Cinc anys després de l’aprovació del decret 150/2017, continuen havent-hi infants que passen bona part del seu temps escolars en “el SIEI”, concebut com una aula d’educació especial i no com un recurs per a la inclusió. Continuen havent-hi infants amb NESE que són convidats a no anar al centre per la tarda. O a no quedar-se a dinar perquè no hi ha monitors de suport. Altres són convidats a passar a una escola especial un cop han acabat la primària (o abans). Continuen havent-hi d’altres que no poden participar en una activitat complementària, com una sortida d’un dia o unes colònies, perquè no tampoc es troba el suport o perquè les seves famílies no es poden permetre el cost de l’activitat. I continuen havent infants que no poden fer les extraescolars del centre amb els seus companys perquè tampoc hi ha previst cap suport o adaptació.
Tot això segueix passant, assegura l’Affac, i ho saben perquè són desenes i desenes les queixes i consultes que els arriben al respecte, segons ha explicat aquest matí la presidenta de l’entitat, Belen Tascón. I per això, esperonades per un grup de famílies de Barcelona, aquest matí han presentat la campanya Jo també hi vull anar, amb la qual es vol recordar que hi ha molts infants que encara no poden participar en les mateixes activitats que la resta dels seus companys i companyes, així com conscienciar el conjunt de la societat que, en paraules de Tascón, “l’educació que no és inclusiva no és educació”.
“L’educació inclusiva ha de deixar de ser una lluita individual de cada família, sinó que s’ha de convertir en una prioritat per a la resta de famílies i per a la societat en general”, ha apuntat la presidenta de l’Affac, visiblement contrariada amb la recent creació de l’anomenada TAPSEI (Taula de participació per a un Sistema Educatiu Inclusiu): “Ara volen organitzar una taula de debat i reflexió, però que no hem reflexionat prou? Hi ha una norma i el que s’ha de fer és complir-la i no esperar més”.
La campanya compta amb un vídeo promocional i s’anirà desenvolupament de forma indefinida en accions arreu del territori, segons ha explicat la directora de l’entitat, Lidón Gasull, que també ha explicat que està oberta a adhesions. La primera d’aquestes accions té lloc avui mateix, amb una carta de protesta que les AFA del Maresme entreguen als seus serveis territorials després d’una campanya de recollida de signatures. El Maresme és on es va fer la presentació oficial de la TAPSEI.
El moll de l’os del decret
Caterina Rilo, responsable de l’àrea jurídica de l’Affac, assenyala com a grans mancances el fet que no s’hagin desplegat en reglaments els articles 8 al 12 del decret, en els quals es parla de les mesures de suport a l’alumne, que es divideixen en universals, addicionals i intensives. Aquests articles descriuen què s’entén per cada concepte, però segons Rilo cal un desplegament reglamentari perquè “les escoles i les famílies puguin tenir clar amb quins recursos humans, materials, metodològics, formatius i tecnològics poden comptar en cada cas”. “Això és el moll de l’os del decret i encara no està desplegat”, assegura aquesta jurista.
En els últims temps, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, afirma que en aquests moments el Departament d’Educació destina a educació inclusiva molts més diners dels que preveia el decret. L’últim cop que ho va dir va ser precisament en la presentació de la TAPSEI. Per Tascón, en canvi, això és un brindis al sol. “En els pressupostos del Departament no hi ha cap partida que posi escola inclusiva, o sigui que poden dir que hi inverteixen 5 o 100, senzillament és impossible de saber”, afirma. Al seu costat, Lidón Gasull reiterava que “no són tant els recursos com la forma d’invertir-los, i si ho fas posant més mesures de contenció en comptes de codocència estàs llençant els recursos a la brossa”.
A la presentació de la campanya hi ha assistit també Clara Edo, mare d’una nena amb autisme i una discapacitat del 75% i grau 3 de dependència, com a representant del grup de famílies que, a títol individual, s’han estat coordinant amb l’Affac els últims mesos per analitzar el tipus de problemàtiques amb què es troben. Edo ha lamentat que situacions com les descrites a l’inici (no poder fer colònies, sortides, extraescolars, menjador…) són el pa de cada dia de moltes famílies i que habitualment les viuen en solitud i impotència, i que per una família amb un fill o filla amb discapacitat les teràpies que s’ha de pagar fora de l’horari escolar “són una hipoteca”.
