaments per garantir la gratuïtat de les 108 centres públics, la major part escoletes municipals. Segons va explicar el conseller Martí March el dia que el Parlament de les Illes va validar el decret de gratuïtat, en total es preveu arribar a 5.274 alumnes de 2-3 anys a 158 centres de les Illes.
De fet, aquests 250 euros garanteixen “un mínim de quatre hores de gratuïtat diàries”, que sempre han de ser en horari de matí. Per tant, si una família només porta el seu fill a un d’aquests centres durant quatre hores, la gratuïtat és absoluta, i si ho fa cinc o sis ha d’abonar la diferència (menjador a banda, lògicament). Cada centre té autonomia per decidir si hi ha un horari mínim per alumne.
Segons explica Antònia Martínez, vicepresidenta de l’Associació de Centres Infantils de Mallorca, els centres de la xarxa complementària han valorant positivament la mesura, i alguns dels privats que no en formen part ara tenen intenció de demanar entrar-hi. Per Martínez, també s’està notant en la demanda, ja que “en el nostre cas ja teníem ple el centre, però està trucant molta més gent demanant informació”. “Si estigués a Catalunya ara estaria molt enfadada”, afegeix.
País Valencià
Al País Valencià l’aportació és encara una mica més elevada: 280 euros per alumne i mes, durant 10 mesos, indistintament del tipus de titularitat del centre (del Govern, municipal o privat) i de la renda de la família. Això, asseguren, garanteix la matrícula gratuïta per la franja 2-3. Fins el curs passat, l’ajuda del Govern valencià per a l’escolarització 0-3 era de 60 euros mensuals per plaça. A banda, també hi ha ajudes per als infants de 0-1 i 1-2 anys escolaritzats, a través de l’anomenat bo infantil, que ja existia i s’incrementa, ja que a partir d’aquest curs comporta una aportació que pot anar dels 70 als 200 euros al mes en funció de la renda de la unitat familiar i del nombre de membres que la composen.
València presumeix d’haver incrementat notablement l’escolarització en aquesta etapa malgrat la davallada de la natalitat. Així, segons les xifres que facilita la conselleria que dirigeix Raquel Tamarit, aquest curs hi haurà 28.000 alumnes de 2 anys escolaritzats, xifra que representa el 83% dels infants d’aquesta edat que viuen al País Valencià, mentre que fa sis cursos hi havia poc més de 20.000 escolaritzats, que aleshores representaven el 43% del total.
“Malgrat la intensa davallada de la natalitat en l’última dècada –ha afirmat Tamarit–, l’augment d’alumnes escolaritzats en tot el tram 0-3 anys és una realitat i molt especialment en el tram de 2 anys, el que més demanden les famílies”. Per la consellera valenciana, es tracta de facilitar l’escolarització des dels 2 anys, “perquè considerem que és importantíssim tant per al desenvolupament dels xiquets i les xiquetes com per a aspectes de conciliació familiar”.
Amb tot, d’acord amb fonts consultades per aquest diari, no tot són flors i violes. Els centres d’educació infantil privats valoren positivament la gratuïtat però recelen de l’endarreriment en els pagaments, i per això alguns estan demanant a les seves famílies que paguin la mensualitat amb el compromís que se’ls retornaran els diners a mesura que l’administració pagui. Aquests centres estan ja escaldats pel deute que tenen amb les administracions locals, que són les encarregades de pagar l’anomenat xec menjador per als infants amb menys recursos.
