Hi ha persones que neixen amb la flor al cul, totes els ponen i quan cauen o bé s’aixequen sols o bé algú els ajuda. N’hi ha que només tenen vuits i nous i cartes que no lliguen, si cauen algú s’acostarà i els posarà el peu damunt l’esquena per enfonsar-los una mica més.
Els cinc protagonistes de “Los reyes del mundo”, nois que viuen a Medellín del que poden robar i que si són reis ho seran en el món dels seus somnis, pertanyen al segon grup.
Un d’ells, en Rá, el més gran de la colla i que només té 19 anys, rep una herència inesperada fruit dels acords de pau signats pel govern i la guerrilla colombiana: un tros de terra que era de la seva àvia. I tots cinc inicien un viatge cap a aquesta terra promesa. Pel camí aniran trobant de tot -com passa sempre en els relats de viatges des d’Ulisses-, tota mena de gent i enfortiran els seus llaços tot i les pèrdues. Especialment emotiva és la visita a un bordell de carretera on un grup de dones velles com el temps, castigades també per la vida, els acolliran, però no espereu escenes de sexe, perquè la necessitat de ser estimats que tenen aquests joves que ballen ben agafats amb aquestes dones grans, que tot els penja, que permeten que les cares de les seves parelles reposin damunt dels pits o a les espatlles, ho amaren tot de tendresa. Escenes que la directora Laura Mora va alternant amb altres moments on la violència irromp amb la força dels desvalguts que necessiten trobar-ne d’altres més desvalguts per millorar les seves vides i tot en un marc meravellós, una terra selvàtica que es converteix en un altre protagonista.
La vida pot ser moltes coses, però no acostuma a ser justa
Des del primer moment endevinen com acabarà el viatge, sobretot si ja tenim una edat. Tot i el lirisme un pèl oníric d’algunes escenes sabem que la tragèdia, que el drama sorgirà per congelar-nos l’esperança.
I és que la vida pot ser moltes coses, però no acostuma a ser justa.
Els cinc intèrprets no són actors professionals. Acabes desitjant-los que aquesta pel·lícula tan impactant sigui una oportunitat que els ajudi a viure, a ser reis d’algun món, sobretot després del premi rebut al festival de Sant Sebastià.
