Entrevista

«Reivindicar ‘la família’ és reivindicar totes les famílies»

El protagonista d’aquesta història és un professor de matemàtiques que està a punt de jubilar-se. Parla molt sovint amb una companya de departament que acaba d’aterrar al centre després d’uns anys d’interinatge, i que com a tutora d’un grup de 1r d’ESO s’entrevista sovint amb tota mena de famílies i en alguns moments li demana consells. I al llarg de deu capítols, tants com mesos té un curs, van passant pel seu davant una gran varietat de circumstàncies i tribulacions familiars: matrimonis convencionals, matrimonis trencats, matrimonis al límit, parelles de separats i rejuntats, parelles gais amb un fill adoptat, famílies monomarentals, parelles amb orígens diversos, amb estatus diversos, amb infants acollits, amb fills amb discapacitat, sense fills per convicció… Famílies.

“En tots els capítols he tingut algú al cap”, explica l’autor. Jordi San José (Sant Feliu de Llobregat, 1957) ha begut de les seves experiències com a persona, mestre i polític per complir amb l’insospitat encàrrec que li va arribar durant la pandèmia de l’editorial Eumo, i que inicialment confessa que el va agafar per sorpresa perquè s’esperava un altre tipus de proposta. “Jo no soc antropòleg, ni sociòleg ni politòleg i no podia escriure un assaig sobre models de família, però aleshores la Montse Ayats, a la qual coneixia dels temps que ella era regidora d’Educació a Torelló i jo a Sant Feliu de Llobregat, em va dir que d’això ja n’hi havia i que el que volien era un text que donés visibilitat i normalitat a tota mena de famílies, és a dir, un text que posés en valor la família i totes les famílies, i a això li vaig dir de seguida que sí, perquè reivindicar la família és reivindicar-les totes”.

San José és llicenciat en Químiques i durant anys va ser professor de mates i de ciència a l’antiga EGB i a la posterior ESO, i abans encara, als setanta, va ser dels primers a estar capacitat pel SEDEC (Servei d’Ensenyament del Català, creat per la Generalitat provisional) per exercir de professor de català, feina que va compaginar amb la carrera. A partir de la segona meitat dels noranta exerceix durant vuit anys de regidor d’Educació (entre altres carteres) de l’Ajuntament de Sant Feliu i entre el 2011 i el 2019 és l’alcalde del seu poble, sempre amb Iniciativa per Catalunya Verds (ICV).

Pel mig, encara va tornar a l’institut una temporada breu. I és un institut on va decidir que podria situar “de la forma més natural” les diverses trames del llibre, ja que Estimades famílies no és un assaig, ni una novel·la ni un conjunt de relats breus, però té una mica de cada cosa, i, sense ser autobiogràfic, també té molt de vivències pròpies. Entre l’autor i la seva segona parella tenen cinc fills i dues netes, i d’ençà que es van jubilar fa uns anys ara són també família d’acollida, i mantenen relació amb totes les famílies que han acabat adoptant l’infant que abans havia passat per les seves vides. La primera va ser una nena de pares nigerians que es diu Hope i que ja té cinc anys, i Hope en el llibre inspira a Esperança, una nena negra que és adoptada per una parella gai, un dels quals és fill del professor protagonista, i l’arribada d’aquest nou membre de la família té un efecte catàrtic en la reconciliació d’aquest noi amb la seva mare, de la qual estava distanciada perquè no havia paït bé la seva homosexualitat. A la vida real, San José ha acompanyat un dels seus fills en desfilades del Dia de l’Orgull.

“Vaig fer la presentació del llibre al meu institut, el Ferrer i Guàrdia de Sant Joan Despí, i dos professors jubilats em van dir que aquest llibre el podrien escriure tots els profes, i és veritat, tots podrien escriure un llibre com aquest perquè aquesta és la realitat que veus passar dia a dia en una escola o en un institut”, comenta San José. Per això, afegeix, “com a derivada el llibre exposa que la feina del mestre va molt més enllà d’ensenyar combinatòria o resolució d’equacions de segon grau; hi ha tota aquesta feina menys coneguda de tutoria i d’atenció a les famílies, i de vinculació amb l’entorn per afavorir la cohesió social, jo la considero fonamental i també l’he volgut visibilitzar i posar en valor”.

Encara hi ha més derivades: apareix el debat sobre la maternitat, perquè “la secretària de l’AFA, que també és molt present al llibre, li diu a la mestra jove que declara no voler fills que la família necessita tenir fills”. I apareix el debat sobre la immigració i quan comencem a considerar que infants nascuts aquí són realment d’aquí. “Com a profe jo encara em vaig trobar que s’usaven expressions com immigrants de segona generació; crec que això ja no es fa i ho celebro, com pots qualificar així a un nen o una nena que ha nascut a la cantonada?”, diu San José.

He volgut visibilitzar també tota aquesta feina fonamental que fan els mestres d’atenció a les famílies i de vinculació amb l’entorn per afavorir la cohesió social

I hi apareix també alguna pinzellada sobre la relació entre municipi i escola. “En el primer capítol ja hi faig sortir la Comissió Social de Centre, que és voluntària i la té qui vol, però que és molt valuosa si vols mantenir una col·laboració estreta entre ajuntament i escoles”, explica l’exalcalde. “A Sant Feliu tenim un treballador social que és referent de cadascun dels centres educatius de la ciutat, des d’escoles bressol a centres d’adults; el mestre no ha d’analitzar el nivell de desestructuració d’una família ni el tipus de suport que hi pot haver en polítiques d’habitatge, però sí que pot ser el radar, l’antena, que ens digui què hem d’atendre. A Sant Feliu hi vam apostar i no se’ns escapa cap nen”, afegeix.

És aquesta la reivindicació de la família que l’esquerra no ha sabut fer?, li preguntem a Jordi San José, aprofitant el seu vessant polític. I ens diu que creu que sí, que l’esquerra no ha tingut una resposta a l’apropiació que ha fet la dreta del concepte família. “Una família és una opció personal de vida de persones que s’estimen amb independència de la seva orientació sexual o d’una persona que vol tenir fills per estimar-los i educar-los, la família és un motor de relació entre parelles i cadascú ha de trobar la seva manera de viure-la”, opina l’autor d’Estimades famílies. Però per què l’esquerra s’ennuega amb aquesta paraula? “No tinc una resposta categòrica, però sospito que ve d’un model antic i autoritari de la família com a submissió de la dona per part d’un home, i evidentment que d’això encara n’hi ha i que cal sotmetre aquest model a una crítica absoluta, però també hi ha mestres que peguen i metges negligents, i per tant això no ha d’anul·lar la família com aquest espai de persones que s’estimen”.

A l’inici del llibre hi ha un proverbi tradicional xinès que San José té sempre molt present: “Fa més soroll un arbre quan cau que cent quan creixen”. Estimades famílies és un bon reflex de la identificació de l’autor amb aquest proverbi.