Opinió

Se’ns veu cansats

Però el nostre cansament no és per l’alumnat i per les famílies, no és pels canvis socials, no és per la falta de recursos personals, materials i econòmics (tot i que són molt necessaris per a la nostra feina!), no és perquè ens formem, corregim, planifiquem, preparem projectes o fem desenes de reunions fora l’horari de treball… No, no és això companys, no és això, com diu la cançó. El motiu és navegar sense rumb des del Departament i que ens fa anar a tots en diverses direccions, tot depenent de la llei de torn i del color polític, gairebé sense mapa ni brúixola.

Sovint, i des de l’humor (imprescindible!), hem pensat amb els companys i companyes quants cops s’han canviat la manera de dir les coses però que acaben sent el mateix. Ara els continguts són sabers, les adaptacions curriculars són PIs (Plans Individualitzats, res a veure amb els arbres), hem passat de dimensions a àmbits i a competències. L’ABP (Aprenentatge Basat en Preguntes, Problemes, Projectes, depèn del dia) ara es diu EAS (Entorns d’Aprenentatge amb Sentit). També tenim els projectes, les caixes d’aprenentatge, els centres d’interès, els laboratoris o tallers, els racons, les llibretes d’aprenentatge… I ja no parlem d’avaluacions, on hi ha rúbriques per donar i vendre! Això sí: després hem de posar notes i avaluar l’alumnat com sempre, per matèries (demanat de nou pel nostre estimat Departament).

Deixeu-nos que repensem el que funciona i el que no, que som els que estem al costat de l’alumnat cada dia

Us podríem explicar moltes més coses, però no volem cansar-vos. Només demanem que ens deixin treballar. Deixeu-nos que repensem el que funciona i el que no, que som els que estem al costat de l’alumnat cada dia. Ni tot és dolent ni tot és bo. Deixeu-nos de donar les culpes de tot i doneu-nos eines i recursos. I també demaneu-nos consell.

Deixeu-nos avançar i dignifiqueu la nostra professió; no us sumeu a l’onada de les fake-news, de creure’s el primer titular i, sobretot, de posar-nos al mateix sac a tots de les crítiques destructives.

Els que sentim la professió com una vocació, els que treballem més hores que un rellotge, els que no ens oblidem mai que estem formant persones per a un futur millor, per a una societat millor (tot i que ens ho posen molt difícil també), els que estimem l’escola… sí, n’estem cansats. De la burocràcia enorme que no duu enlloc i d’anar com una baldufa segons els mitjans de comunicació, les modes, els gurus i Finlàndia (que no hi falti!).

Només, i per acabar, demanem poder treballar des de l’acompanyament a l’infant, des del sentit comú per poder valorar tots els mètodes, ben vàlids però cap infal·lible, des de la tranquil·litat per reflexionar, raonar, decidir i caminar… Sempre endavant!