L’índex de dissimilitud a Catalunya, principal indicador que s’utilitza per avaluar la segregació escolar (assenyala la proporció d’alumnat que s’hauria de canviar de centre en una àrea determinada perquè l’equilibri entre tipus d’alumnat i centres educatius fos perfecte), ha passat del 0,44 a infantil i primària de l’any 2019 (quan es firma el Pacte contra la Segregació Escolar) al 0,36 del desembre de 2022. Queda marge de millora, ja que hauria d’estar en el 0,18. A secundària les xifres són similars, també s’ha aconseguit reduir la segregació escolar interna a escala local al voltant d’un 28% al llarg dels quatre cursos de vigència del Pacte.
Aquesta és una de les notícies positives d’aquest nou informe que la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, ha lliurat aquesta tarda a la Comissió de Seguiment del Pacte contra la Segregació Escolar, amb el títol Informe de Progrés sobre el Desplegament del Decret 11/2021 (el conegut com a decret d’admissió). L’informe comença advertint que de les 30 actuacions (amb 189 mesures) contemplades en el Pacte signat el 2019, se n’han completat 8, mentre que les 22 restants estan “en procés de compliment”. El calendari acordat aleshores preveia enllestir-les totes en un període de quatre anys. El que certament no preveia era que un any després arribaria una pandèmia que capgiraria tots els plans.
De tots els indicadors que aporta el nou informe (el vuitè que fa el Síndic en el marc del Pacte), el que experimenta una millora més notable és, sense dubte, el de la detecció de l’alumnat amb NESE per raons socioeconòmiques. L’informe el destaca com el “principal avenç” en el desplegament del decret d’admissió, ja que les sol·licituds durant els períodes de preinscripcions d’alumnat amb risc de pobresa han passat del 3,4% a I3 i 3,7% a 1r d’ESO el curs 2018/19 a representar el 17,3% a I3 i 19,6% a 1r d’ESO aquest curs.
El salt en la detecció d’aquest alumnat s’ha donat sobretot en l’últim període de preinscripció gràcies a una major col·laboració entre els serveis educatius i socials de les diferents administracions, i si bé s’ha progressat molt en una mesura clau per impulsar polítiques d’escolarització equilibrada es considera que en aquests moments s’està detectant un 60% de l’alumnat vulnerable i que encara queda un 40% que es detecta un cop és a dins del sistema educatiu. De fet, en relació a la detecció també hi ha dades preocupants: quasi la meitat dels municipis no té creades les unitats de detecció que estan previstes en el decret 11/2021.
Zonificació i municipis
En el capítol de notícies menys positives, o directament negatives, l’informe també n’apunta unes quantes. Per començar, l’adequació de les zonificacions escolars, això és, el fet que cada municipi estableixi zones d’escolarització prioritàries amb una composició poblacional heterogènia, i que per tant no coincideixin amb zones de segregació residencial. L’informe destaca que només un 7,4% dels municipis de més de 5.000 habitants han modificat les seves zones d’escolarització, i que només un 9,2% han elaborat un informe d’impacte d’aquesta zonificació en la distribució equilibrada de l’alumnat.
Aquestes dades surten d’una enquesta que el Síndic ha fet als 94 municipis amb més de 5.000 habitants. Un total de 9 de 94 han contestat que han elaborat un estudi sobre l’impacte de la zonificació. 85 no ho han fet. El Síndic insta el Departament i els ens locals a avaluar aquest impacte a fi de determinar quin model de zonificació garanteix millor l’equitat, i recorda que la creació de zones úniques (o deszonificació) també pot generar segregació.
