Alba López (16 anys, a punt de 17) i Angie Paola Oliva (17) van acabar l’ESO el curs passat, en un institut de Sant Quirze del Vallès. Ni van graduar ni pensaven continuar estudiant. Però van tenir una bona orientació que les va redirigir cap al PFI d’Informàtica que es fa al Centre de Formació Municipal d’Adults L’Olivera de la mateixa localitat. Són les úniques noies d’aquest PFI, ara començaran unes pràctiques en una empresa de la zona, i asseguren estar motivades per seguir estudiant (“alguna cosa que m’agradi”, diu l’Angie) quan l’acabin. “Està més ben vist que un noi abandoni abans, perquè se suposa que les noies estem més motivades per estudiar”, comenta l’Alba.
L’Alba i l’Angie són el paradigma del que l’estudi L’Abandonament Escolar Prematur amb perspectiva de gènere qualifica com a “alumnes invisibles”, és a dir, alumnes que a l’institut no destaquen per ser gaire aplicades ni treure bones notes, però tampoc per molestar o rebel·lar-se, i que tenen una “baixa qualitat de relació amb el professorat”. Representen un dels perfils de noies que decideixen deixar els estudis en l’etapa postobligatòria. Aquest matí han participat en un seminari organitzat per la Diputació de Barcelona en el marc del projecte Noves Oportunitats Educatives 4.0, que es va posar en marxa ara fa una mica més d’un any.
Hungria Panadero (Fundació Ferrer i Guàrdia) i Alba Garcia (UAB), autores de l’estudi, l’han presentat en la primera part del seminari. La primera constatació és que el fenomen de l’abandonament educatiu prematur no s’acostuma a estudiar amb perspectiva de gènere perquè les dades dels nois són les més alarmants. De fet, tampoc s’estudia per què el rendiment escolar és millor entre les noies, i perquè abandonen molt més ells (2 de cada 10) que elles (1 de cada 10). Però l’estudi apunta que les causes de l’abandonament de les noies són específiques i que per tant l’abordatge en la prevenció també ha de comptar amb estratègies específiques.
A Catalunya la taxa d’AEP entre les noies l’any 2021 se situava en el 9,9%. Això situa Catalunya com una de les comunitats autònomes amb més abandonament femení, només superada per Andalusia, Múrcia, La Rioja, Illes Balears i Castella-La Manxa. El País Valencià se situa just després de Catalunya, amb el 9,8%, i la mitjana espanyola en el 9,7%. L’abandonament dels nois també s’ha reduït més que el de les noies en els últims 15 anys, però també és cert que partia de molt amunt, ja que el 2007 es trobava en el 37,2% i ara ho està en el 19,4%. Més significativa potser és la dada sobre l’escassa presència femenina en els PFI. Només representen el 28% de l’alumnat, en part pel biaix de l’oferta, amb especialitats molt associades a la masculinitat, i a sobre obtenen pitjors resultats: el superen el 60,6% de les noies, mentre que en el cas dels nois ho fan el 62,8%. L’estudi també apunta algunes dades que demostren que l’abandonament en el cas de les noies té conseqüències molt més negatives que en els nois, en termes d’oportunitats laborals.
Així, entre les causes específiques de l’abandonament femení hi ha factors familiars (baix suport de la família, obligació de contribuir al treball de cures, etc.), factors escolars (baixa expectativa docent per a l’alumnat invisible) i factors comunitaris (influència del grup d’iguals, relacions amoroses conflictives, mecanismes de control social i de reproducció de rols de gènere sobretot en els models de família patriarcal, oferta formativa postobligatòria escassa i amb biaix de gènere, etc.) En sentit invers, l’estudi parla de les xarxes de suport, un clima escolar que afavoreixi el sentiment de pertinença i inclusió, les altes expectatives docents o el desenvolupament d’identitats acadèmiques i experiències relacionals positives o la capacitat de negociació dels joves en el grup familiar com a “factors protectors” de l’abandonament.
Entre les recomanacions, que s’han orientat molt al treball que poden fer els municipis, l’estudi fa un seguit de propostes, entre les quals la col·laboració entre les àrees municipals de gènere i d’educació pel que fa a desenvolupar accions de prevenció i detecció, l’estudi dels nous nínxols d’ocupació en especialitats d’FP, “potenciant una participació equilibrada entre ambdós sexes”, fomentar entre les noies joves referents formatius i ocupacionals, promoure experiències pilot formatives amb l’objectiu d’augmentar la presència de nois i noies en formacions professionals atípiques o contra-estereotípiques, fomentar l’equitat de gènere en les funcions socioeducatives dels equipaments municipals i entitats esportives municipals, etc.
En la presentació de la jornada, el diputat de Joventut, Javier Silva, ha recordat que el seu objectiu era generar coneixement “per enfortir el compromís dels municipis amb l’equitat”, a la vegada que el diputat d’Educació, Josep Monràs, ha tornat a expressar la necessitat que els municipis i el Departament d’Educació puguin intercanviar dades (“una demanda sobre la qual encara no tenim resposta”, ha dit) a fi de poder fer un acompanyament més personalitzat de cada cas.
