6.- Agrupaments d’alumnes i atenció de mestres o professors.
Quina obsessió acientífica agrupar els infants, ja a la llar d’infants, ordenats per edat! Quin disbarat separar els alumnes que són amics, que s’avenen, que van i venen junts! Gran Pep Costa-Pau que el 1974 va introduir el grup natural d’amics com a base de treball en equip, però pocs centres ho han incorporat. Abans cal distingir tipus d’activitats. Els aprenentatges instruccionals requereixen activitat individual exercitada; no hem aprofitat la instrucció programada (Skinner i Crowder) eficaç i flexible per a aprenentatges instruccionals (aritmètica, càlcul, ortografia, polinomis, equacions). Altrament, els problemes de matemàtiques s’han de pensar i fer en equip així com la revisió i millora de textos. La lectura i classe de llenguatge s’enriqueix amb activitat col·loquial en grup amb el modelatge del docent. L’anglès s’ha d’ensenyar en grup reduït, de quinze o disset alumnes agrupats per nivell per evitar la inhibició d’uns o l’avorriment dels altres i afavorir la màxima interacció. Temes socials o naturals s’han de fer part en equip heterogeni (Cousinet), part en grup col·loquial i potser amb equip previ per a cada pregunta o unitat. El llibre de text com a consulta és un bon instrument si el professor presenta un qüestionari o guió i proposa l’observació directa, experimental o documental.
7.- Avaluació d’aprenentatges. Expectatives de persones.
L’avaluació ha estat un tema tractat continuadament sense començar per fer la distinció i relació entre avaluació d’alumnes, avaluació de funcionament i avaluació de professors. D’altra banda, solament podem avaluar els alumnes amb relació a les seves aptituds i interessos per a fer una avaluació contínua, de procés, formativa, diferenciada de la qualificació a efectes d’acreditació social.
L’avaluació d’aprenentatges dels alumnes s’ha de fer seguint la seqüència inalterable de l’aprenentatge: interès > rendiment > nivell > creativitat. Si falla l’interès, la pedagogia ha inventat la motivació. El rendiment personal (no segons els referents curriculars) relaciona els assoliments sobre les aptituds mostrades. El nivell d’aprenentatge és una resultant, justament sobre la que no actuem, és un indicador. La creativitat comporta atendre aquells alumnes que no tenen dificultat, podrien acabar avorrint-se i formar part dels alumnes disruptors a l’etapa secundària. La pedagogia completa el diagnòstic amb pronòstic i evita l’efecte Rosenthal.
8.- Alfabetització verboicònica. Semiòtica de la comunicació de masses.
Seguim amb l’escola del llibre, hem infravalorat la paraula i l’oralitat i incorporem textos verboicònics (vídeos) de farciment, d’introducció o complement. Com l’escola ensenya a llegir i escriure, en la societat actual també ha d’ensenyar a llegir textos d’imatges, paraules i efectes sonors. Els docents no han estat expressament formats; els pocs que en saben han anat a aprendre-ho a les facultats de comunicació. La formació pedagògica ha d’incloure la ‘mass communication rersearch’ i la ‘semiòtica de la comunicació de masses’. Cal valorar la dedicació del grup-empresa Aula Media per incorporar la comunicació dels mitjans d’imatge a l’aula però la majoria de docents s’ocupen d’incorporar la tecnologia digital i no s’han adonat que la tasca de l’ensenyament és ensenyar a llegir imatges, comprendre i integrar-ho al currículum escolar.
La tasca de l’ensenyament és ensenyar a llegir imatges, comprendre i integrar-ho al currículum escolar
9.- Escola Activa, ComunicActiva i Digital.
Escola ComunicActiva és l’Escola Activa que activa la comunicació de masses. El 1992 la vaig identificar com ‘L’escola de la societat de masses telecomunicada’. Ja s’apuntaven les possibilitats amb la informàtica i el vídeo però era impensable que ho tinguéssim tan a l’abast, que ho tinguin a l’abast els mateixos alumnes amb el dispositiu mòbil (telèfon, televisor, videoscopi, correu, viquipèdia, diccionaris, atles GoogleEarth). Això soluciona un problema advertit els anys noranta: la imatge no és per reforçar la paraula i domini del docent sinó per aprendre i compartir una forma cultural on hi cap tot, com en els llibres. El mòbil ho ha posat tot a l’abast dels alumnes i és positiu però cal veure la diferència amb el llibre. Els mòbils i internet són usos socials i cal aprendre’n. Certament cal un pacte social que guiï les decisions familiars. El digital no resoldrà el problema de l’escola però no pot ser sense digital. Avui l’escola ha de ser Activa, Contemplativa i també Digital, educant la ComunicAcció.
10.- Persona, comunitat, societat, massa, muta.
L’escola dels il·lustrats, l’escola de la instrucció general, va ser un gran avanç en favor de la població menys afavorida, aïllada en l’entorn rural. Sense perdre la seva parla, se’ls va donar una llengua de comunicació àmplia i estructurada, formadora. Certament, el despotisme en va fer ús uniformista per a domini polític i comercial volent eradicar les altres llengües i uniformitzant les formes de pensar. La instrucció uniforme, seguint el model militar, anul·la la persona. Aviat van aparèixer les noves escoles que fugien de la uniformització i defensaven la persona coincidint amb aportacions de la ciència mèdica i psicològica. Desmoulins, Montessori, Decroly, Kilpatrick, Steiner, Petersen, Kerchensteiner, Freinet… aporten realitzacions escolars que podrien haver canviat totalment el model d’escola i que avui en la societat de masses tecnològica són totalment vàlids per a incorporar la tecnologia digital i la comunicació de masses a l’escola; no a l’inrevés, adaptar l’escola a la tecnologia.
L’educació personal i social queda en mans de l’escola quan la formació religiosa doctrinal deixa de ser social. La comunicació dels mitjans ha de contribuir a l’educació social però posa per davant l’espectacle i l’audiència i més aviat activa la disrupció, el trencament, la informalitat. Evidentment, no afecta tant els qui tenen una sòlida educació familiar i escolar. Amb tot, internet ofereix barra lliure més enllà dels mitjans i cal que l’educació garanteixi un equipament personal ferm, pensat i habituat. Les millors famílies viuen la incertesa quan els fills i filles són adolescents atès que l’agressió ambiental és molt potent. L’ensenyament solament és part de l’educació i avui la institució escolar i la institució familiar han d’anar a la una educant per a encarar aquesta realitat social, aquesta selva que ens hem creat.
