Les dades són noves, encara que la percepció per a qualsevol que trepitgi un centre educatiu serà relativament coneguda. Les condicions de treball del professorat tenen marge de millora, sobretot el que té a veure amb la promoció dins de la carrera docent, també amb la disciplina a les aules o amb la conciliació de la vida personal i professional. Són algunes de les qüestions sobre les quals han preguntat al professorat per elaborar el Baròmetre Internacional de la salut i el benestar del personal de l’educació, elaborat per segona vegada de la mà Xarxa Educació i Solidaritat i la Fondation d’Entreprise pour la Santé Publique en col·laboració amb la Internacional de l’Educació i la Càtedra UNESCO Salut Global i Educació.
Com en molts altres estudis, el professorat no se sent valorat socialment, tot i que les relacions que manté amb la comunitat educativa (direcció, claustre, famílies i alumnat) surten molt ben parades.
La carrera professional, eternament congelada i a l’espera gairebé perpètua d’un estatut docent que sempre sembla poder esperar una altra administració que li posi mà, és percebuda per la immensa majoria del professorat com a francament millorable.
Preguntats per la seva opinió sobre la promoció laboral, és igual el temps que portin a la professió, entre un 37 i un 40% creu que és molt dolenta. Si se suma a aquest grup el següent immediatament, el resultat és que sis de cada 10 professionals no tenen cap bona opinió de la seva possibilitat de promocionar.
A més, gairebé la meitat també considera que el salari és bo. Tot i que aquí hi ha matisos. El 8% ho considera molt dolent, i just després, un altre 17% ho puntua força malament.
Al costat de tot això es troba el fet que la meitat o més de les persones enquestades sent que hi ha un desequilibri entre la vida personal i la laboral al seu dia a dia. Una situació que, a més, no varia gaire al llarg de tota la carrera professional.
Però, malgrat tot, les i els docents que han contestat aquest estudi, opinen que, si pogués tornar a triar la professió, tornarien a ser docents. A això s’hi afegeix el fet que la majoria creu que els beneficis de la seva feina compensen les dificultats que porta aparellades.
L’informe també posa el focus en les relacions de convivència que percep el professorat als centres educatius. Tot i que la immensa majoria del cos considera que té molt bones relacions tant amb els companys, amb la direcció, les famílies i l’alumnat, en destaca un 10% dels que declaren que de vegades no se senten segurs al seu centre de treball.
En aquest sentit, a l’enquesta també recull que una quarta part del professorat enquestat assegura haver estat objecte d’algun tipus de violència el darrer any. En el cas de les dones, ho declaren més que els homes, cinc punts percentuals (el 27% front 22%).
Les formes d’aquesta violència solen ser insults o agressions verbals, amenaces, humiliacions… La llista és relativament llarga i depèn, a més a més, de qui sigui el subjecte de cada acte. L’enquesta diferencia entre si el professorat la pateix de part de l’alumnat, de les famílies, d’altres companys o persones exteriors al centre.
Tot i aquests percentatges, són la immensa majoria els qui declaren que la qualitat de les relacions que mantenen als centres és bona. Sobretot quan es tracta de parlar de lalumnat amb què es treballa.
L’informe, elaborat dins del Baròmetre Internacional de la Salut i del Benestar del Personal de l’Educació (I-BEST 2023), repassa moltes altres qüestions com la convivència i els nivells de violència als centres; les relacions amb la resta de la comunitat educativa i amb les administracions o la incidència de malalties físiques o psicosocials i el seu impacte als dies de treball al llarg de l’any.
En el cas d’Espanya, CCOO va ser el sindicat encarregat d’enviar els qüestionaris a 3.000 docents, les respostes dels quals van ser ponderades en relació amb l’antiguitat, el sexe o l’edat. Tota la informació està disponible a la pàgina web de la Xarxa Educació i Solidaritat. Aquesta xarxa, així com el qüestionari, han estat elaborades i implementades la Xarxa Educació i Solidaritat i la Fundació per a la Salut Pública, en col·laboració amb la Internacional de l’Educació i la Càtedra UNESCO Salut Global i Educació.
