1.- Direcció pedagògica i equip de mestres.
El sistema escolar amb establiments escolars de deu, vint, quaranta o vuitanta docents ha de garantir des del primer moment una direcció científica-tècnica professional. Un professional cercat, acreditat i seleccionat; no candidats a seleccionar per una comissió feble com s’està fent. Més encara quan hem constatat que la majoria de docents no han estat adequadament formats. La gestió administrativa gerencial l’ha de dur un altre professional. La presidència del Consell Escolar es pot encarregar a un docent, un pare-mare o a altre professional plenament dedicat. Els directors o directores acreditats per les realitzacions de l’escola poden ser encarregats de la supervisió educativa d’altres centres pròxims.
2.- Ensenyament de la llengua catalana, de llengües, i desenvolupament de la competència plurilingüe.
Cal canviar d’immediat el model d’ensenyament de llengües promogut per l’escola dels il·lustrats i l’Estat de llengua oficial. Les societats han esdevingut multilingües amb llengües familiars diverses, la necessitat d’una llengua comuna sense deixar d’oir i anar comprenent d’altres llengües vives i alhora aprendre alguna llengua transnacional. La neurofisiologia mostra com es generen les connexions sinàptiques quan l’infant està exposat a diverses llengües i desenvolupa la competència plurilingüe. Molt millor que quan fins als set anys solament és receptor d’una llengua. Cal deixar d’ensenyar les llengües separades. Tots els docents han de ser plurilingües (català, castellà, anglès o altra) i han d’activar la intercomprensió.
3.- Horari i calendari escolar.
Assumpte tan debatut, ara silenciat però retornarà. No hem resolt res. No ho podem resoldre si ens mantenim en la idea de l’escola de la instrucció uniforme dels il·lustrats. Cal diversitat d’horaris i calendari a la vista dels usos i necessitats socials. Però no farem de l’escola un autoservei. L’escola és una institució que aplega persones amb valors compartits, finalitats acordades que solament s’assoleixen en comunitat. Horari i calendari han de garantir un temps comú, comunitari i temps de responsabilització personal, a l’escola o a casa, individual o en equip. El treball personal es pot fer en franja matinal o de postmigdia i entremig hi ha la franja comuna. A les tardes corresponen activitats de desenvolupament lliure en entitats diverses o al mateix centre si no hi ha prou oferta. El menjador escolar ha de formar part de l’activitat escolar pel seu valor educatiu i comunitari. No ha de ser obligatori, però és un temps de relació i modelatge entre alumnes i professors assistit per encarregats o monitors.
Cal diversitat d’horaris i calendari a la vista dels usos i necessitats socials. Però no farem de l’escola un autoservei
4.- Alumnes amb dificultats. Trastorn d’atenció i hiperactivitat. Assetjament escolar.
L’escola actual, comprensiva de tots els alumnes els ha d’atendre amb acció conjunta i diversificada. Quan un infant no progressa en lectura no es pot demanar intervenció psicoterapèutica d’entrada. El mestre amb observació sistemàtica ha d’identificar la causa i aplicar les actuacions adequades. Com diu Daniel Pennac (2007), l’alumne ja té el dolor de no aprendre, posem-nos de la seva banda, amb exigència mesurada, és clar doncs la gramàtica s’aprèn amb gramàtica.
Avui predominen els alumnes inquiets, fills d’una societat hiperactiva i dispersa. Un diagnòstic psicomèdic precís no aporta quina és la intervenció adequada; s’hi afegeix la pedagogia amb el toc de gràcia: els hiperactius han fet singulars contribucions en la història; els dispersos són persones d’atenció múltiple que poden arribar a la màxima concentració. Una dificultat afegida, anòmala és l’assetjament escolar. És totalment evitable si s’observa la dinàmica dels alumnes i es detecta la primera insinuació. En tot cas és una realitat social, present en els relats verboicònics de ficció. Així, veure junts i fer una anàlisi semiòtica amb un debat psicosocial esdevé una prevenció segura.
5.- Societat amb dificultats. Violència, masclisme, sexualitat agressiva, drogodependències, consumisme. Aquesta és la selva on hem de viure, una selva que no hi era, que la fem nosaltres. Els nounats humans seguiran la mateixa estela o bé amb l’educació podem prevenir i reduir molt tantes dificultats. Una alternativa clara. Cada grup d’alumnes de 25 o 30 amb dos mestres o professors, dona i home (millor que reduir ràtios). Educadors habituals i en equip coneixeran bé els alumnes en un diàleg professional aprofundit. Els alumnes tindran model de dona i home en complementarietat relacional i col·laboració. Part del temps, actuen ambdós, part del temps actua un sol i l’altre elabora les notes d’observació, fa l’ajustament de recursos o conversa amb un alumne o grup d’amics. La baixa per malaltia, la cobreix el cotutor sense més actuació.
