Murals de gomets, coloms de la pau i banderes blanques. Aquestes són algunes de les activitats que ha dut a terme l’alumnat de l’escola cooperativa Guinardó de Barcelona per commemorar aquest 30 de gener el Dia escolar de la no-violència i la pau.
Fa anys que el centre celebra aquesta jornada. Inicialment, ho feien a 1r d’ESO en el marc de la matèria optativa ‘Aprenem a ser mediadors i mediadores’ i més endavant amb ‘Cultura i valors ètics’, en què docents i estudiants decidien quines activitats fer.
Enguany, a infantil tenen un projecte artístic relacionat amb la pau i cada grup d’I3, I4 i I5 ha penjat els seus treballs a l’escola. Criden l’atenció els murals fets amb gomets del mosaic Joan Miró, com el que hi ha a la Rambla de Barcelona, a la plaça de la Boqueria, antigament coneguda com el pla de l’Ós. I és que la classe ha treballat qui és aquest artista, quina relació té amb la pau i què va passar el 17 d’agost del 2017 a la capital catalana.
Tot va començar el mes de desembre quan un infant d’I5 va portar a classe un quadre que havia fet a casa després de visitar la Fundació Joan Miró amb la família. “Ens el va portar perquè li feia il·lusió mostrar-lo. Ja teníem previst anar a la Fundació Miró, però ens va anar perfecte que proposés que féssim aquesta visita i, amb aquest interès, vam començar a veure qui era Miró i vam fer un treball a partir del conte ‘El llarg viatge de Joan Miró’, que és per a infants, però té molta càrrega informativa”, explica la seva mestra, Diana Vilaseca.
Els nens i les nenes d’I5 de l’Escola Guinardó ja coneixien Miró quan van anar al museu, i la màgia va acabar d’apropar-los amb la jornada per la no-violència, perquè a la seva aula tenen un racó màgic. Es tracta d’un espai tapat amb teles en què hi ha un barret i una vareta de mags. L’encarregat o encarregada del dia inventa unes paraules màgiques, aixeca les teles i d’allà surt alguna cosa.
Un dia, al barret hi havia un cartell que deia que la màgia estava a la pissarra digital. “Havíem preparat una presentació que ensenyava el mosaic del pla de l’Ós i explicava que el dia 30 era el dia de la pau. Explicava la història després del mosaic, què havia passat allà, i la inscripció: ‘Que la pau et cobreixi’, en català, castellà, àrab i anglès, com a símbol de ciutat i de concòrdia. A partir d’aquí, en grups de tres o quatre, els vam donar una base amb el dibuix i van fer una reproducció del mosaic amb gomets”.
‘Per què algú vol agafar una furgoneta i atropellar persones que no coneix?’
De Miró saben que hi ha diferents espais oberts a la ciutat que tenen les seves obres, com la figura de ‘Dona i ocell’ al parc Joan Miró, prop de plaça Espanya. “Estan superemocionats amb la vida de Miró”, indica la mestra, que recorda que l’equip docent va mirar d’enllaçar la pau i la figura de l’artista tot vinculant-lo a la ciutat, i així va sorgir el record de l’atemptat del 17 d’agost, quan una furgoneta va atropellar desenes de persones en el passeig per a vianants de la Rambla i va causar 16 víctimes mortals.
I com es trasllada això a infants de cinc anys? “Vam explicar que quan no havien nascut, va haver-hi un atemptat que potser els pares havien explicat alguna vegada, i que potser havien estat. Vam dir què era un atemptat i com havia anat, i va donar lloc a que preguntessin ‘com pot ser?’ o ‘per què algú vol agafar una furgoneta i atropellar persones que no coneix?’ També vam parlar de la diversitat de religions i que no hi ha cap religió que doni ordres per matar persones”, relata la Diana.
Aquest tràgic episodi va donar peu per tractar d’aspectes com la ira, l’odi o el sentiment de rebuig, que sí poden haver experimentat. I és que, tal com declara Unicef, l’agència de Nacions Unides que treballa per defensa els drets de la infància, amb motiu del 30 de gener: “Per aconseguir la pau hem d’aprendre a evitar la violència i comprometre’ns amb formes pacífiques de resolució de conflictes en el nostre dia a dia, la qual cosa inclou una aposta educativa per la no-violència en el nostre centre educatiu. Un dia únic en el calendari escolar, per molt important que sigui, no ens convertirà en ciutadans pacífics i compromesos amb la pau”.
Més activitats
A més de la iniciativa d’I5, l’alumnat d’I3 i I4 s’ha trobat al pati infantil i ha presentat la seva expressió artística. Des del cicle mitjà, han fet coloms de pau tot seguint una de les propostes d’Unicef de portar banderes blanques, i així ho han fet durant la sortida prevista a la biblioteca del barri, la Biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert, com si d’una manifestació per la pau es tractés.
A cicle superior, una de les cooperatives d’alumnes que es diu Periodistes del Guinardó, ha fet banderes blanques en forma de petits pins per regalar a la resta de companys de primària, i han fabricat unes polseres per vendre-les a deu cèntims d’euro i donar els diners recaptats a una ONG que treballi per a la pau. Són alguns dels exemples de les activitats que es fan en aquest centre, que forma part de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya-EscolesCoop, mentre que altres anys han fet lectures de manifestos o han tractat el tema de les persones refugiades, per exemple.
Educació emocional
Les experiències entorn de la cultura de la pau a l’Escola Guinardó, són nombroses, tal com afirma la Sheila Vilaseca, que és tutora de 4rt d’ESO, coordinadora de coeducació, convivència i benestar emocional (COCOBE) i responsable del programa emocional del centre i del programa Ubuntu Ciutadania Social, que ve d’un concepte zulú relacionat amb la comunitat, el medi ambient i la solidaritat.
Si bé cada classe té les seves dinàmiques, la celebració del 30 de gener es va pensant des de principis d’any, en el cas de 1r d’ESO, per exemple, que aquesta vegada ha decidit fer una acció coincidint amb Carnestoltes i en altres ocasions ha seguit alguna proposta d’Unicef o de Fundipau (Fundació per la Pau).
“Per nosaltres és un exercici de coherència. Són valors que intentem transmetre des de petits en el programa d’educació emocional. Els objectius que ens plantegem no tenen tant a veure amb el fet ho treballin tots els cursos, sinó que quan un alumne acabi 4rt d’ESO hagi rebut eines sobre prevenció de conflictes”, assenyala la responsable del programa. I és que, al cicle inicial, per exemple, commemoren la jornada un any sí i un any no.
“Que es faci un dia mundial és una manera de forçar-nos a posar una data per fer l’acte central, però és la culminació d’un treball previ. És la manera de poder ensenyar i transmetre a tota la comunitat educativa, però no és feina d’un dia, sinó que són valors que s’han de treballar cada dia”, conclou.
