Entrevista

Mar Hurtado: “L’escola és l’assaig de la vida”

Mar Hurtado Parras és cap d’estudis de l’escola El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) i actual presidenta en funcions de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i presenta  la seva candidatura a la comissió executiva amb els també mestres Eva Sargatal i David Pujol. En el seu pla de treball destaquen que “l’objectiu principal de l’Associació de Mestres Rosa Sensat és contribuir a la formació i l’actualització pedagògica de les persones que es dediquen al món educatiu”. Promoure debats per afavorir pràctiques pedagògiques destinades a potenciar la igualtat d’oportunitats, fomentar el català a l’escola i realitzar recerques en el camp de la didàctica també formen part dels seus eixos.

En aquesta entrevista, Hurtado remarca que una bona formació ha de conjugar teoria i pràctica, i no centrar-se només en l’entrega d’informacions. Posa èmfasi en fomentar la lectura a l’escola i alerta que, amb la irrupció tecnològica, pot passar que se substitueixi la pissarra de guix per una de digital sense que això impliqui innovar.

Rosa Sensat va encetar fa un any un procés de reformulació. Quins són els principals reptes a encarar?

El procés de reformulació que dius, que duia el nom de “Repensem Rosa Sensat”, no ha estat pas el primer procés en què les persones vinculades a l’Associació ens trobem per reflexionar sobre la nostra identitat. Després de la 50a Escola d’estiu ja vam fer un procés similar, un seminari prospectiu que vam anomenar aleshores: “I ara què?” va ser concretament l’any 2016.

En el nostre cas, que som un moviment de mestres i de renovació pedagògica, el procés de reflexió interna forma part de la nostra manera de ser. El món canvia, canvia la societat, i des de Rosa Sensat intentem donar les claus perquè aquests canvis es puguin fer a l’escola, però amb sentit, amb criteri, i sense perdre de vista els valors educatius, pedagògics i democràtics que s’han preservat des del moment de la nostra fundació amb la Marta Mata al capdavant.

Sincerament, els 10 reptes proposats pel procés participatiu són reptes que són pilars de l’associació i cap d’ells és menys important que els altres. Cal vetllar-los tots alhora perquè configuren l’essència de l’associació.

Està en perill el lideratge de l’entitat?

En perill? En absolut! Quan va estar en perill el lideratge va ser ara fa un any, quan l’Associació es trobava en un moment molt delicat econòmicament. Vam ser un grup d’onze persones les qui vam decidir entomar el repte en aquells moments tan difícils per provar de redreçar l’activitat i recuperar el dinamisme que sempre ens ha caracteritzat. L’assemblea on es va configurar la junta rectora de transició, també va prendre el compromís de portar a terme un procés participatiu on tothom, socis i no socis, sacsegessin els principis ideològics de l’associació per sortir-ne més reforçats.

En només uns pocs mesos, la nostra gestió ha donat uns resultats molt evidents, i la prova és que ara hi ha també un grup de persones associades que, ara sí, també proposen una alternativa a l’equip que hem estat al capdavant aquest curs. Entenc que el fet que hi hagi dues candidatures algú ho pugui interpretar com a crisi, però és un senyal que demostra la força de la nostra entitat.

Com ha de ser una bona formació del professorat?

Nosaltres pensem que la bona formació és la que es fonamenta en un diàleg intel·ligent entre teoria i pràctica. Des de Rosa Sensat, sempre hem procurat oferir oportunitats de formació diverses, i de fet tots els nostres serveis (biblioteca, revistes IN-FÀN-CI-A i Perspectiva, formació, grups de treball…) són estratègies complementàries per donar una bona formació a mestres i a equips de mestres. Com que l’activitat de cadascun d’aquests serveis està recolzat damunt del treball voluntari d’un grup nombrosíssim de persones associades que s’organitzen en Consells i grups de treball, les temàtiques les proposem nosaltres, mestres, sense cap altre interès que el de respondre a la necessitat i la curiositat que trobem en els equips de mestres on tenim persones associades.

