La instal·lació d’aires condicionats i l’enviament de ventiladors als centres educatius públic de Catalunya són algunes de les mesures que aquest mes de maig s’estan intensificant, tot prioritzant els edificis més sensibles i l’alumnat més vulnerable.
Les escoles bressol i d’educació especial en són els primers objectius, tal com va avançar a principis de mes el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray, en seu parlamentària.
A més de l’enviament massiu de ventiladors, s’ha posat en marxa la instal·lació d’aires condicionats en alguns espais d’un centenar de centres, segons les zones climàtiques, les característiques arquitectòniques i l’antiguitat.
“Facilitarem i acompanyarem als ajuntaments, sota el principi de cooperació, que sol·licitin climatitzar espais comuns en centres de la seva titularitat patrimonial”, va assegurar el conseller, tot explicant que una cinquantena d’ajuntaments ja ho han fet, entre ells, Barcelona, l’Hospitalet, El Prat, Torres de Segre i Sitges.
“No ho farem d’un dia per l’altre, però estem ocupats i preocupats per adequar els centres educatius a les altres temperatures”, va remarcar. Més de 500 edificis ja han pres mesures per iniciativa dels ajuntaments, de les escoles o de les associacions de famílies d’alumnes (AFA).
La possibilitat de no fer classe durant els pics de calor està sobre la taula. Durant les onades de calor, les direccions dels equipaments afectats rebran un avís del Meteocat a través de l’aplicació Telegram i podran aturar les classes, tot mantenint l’horari d’obertura.
La guia d’actuació per als centres educatius per fer front a les altes temperatures proposa flexibilitzar l’activitat lectiva dins del manteniment de l’horari d’obertura del centre, de manera que les direccions poden decidir si fer o no fer classes.
S’espera que la nova tramesa de 2.500 ventiladors als centres a mitjans de maig, que se suma a una primera en què en van repartir 2.424, serveixi per normalitzar la situació. L’objectiu és “climatitzar alguns dels espais comuns per compensar les altes temperatures”, per donar resposta a la demanda dels centres, tenint en compte criteris de sostenibilitat.
En anys anteriors, hi ha hagut altres mesures com transformacions de patis i aïllaments, instal·lació de cobertes, i millores de ventilació i protecció. Segons les previsions, en cinc anys, els 800 centres de titularitat patrimonial de la Generalitat tindran com a mínim una sala de tipus polivalent amb aire condicionat, i la resta de llars i escoles que no són de la seva propietat també aniran en aquesta direcció.
El pla inclou una prova pilot en 15 centres amb tecnologia ‘free-cooling’, un sistema de climatització del qual s’avaluarà l’eficiència segons les característiques climàtiques.
Barcelona
Per part seva, el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), format per Ajuntament i Generalitat, ha elaborat el Programa de confort ambiental dels centres educatius públics de Barcelona per tal de pal·liar la calor a les aules de 234 centres d’infantil, primària, secundària i batxillerat.
Es tracta d’un programa emmarcat en el Pla d’Eficiència Energètica dels centres educatius de Barcelona (PEE), en vigor al CEB des del 2016, que des de llavors ha realitzat més de 900 actuacions, com sensorització dels edificis, transformació de patis en refugis climàtics, estalvi energètic, gestió eficient dels subministraments, telecontrol, instal·lació de plaques fotovoltaiques, implantació d’energia renovable, renovació dels sistemes de calefacció o substitució de calderes.
La gerent del CEB, Mercè Massa, i el director d’equipaments educatius, Antoni Garcia, han recordat les onades de calor del 2017, el 2019 i el 2021, així com la tendència a que hi hagi més mesos de calor i que les puntes d’altes temperatures cada vegada siguin més elevades, a més de l’efecte “illa de calor” d’una ciutat com Barcelona. Això fa necessari habilitar molts centres educatius quan arriben els mesos de més sol.
Per fer-ho, el programa de confort ambiental té en compte la ubicació i l’orientació de l’edifici, així com l’alçada topogràfica, l’entorn urbà, l’any de construcció, l’estructura, la distribució, els materials, l’estat de manteniment o si es tracta d’un edifici antic o de nova construcció.
El pla proposa solucions globals que vagin més enllà dels mesos de calor o de fred, basant-se en què els edificis siguin més eficients i sostenibles que tinguin instal·lacions tèrmiques renovables i domotitzades. Així, prioritza l’ús d’energies renovables, preferiblement solar, amb xarxa de fotovoltaiques pròpies i comunitàries. També aposta per aconseguir l’excel·lència tècnica dels edificis amb certificats CEE A i per tenir un sistema tèrmic integral domotizat.
Actualment, hi ha 36 instal·lacions de plaques fotovoltaiques i, segons les previsions, s’hi afegiran cada any a 10 centres més. Hi ha altres mesures concretes, com ventilació nocturna, posar tendals, instal·lar fonts i punts d’aigua, renovar fusteries exteriors i envidrats, aïllament tèrmic de cobertes i façanes, col·locar ventiladors portàtils per tal que hi hagi dos per aula i també ventiladors de sostre.
Les actuacions previstes en vista a aquest estiu van començar a l’abril i s’espera que acabin durant el mes de maig. L’Ajuntament destina 3,5 milions d’euros, que se sumen a dotacions que també venen del Pla de Barris o del Fons React, mentre que la Generalitat s’encarrega dels edificis de secundària.
Dels 234 centres afectats, hi ha cinc categories en funció de les seves necessitats. Un total de 26 centres estan considerats de màxim impacte i tenen condicions ambientals extremes. Es tracta de 15 escoles, vuit centres de secundària i tres instituts-escola.
També hi ha 45 centres d’alt impacte, 107 d’impacte moderat, 40 de baix impacte i 16 sense impacte, que ja tenen unes bones condicions tècniques.
AFA
El passat 20 d’abril, les AFA de Barcelona van signar un manifest contra la calor a les aules en què reclamaven mesures contundents. El document va comptar amb el suport de 164 associacions de famílies, 58 direccions d’escoles i instituts, Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) i els sindicats CGT Ensenyament, Federació d’Educació de CCOO, UGT Catalunya i USTEC-STEs.
Les AFA van puntualitzar que els ventiladors de peu no són la solució definitiva i que el problema s’ha de resoldre a llarg termini. El manifest denuncia que durant els mesos d’estiu als centres educatius “es posa en risc la salut d’infants i treballadors”.
Entre les mesures que proposen, figuren definir un pla per instal·lar sistemes de renovació d’aire, o que hi hagi més arbres per generar ombres. Les AFA alerten que el canvi climàtic obliga a estar preparats per a estius més llargs i calorosos: “Cal començar a climatitzar les escoles que ho necessitin”.
