“Les plataformes digitals han anat substituint els llibres de text en format paper, però aquests materials majoritàriament no són accessibles ni usables per l’alumnat amb discapacitat visual, però tampoc per alumnes sense cap discapacitat”. Ho explica, des de fa temps i a qui ho vulgui escoltar, Manel Eiximeno, la persona que dirigeix el CREDV (Centre de Recursos Educatius per a Discapacitats Visuals) des de l’any 2007. Eiximeno lamenta que aquests materials es comercialitzen sense haver passat “cap tipus de control” pel que fa a la seva accessibilitat. I no hi ha control perquè “tot i haver-hi els requisits d’accessibilitat, aquest no s’exigeixen”.
Comenta Eiximeno que “quan parles amb les editorials i els dius que tenim unes necessitats i que el contingut pot ser idèntic, però amb un altre disseny perquè pugui ser accessible i usable per a un alumne amb discapacitat visual, et contesten que aquest producte ja està fet i que quan el reformin ja implementaran tot això que demanem”. “La realitat –afegeix– és que la reforma de qualsevol d’aquests productes és molt més costosa del que suposaria dissenyar-lo bé des de l’inici. Si no ho fas des del començament, no faràs un disseny universal, estaràs posant pegats”.
I com haurien de ser aquests materials? Segons explica el director del CREDV, haurien de complir uns estàndards d’accessibilitat a partir dels quals l’alumne cec o amb baixa visió pot navegar i interactuar pel contingut digital des del seu ordinador o dispositiu mòbil. És a dir, gràcies a unes etiquetes invisibles pot entendre quan ha arribat al final d’un text o d’un exercici, o quan ha de canviar de pàgina o saltar a una nova pregunta, o com entra en un camp per escriure, com selecciona una paraula en un exercici, conèixer la descripció d’una imatge, etc. Si els materials són accessibles, tots els apartats han d’estar etiquetats. El lector no veu l’etiqueta, però els revisors de pantalla sonors que utilitzen les persones cegues les identifiquen i amb això fan possible la navegació i la interacció amb exercicis o jocs.
Els contrastos importen
El fenomen fa temps que està detectat, i en part s’ha millorat, ja que al començament era encara pitjor. Els inicis de la digitalització dels materials educatius va passar per convertir en imatges les pàgines del llibre de text tradicional, la qual cosa feia impossible l’accés a un alumne invident. Però avui, en el seu dia a dia, continuen trobant-se molts llibres de text inaccessibles, i que, segons remarca Eiximeno, no ho són únicament per a l’alumnat cec. “La superposició de colors i els contrastos també són molt importants, i per exemple ens podem trobar amb textos escrits en negre sobre un fons verd fosc, o escrits en groc sobre un fons amb colors pastel, això crea dificultats a qualsevol alumne, encara que no tingui una discapacitat visual”, recorda.
Amb seu central a Barcelona (a la Gran Via al costat d’ONCE Catalunya), i quatre subseus a Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre, el CREDV atén al voltant de 1.200 estudiants de totes les edats, des d’escola bressol a universitat i escoles d’adults. D’aquests, aproximadament 850 es troben en l’etapa educativa (infantil de 2n cicle, primària, secundària obligatòria i educació especial i postobligatòria) en què el servei està compartit entre l’ONCE i el Departament d’Educació. El servei compta amb un centenar de professionals, la majoria docents, que es desplacen als centres on estan escolaritzats els alumnes.
No hi ha escoles especials per a alumnat cec o amb baixa visió. L’ONCE a Catalunya en va tenir una, però la va tancar als anys noranta, a fi que els alumnes amb ceguesa o greu discapacitat visual catalans poguessin anar al centre escollit pels seus pares i mares, amb els suports i recursos que els fes falta. “Va ser una aposta important per la integració, la primera gran aposta que es va fer a l’Estat, i des d’aleshores hem avançat plegats i tots creiem i apostem per la inclusió”, subratlla Eiximeno. Avui, els alumnes amb discapacitat visual que estan escolaritzats en centres d’educació especial ho són perquè presenten algun altre tipus de discapacitat o trastorn afegit greu, a part de la visual.
Eines i materials accessibles
El Servei Educatiu, mitjançant els mestres de suport itinerants, dona suport als centres on hi ha alumnes amb discapacitat visual, “però no hi anem a impartir matèries, sinó a donar suport al centre, l’aula, els docents, l’alumnat i les famílies, amb l’aportació dels materials específics que necessita i realitzar assessorament”. Alguns d’aquests alumnes són cecs de naixement i altres ho han estat de forma sobrevinguda. Alguns tenen restes de visió i poden llegir en tinta, i “en aquests casos hem d’avaluar la funcionalitat visual, per garantir l’aprenentatge en les diferents etapes educatives”, ja que “cada patologia visual és diferent o respon de forma diferent segons la persona”. Altres són totalment cecs i aleshores “el seu codi de lectoescriptura és molt clar que serà el Braille”.
Al llarg de la seva escolaritat, la majoria utilitzarà un suport de veu sonor per accedir als materials escrits. Amb tot, puntualitza el director del CREDV que “hi ha matèries que no les fem amb so, com, per exemple, l’aprenentatge d’una llengua o les matemàtiques, ja que per fer-ho has de saber llegir i escriure Braille, i això difícilment ho faràs només amb so”.
El servei també proveeix a aquest alumnat, quan cal, d’un ordinador portàtil. Això acostuma a passar a partir de 3r de primària. El Departament els cedeix l’aparell i l’ONCE aporta tots els perifèrics necessaris per accedir als aprenentatges en igualtat de condicions, com per exemple, línia Braille (un dispositiu que permet passar a l’alfabet Braille el que a la pantalla apareix escrit en un altre codi), una impressora Braille, un revisor de pantalla Jaws o un amplificador de pantalla (ZoomText).
“El primer que mirem és quines eines utilitza l’alumne per veure si són accessibles o no”, explica Eiximeno. Així, l’objectiu és que qualsevol material que s’usi a l’aula sigui accessible. “Necessitem que tot el que es faci en un centre educatiu sigui accessible, ja sigui un docent qui ho genera o ja sigui un agent extern, com és el promotor d’una plataforma digital”, afegeix, amb una petició expressa al sector editorial: “Estaria molt bé que, a més dels llibres de tinta, s’acostumessin a posar a la venda els llibres en PDF obert, això facilitaria molt l’aprenentatge, hi ha editorials que ho fan però amb altres costa bastant, i això ens obliga a estar buscant constantment alternatives”.
Un benefici per a tot el centre
Eiximeno es felicita de l’evolució que ha tingut el Servei Educatiu de l’ONCE al llarg dels anys, i de la longeva i benèfica col·laboració entre l’organització de cecs i el Departament d’Educació. Amb tot, considera que hi ha marge de millora. “Hem estat molt focalitzats en l’alumne i ara hem de transformar aquesta atenció perquè ho sigui en l’alumne, en l’aula i en el centre, hem d’aconseguir que la nostra presència sigui també un benefici per als docents d’aquell centre i per als companys de l’alumne amb discapacitat visual, ja que aquesta és una de les bases de la inclusió”, comenta.
“Hem de redimensionar la nostra presència en aquest sentit –remarca Eiximeno– i donar valor afegit a aquella aula, de tal manera que el disseny de les activitats sigui inclusiu, sense necessitar adaptacions específiques i que siguin activitats per a tothom. A més, hem d’incidir cada cop amb més força en l’assessorament i la formació especialitzada que nosaltres podem donar a la comunitat educativa en general i als docents en particular, com a eix vertebrador de la nostra tasca de present i futur”.
