Front comú davant el retrocés del català a les escoles. Els sindicats USTEC-STEs de Catalunya, STEI d’Illes Balears i STEPV del País Valencià s’han trobat a Palma per llençar un missatge: “Estem units i ben organitzats contra els qui pretenen l’aniquilació del català i la substitució lingüística en els nostres territoris”.
Així es varen pronunciar dimarts els representants d’aquests tres sindicats ‘germans’ i majoritaris als seus territoris davant el que consideren “una ofensiva” contra la presència de la llengua catalana a l’ensenyament. Aquestes forces sindicals asseguren estar preparades per plantejar batalla “en l’àmbit jurídic i social” amb campanyes de sensibilització “per guanyar el relat” i fer entendre a la societat i a les famílies la importància de l’ensenyament en català; amb mobilitzacions; i també recorrent als tribunals quan sigui necessari.
En una roda de premsa que ha tingut lloc a Palma, cada representat ha exposat la situació del català al seu territori, coincidint en els tres casos en què s’està produint un retrocés en l’ús d’aquesta llengua a l’àmbit educatiu (i també, de forma paral·lela, a l’àmbit social).
Aposta per la immersió
Iolanda Segura, portaveu de l’USTEC-STEs, ha explicat com estan les coses a Catalunya, on malgrat tenir el Govern més partidari de l’escola en català de les tres regions, segons Segura la Generalitat està donant una resposta teva a l’hora de defensar el sistema d’immersió davant les campanyes fetes en contra, iniciatives que es remunten a mitjans dels 90 i són impulsades “per grupuscles minoritaris que van contra la convivència”.
Segons Segura, el nou Decret d’ús del català a l’ensenyament “no blinda la llengua catalana” i “molt probablement no servirà per a frenar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que imposa un mínim del 25% de les classes en castellà a les aules”. Segons va explicar, de moment 26 centres educatius catalans ja han hagut de modificar els seus projectes lingüístics per la doctrina del TSJC. Davant això, el seu sindicat crida directament a la insubmissió per salvar el sistema d’immersió, que, defensa, ha estat fruit del consens, que ha donat bons resultats i que serveix per afavorir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
Retrocés
A la Comunitat Valenciana, el sindicat STEPV adverteix que la situació és molt complicada per a la llengua, ja que ha assegurat que el nou govern “persegueix qualsevol model que no sigui en castellà”. Segons Marc Candela, representant del STEPV, allà s’ha anunciat que es derogarà el sistema de plurilingüisme del Govern del Botànic, que fixava un 25% en castellà, un 25% en català i a partir d’aquí com a màxim un 60% en una de les dues llengües cooficials i la resta en l’altra i en anglès.
Ara, malgrat que el sistema plurilingüista fou bàsicament un plantejament del PP, ara el Govern dels ‘populars’ amb Vox ho volen llevar per implantar un programa únic per centre perquè les famílies triïn la llengua vehicular. El sindicat troba que l’ideal seria un sistema d’immersió, però, conscient de la dificultat ara mateix, proposa un model semblant al vigent encara a les Balears, el Decret de Mínims, que fitxa l’obligatorietat d’impartir un mínim del 50% de l’horari escolar en llengua catalana.
Preocupació pel model lingüístic
A les illes també hi ha molta d’agitació pels canvis anunciats en el model lingüístic: lliure elecció de primera llengua d’ensenyament a partir del curs que ve en el segon cicle d’Infantil i per a la resta d’etapes un pla pilot (voluntari pels centres) d’elecció de llengua a les assignatures troncals amb desdoblaments.
El Govern balear del PP (Vox no hi entrà, però va firmar un pacte d’investidura i és soci imprescindible per tirar endavant els pressupostos) ha assegurat que no es modificarà la normativa vigent, com la llei de Normalització Lingüística o el Decret de Mínims, però Miquel Gelabert, secretari general del STEI, ha recordat que aquesta llei “ha quedat en un calaix” en tot el que es refereix a la normalització fora de les escoles: “L’àmbit educatiu és l’únic que fa feina per la normalització”.
Els atacs de la dreta i l’extrema dreta
Per això, ha indicat, és “imprescindible” que el model actual no es toqui i per això ja hi ha un moviment de base als centres educatius, amb més de 50 col·legis i instituts que s’han fet una foto simbòlica amb el lema ‘la llengua no es toca”. Com a la Comunitat Valenciana, rere els atacs a la llengua pròpia hi són els partits i grupuscles de dreta i extrema dreta que tenen com a objectiu final “l’aniquilació i la substitució lingüística”.
Segons Gelabert, “el 99% de les iniciatives parlamentàries de Vox són sobre la llengua”. A les Balears, tres famílies han presentat una demanda per reclamar el 25% de l’ensenyament en castellà i aquest moviment “anirà a més”, ha indicat el sindicalista, que també ha alertat de l’augment d’atacs als centres per part de pares encoratjats pel pin parental. El STEI s’ha posat a disposició de les escoles per ajudar-les a defensar “els seus projectes lingüístics i pedagògics”.
Les tres forces sindicals han volgut transmetre una imatge d’unitat, de coordinació i de capacitat per reaccionar davant el que consideren “atacs a la llengua catalana”. En definitiva, han volgut deixar clar que “l’escola en català no es toca”.
