Cada cop hi ha menys protecció de les nostres dades personals als centres educatius. Es parla molt de tecnologia, de protecció de dades, de l’educació cívica, però la realitat és que cada cop més hi ha menys privacitat i més controls. És un fet incontestable: cada cop hi ha més centres que volen utilitzar les nostres dades biomètriques per accedir als centres educatius sense el consentiment explícit dels docents. Això, malgrat que la normativa del Departament d’Educació és clara -Art. 19 de DOGC – Protecció de dades- i prohibeix explícitament fer servir aquestes dades de categoria especial per a aquesta finalitat.
És cert que l’Estatut dels Treballadors permet a les empreses controlar els horaris dels seus treballadors, però la normativa estableix que, en tot cas, cal fer servir els mitjans proporcionals i més adequats per tal de minimitzar les dades personals que s’utilitzen en cada moment.
Així mateix, cal denunciar que cada cop hi ha més centres que disposen de càmeres de vigilància, la qual cosa també és una via per obtenir dades biomètriques de caràcter especial del nostre rostre -i, el que és encara més greu, de gravar també la nostra veu- sense el consentiment legal pertinent. És important denunciar que, per a aquesta darrera obtenció de dades, no només hi ha centres que graven de forma il·legal el rostre dels docents, sinó també el dels nostres infants. Cal que aquesta darrera via sigui argumentada i normativitzada seguint uns criteris legals vigents que la justifiquin.
1 comentari
I do not even know how I ended up here, but I thought this post was great. I do not know who you are, but certainly you’re going to be a famous blogger if you are not already 😉 Cheers!