Javier Marías i Irene Vallejo en l’examen de castellà, o la Segona República, el franquisme i la lluita obrera en el d’història, han estat alguns dels protagonistes de la selectivitat de 2023 a Catalunya, en què s’han presentat prop de 42.000 estudiants en els tres dies de duració.
Les proves d’accés a la universitat (PAU) van començar dimecres amb l’examen de llengua castellana i literatura. L’opció A realitzava diferents qüestions al voltant d’un fragment de ‘Tomás Nevinson’, de Javier Marías, a més d’un exercici de substitució de paraules com ‘voraces’ i ‘inaudibles’. També es van plantejar preguntes sobre ‘La Fundación’, d’Antonio Buero Vallejo, a més d’una redacció sobre si compartien el punt de vista de Tomás Nevinson sobre la condició humana.
L’opció B tractava sobre la comprensió lectora al voltant d”El infinito en un junco’, d’Irene Vallejo, i incloïa una figura retòrica en la qual apareixia ‘retruécano’, ‘hipérbaton’, ‘oxímoron’ i ‘personificación’, a més de preguntes sobre la novel·la ‘Nada’, de Laforet. La redacció plantejada als alumnes que van triar aquesta opció demanava escriure un text sobre la importància de la pervivència dels llibres.
En la part comuna de reflexió lingüística hi havia preguntes sobre seqüències gramaticals i oracions subordinades.
Política i moviment obrer
L’examen d’història de dijous va preguntar per la Segona República, els moviments obrers a Espanya entre els anys 1902 i 1923, la política exterior del franquisme i la Guerra Civil. L’alumnat havia d’escollir dos d’aquests quatre exercicis i desenvolupar les respostes.
Així, al primer exercici hi havia una imatge de Josep Maria Sagarra publicada a ‘La Vanguardia’ el 17 d’abril del 1931 en què es veia una dona amb una bandera republicana davant l’Ajuntament de Barcelona. Havien de contextualitzar-la i tractar, o bé sobre l’Estatut de Catalunya del 1932 i els fets d’octubre del 34, o bé sobre les eleccions del febrer del 36 i el període anterior a l’esclat de la Guerra Civil.
A la segona prova hi havia un fragment del discurs de l’exministre d’Assumptes Exteriors Ramon Serrano Suñer del 24 de juny del 1941 publicat al diari ‘Arriba’, amb el qual el règim franquista va convocar el reclutament per a la Divisió Blava, i s’havia d’identificar el context i el contingut. A més, s’havien de comentar les característiques polítiques i institucionals del règim franquista entre 1939 i 1947 tot explicant tres de les lleis més rellevants, o tractar sobre la política exterior del franquisme durant la Segona Guerra Mundial i fins al 1953.
Un altre exercici consistia en desenvolupar un fragment de l’article ‘Rebeldes, rebeldes’ d’Alejandro Lerroux publicat l’1 de setembre del 1906 a ‘La Rebeldía’, i escollir entre la conflictivitat social i obrera a Espanya entre 1902 i 1923, i la crisi del sistema de la Restauració des del punt de vista polític del 1914 a la dictadura de Primo de Rivera.
La quarta opció era una fotografia de Carlos Pérez de Rozas del 28 d’agost del 1936 a Barcelona on es veia la sortida cap al front de la columna Los Aguiluchos (FAI). A més d’identificar el context històric, havien de desenvolupar un dels dos ítems següents: l’evolució econòmica i política de Catalunya durant la Guerra Civil, esmentant la dualitat de poder del 36, les col·lectivitzacions i els Fets de maig del 1937; o el final de la Guerra Civil a Catalunya exposant tres de les causes de la derrota republicana.
Idiomes
A l’examen d’anglès, la comprensió lectora tenia com a protagonista un text adaptat d’Amelia Tait per ‘The Guardian’ en què tractava aspectes com la immersió, la cultura pop i Netflix. La comprensió oral corresponia a un programa de ràdio sobre la realitat dels monologuistes i l’embaràs. La redacció havia de ser sobre un dels tres temes proposats: el temps que dedica el jovent al mòbil, les emissions dels avions i com afecten al canvi climàtic, i un email a un amic sobre una experiència immersiva en una sèrie.
L’anglès és la llengua estrangera escollida per la majoria d’estudiants, amb un 98,74%, segons dades de la Conselleria de Recerca i Universitats de la Generalitat, seguit del francès, l’alemany i l’italià.
‘Era per entrar a la NASA?’
Si bé la tònica general ha estat la diversitat d’opinions, però destacant que no ha estat tan difícil i que la gran majoria d’estudiants aproven les PAU, l’examen de Física ha causat cert enrenou, i així ho han mostrat en les xarxes socials. Hi ha milers de queixes sobre la dificultat de la prova, amb comentaris com ‘Era per entrar a la NASA?’ o ‘S’han passat’.
Toda la confianza que he ganado en castellano e ingles ha sido barrida por el examen de fisica
se han pasado
— fernanfloo fan account (@ohoxd_) June 7, 2023
q fuma el q fa els examens d física?? i deien q l’any passat va ser difícil…😩 #selectivitat23
— raya (@seergiraya) June 7, 2023
S’havien de contestar quatre de les set qüestions plantejades, com determinar la massa de mart i la intensitat del camp gravitatori que crea a la seva superfície a partir de les dades de dos satèl·lits; calcular el vector d’un fil conductor i el mòdul del camp magnètic total al centre d’una circumferència; o determinar la freqüència i longitud de les ones del mar, així com la velocitat de propagació.
