En el marc del primer any de la Taula de Prevenció de Risc Suïcidi, s’han presentat les dades sobre la situació del 2022, que reforça la tendència que ja es marcava durant la pandèmia: la salut mental dels adolescents es troba en una situació precària. Les dades apunten a les noies d’entre 12 i 25 anys com a grup més vulnerable a conductes suïcides, i les menors de divuit anys tenen una alta prevalença d’intent i pensament suïcida.
Si bé aquesta franja poblacional és la que es troba en un punt més sensible, les trucades rebudes per part del 061 venen en gran part per persones més grans. Durant aquest any de funcionament del telèfon, han arribat 12000 consultes amb risc suïcida i s’han atès més d’11000 persones: d’aquestes, la majoria (gairebé 5000), pertanyen a la franja d’edat entre 41 i 65 anys. La intervenció mèdica directa a través d’ambulància i/o trasllat a urgències no s’ha activat en la majoria dels casos, ara bé, en un 7% de les trucades s’ha detectat risc imminent de suïcidi i un 17% un risc elevat. Fent retrospectiva de l’última dècada, el 2014 s’hi van registrar 465 conductes suïcides segons el Codi Risc Suïcidi, xifres que disten molt de les 7500 de l’any 2022. La incidència en la problemàtica i els esforços en deixar enrere el tabú són també elements que incentiven el creixement de les taxes.
Comparant al mateix període de l’any anterior, a la primera meitat de l’any 2022 han baixat gairebé un 3% els intents de suïcidi. En contraposició, han augmentat un 9,7% dels pensaments. Ara bé, el conseller de Sanitat, Manel Balcells, fa una lectura positiva d’aquesta dada: “la ideació és el pas previ per a l’intent, per tant, detectar-ho ens ajuda a actuar precoçment”, explica.
El paper dels testimonis
A la publicació de les dades, presentades per Diego Palao, coordinador del Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya (PLAPRESC) 2021-2025 i president de la Comissió de Seguiment d’aquest pla, i Núria Casalé, cap del 061 Salut Respon, s’ha afegit la intervenció de Cecilia Borràs, presidenta de Després del Suïcidi – Associació de Supervivents. “Les associacions hem aportat el testimoni personal davant de les xifres fredes, hem parlat de qui són els que pateixen aquesta tragèdia”, pronuncia Borràs, que destaca la necessitat de tenir presents les entitats de supervivents a l’hora de dissenyar polítiques públiques de prevenció.
El conseller Balcells reafirma aquest paper i aquesta aliança, explicant que “és imprescindible comptar amb els testimonis” i que ara que es disposa de “xifres més reals”, és primordial posar en el centre aquesta problemàtica, ja que “fer política és prioritzar, i ara cal prioritzar la prevenció del suïcidi”. En aquesta línia, per a la presidenta de Després del Suïcidi – Associació de Supervivents, cal continuar parlant, i apunta a l’augment de les taxes d’ideació com a símptoma d’aquesta tasca.
“El 45% dels supervivents s’han sentit acompanyats, però encara han sentit un tabú al voltant del seu dol. El 30% no s’ha sentit acompanyats socialment degut al pes de l’estigma”, avança Borràs sobre dades que es faran públiques en un informe de l’entitat.
Línies concretes d’actuació
Balcells anuncia que les següents accions aniran en la línia de centrar-se de manera directa i adaptada a contextos on es presenten riscos més alts d’ideació suïcida, com poden ser “universitats, escoles o presons”. A més, explicita que cal abordar sempre des de l’estadi més precoç possible, com per exemple, intervenir en salut mental per a millorar les xifres de prevalença de trastorns emocionals que podrien ser un pas previ a la ideació.