Pensem que la bona formació és la que es fonamenta en un diàleg intel·ligent entre teoria i pràctica

Una bona formació és la que no es limita a l’entrega d’informacions o a l’explicació de metodologies en forma de receptes, ha de promoure, en tot moment, una actitud profundament reflexiva sobre la pràctica i les tasques pròpies de l’escola.

L’últim informe PIRLS alerta sobre la davallada de comprensió lectora a primària. Com es pot millorar?

Caldria una reflexió profunda sobre els motius que generen aquests problemes. Fem-nos preguntes dins l’escola, potser l’obsessió per avançar l’ensenyament de la lectura exclusivament com un procés mecànic podria tenir alguna cosa a veure?

Està clar que la comprensió lectora mai millorarà si les mesures són únicament activitats abstractes o instruccions només donades pels adults. Segurament seria molt més efectiu plantejar reptes reals, connectats amb l’experiència real dels nens i les nenes, dels joves a l’institut, on resoldre’ls suposa comprendre de veritat les diferents informacions que haurien de cercar.

Un aspecte que és clau i que els mitjans de comunicació han fet molt èmfasi aquests dies és com el mestre transmet aquest gust per la lectura que posteriorment es pot traduir en un interès per endinsar-se en aventures, contes i relats i, evidentment, en trobar en un llibre allò que vol saber.

L’escola és l’única institució que garanteix el dret universal a la lectura

Marta Mata era bibliotecària escolar a Thalita, donava molta importància a la lectura. L’associació disposa d’una biblioteca infantil i juvenil, adreçada a mestres, professorat i educadors, amb l’objectiu de donar suport a la lectura.

A l’escola es donen moltes accions lectores, cal creure-hi i dinamitzar aquestes accions. Durant la pandèmia les biblioteques escolars van desaparèixer per poder ser utilitzades com espai d’aula, com s’utilitzen actualment? S’ha recuperat l’espai de la biblioteca? Com s’ha resolt? Durant els mesos de pandèmia les lectures fetes a l’escola es van deixar de fer en molts casos, això, evidentment té una repercussió.

Des de l’associació, posem a l’abast dels mestres recursos i bibliografia de qualitat per iniciar els seus plans lectors o accedir a assessorament per millorar aquestes possibles mancances. L’escola és l’única institució que garanteix el dret universal a la lectura i garanteix la igualtat per tothom.

Davant l’allau d’informacions en línia i l’auge dels mòbils, s’ha de fer educació digital a l’aula?

És evident que s’ha de fer formació digital! En moments com aquest de vegades és interessant anar a buscar els referents que hem tingut en educació. Com respondria Freinet a aquesta pregunta? Freinet, un mestre que a principis del segle passat va portar la impremta a les escoles perquè els infants i joves poguessin opinar, escriure, comunicar-se, editar! Segur que no dubtaria ni un instant en pensar en els potencials d’aquests dispositius per posar-los al servei de les idees dels infants.

El problema segurament és com fem aquesta formació, en un primer moment pels equips de mestres, i després com preparem la trobada entre aquests dispositius i els cervells dels infants i joves. Evidentment, els criteris que puguem tenir per preparar aquest diàleg varien en funció de l’edat dels infants.

L’educació digital es fa servir com a sinònim d’innovació, i això és un error

Però també és evident que la presència d’aquests instruments en tots els àmbits de la vida de les persones ens demana als equips de mestres un esforç perquè aquest llenguatge acabi essent això, un llenguatge que permeti noves maneres per aprendre, per comunicar-se.  Cal reconèixer que en aquests moments l’educació digital es fa servir com a sinònim d’innovació, i això és un error: de vegades fins i tot han aferrat unes dinàmiques metodològiques transmissives, substituint la pissarra de guix per una de digital.

També ens preocupa molt l’entrada de l’empresa privada i de la publicitat que l’excés de digitalització sense criteri pot provocar a l’escola pública.

Calen nous agents que ajudin el professorat en aspectes com la resolució de conflictes?

Potser és més important la prevenció, desenvolupant una autèntica cultura de convivència en comunitat, això depèn molt del valor que se li dona al concepte de subjecte, que és molt més que la suma de les individualitats que el conformen.