De fet, a l’informe apareixen detallats els municipis on s’estan fent els deures, que són dues terceres parts del total, ja que l’índex de dissimilitud s’està apropant a la situació idònia, i els que no, una tercera part, ja que aquest indicador fins i tot s’allunya del seu objectiu ideal. Entre els primers, Matadepera, Palafolls, Tona, Sant Fruitós de Bages, Polinyà, Puigcerdà, Montblanc, el Masnou, Vallirana, Sant Cugat del Vallès, Salt o Parets del Vallès, si bé l’informe destaca Barcelona, Manresa, Terrassa o Valls pels plans de xoc que han activat, malgrat que encara presenten elevats índex de segregació. Entre els que tendeixen a empitjorar, s’esmenten Viladecavalls, Cabrils, Arbúcies, Santa Eulàlia de Ronçana, Badia del Vallès, les Franqueses del Vallès, Navàs, Piera o Torelló, entre altres.
Aquestes llistes són molt similars a les que ja apareixien en el Primer informe de balanç del Pacte contra la Segregació Escolar, que el Síndic va lliurar al Parlament el març de l’any passat, i en el qual ja s’observaven algunes millores en els indicadors, que ara aquest nou document corrobora i amplia.
Finançament incomplert
Un altre aspecte negatiu té a veure amb el finançament dels centres, ja que, segons s’apunta, els ajuts previstos al decret 11/2021 per garantir la plena gratuïtat de l’alumnat amb NESE per causes socioeconòmiques (incloent-hi material escolar, sortides i colònies, etc.) no s’han aportat del tot, i a més es fa a través d’un sistema (convocatòria de subvencions) que dilata molt el pagament i causa tensions entre famílies i centres educatius.
Per exemple, “el finançament addicional rebut pels centres concertats ha estat de 12 milions d’euros, un 31,4% menys del previst”. A la vegada, s’apunta que des de la signatura del Pacte “s’ha incrementat l’escolarització d’alumnat socialment vulnerable als centres concertats en un 103% i també el finançament addicional en un 83%”. D’aquí que es recomani millorar aquest finançament “dels centres públics i concertats prevista en l’estudi del cost de la plaça escolar a través de contractes programa”.
Matrícula viva, plans d’entorn, sobreoferta
L’informe també apunta com a aspecte a millorar la gestió de la matrícula viva, ja que, malgrat el compromís assolit al Pacte segons el qual els centres educatius d’elevada complexitat no rebrien matrícula viva amb NESE, aquesta ha continuat arribant, malgrat que ha baixat lleugerament. S’ha passat del 42,6% el curs 20/21 al 38,1% el 21/22 a primària, i del 34,2% al 30,5% a secundària, una proporció que, segons els autors de l’informe, “continua sent elevada”.
En aquest sentit, una de les principals recomanacions de l’informe és que es desplegui, en les instruccions d’inici de curs, l’anomenada “proporció màxima” d’alumnat amb NESE per cada zona educativa, ja que és la manera que preveu el decret 11/2021 (article 59) de blindar els centres d’alta complexitat de continuar rebent alumnat vulnerable encara que tinguin places vacants. Com a fet positiu, el fet que la reserva de places s’hagi ampliat i allargat fins a l’inici de curs està facilitant la redistribució de tot l’alumnat que arriba durant els mesos que van del tancament de la matrícula a aquest inici de curs, i que abans acostumava a ingressar en els centres amb més baixa demanda.
També sobre els centres d’elevada complexitat, el Síndic afegeix que cal augmentar-ne el suport, en especial amb la creació de més de plans educatius d’entorn entre el Departament d’Educació i les administracions locals. El curs 20/21 n’hi havia 135 distribuïts en 117 municipis, amb un total de 1.481 centres participants, però encara hi ha 70 centres públics de màxima complexitat i 236 d’alta complexitat que no disposen d’aquest suport.
Per acabar, l’informe també apunta que no s’està fent prou per combatre la sobreoferta de places, un dels factors que més impacta en la segregació escolar. En aquest sentit, assenyala que cal que les taules locals de planificació facin una programació de l’oferta a mitjà i llarg termini, a partir de les projeccions demogràfiques de cada zona, i que això es tradueixi no només en reduccions de ràtios, sinó també en supressió de grups o, arribat el cas, el tancament de centres.