En parlem a les escoles? Ens mirem a les criatures amb aquests ulls? Aturem conflictes per acompanyar-los i ajudar-los a resoldre’ls? O no li donem importància, aturem sense tractar i deixem allò latent perquè hem d’aprendre un seguit de continguts? L’escola és l’assaig de la vida i cal veure els conflictes com a oportunitats per aprendre dins de l’entramat de les relacions.

Amb més educació afectivosexual, es reduirien alguns dels problemes emocionals de l’alumnat?

Conèixer, acceptar i tractar obertament les diverses identitats normalitza les inquietuds que sorgeixen dins dels grups. La coordinació i la proximitat amb les famílies, el no judici i l’interès per conèixer com se senten com a individus i què els pot fer millorar dins del grup, és essencial.

El mestre, actualment s’ha de saber adaptar a diferents models familiars i diferents identitats afectivosexuals. Procurem que alguns suposats “problemes emocionals” no els generi l’escola, cal ser solució i comprensió. Si cal assessorament buscar-lo i tractar-lo dins d’escola conjuntament amb la família.

Quin paper juguen les extraescolars en les desigualtats educatives?

Les extraescolars sorgeixen per ocupar un temps que la família no pot proporcionar. La conciliació familiar no és disposar de més ajudes per disposar de més extraescolars o de més temps escolar, la conciliació familiar hauria de ser un plantejament polític valent on proporcionar a la família d’un horari laboral per atendre més temps i millor als seus fills i filles i potser, molts dels problemes que abans hem anomenat es minimitzarien. Els fills han de passar el màxim de temps possible amb les seves famílies.

L’oferta d’extraescolars és vendre més continguts, ser el millor en esports o avançar coneixement per no enrederir-se a l’escola. Les hores d’escola han de ser suficients, la resta és un món competitiu que no dona qualitat, dona quantitat i a vegades, genera cansament i pot provocar apatia per aprendre.

Els fills han de passar el màxim de temps possible amb les seves famílies

Què creus que s’ha de fer per tenir una autèntica escola inclusiva?

Aprendre a oferir a cada subjectivitat el més adequat segons el seu moment maduratiu i de desenvolupament.

Aprendre a reconèixer les diferents zones de desenvolupament pròxim i plantejar reptes adequats.

Generar contextos d’aprenentatge diversos, amb possibilitat adequats a cada individualitat, ajudant a progressar a partir de cada realitat.

En definitiva, aprendre, com a mestre, a deixar de banda la idea d’estandardització, que encara és molt present en la realitat escolar.

Aviat començaran les activitats de l’Any Rosa Sensat amb motiu dels 150 anys del naixement de la mestra i pedagoga. Com definiries el seu llegat?

Rosa Sensat va ser una mestra valenta i avançada a la seva època que va transformar l’escola catalana i pública, parlava de com l’escola s’havia d’adaptar a la vida. Va aplicar nous mètodes educatius, això ens connecta amb la realitat que vivim i segurament, totes aquestes noves metodologies no les hauríem d’anomenar “noves”.

El valor al quotidià, ella té moltíssimes anècdotes on molts aprenentatges sorgeixen d’actes viscuts i quotidians.”Una escola que es vol per la vida i per la vida”.

La transformació educativa presenta molts punts confluents amb el passat que representa Rosa Sensat

El gran respecte per l’infant, el valor a l’aprenentatge lent, amb calma i a l’oportunitat de l’experimentació per millorar i vivenciar conclusions.

I no podem oblidar la importància que ella sempre va manifestar per una  formació permanent del professorat. La nostra associació ha de ser fidel al seu llegat sent puntal i oferint formació de qualitat.

També destaco i sobretot dins del seu període a l’Escola del Bosc de Montjuïc, idees com el respecte integral a la persona, la integració del joc i el respecte per la natura, el benestar i les possibilitats que aquesta proporciona per aprendre, em fascina veure com són conceptes que ara fan valdre i sobretot després d’una pandèmia que ens ha fet recuperar l’essència d’aquesta escola del bosc.

La transformació educativa presenta molts punts confluents amb el passat que representa Rosa Sensat.