Una primera reacció política per part de les CCAA amb transferències en Educació va ser que ho veien com una invasió de llurs competències. No m’amoïna aquest assumpte, de ben segur no serà cap problema i s’arribarà a acords. I molt benvingut sigui l’increment de diners en Educació.
Sí que en canvi em preocupa el que s’ha explicat de com s’han de destinar aquests diners i sobretot a partir de quins cursos d’Educació Primària hi haurà suports extraordinaris per millorar la comprensió lectora. Diuen que a 3r d’Educació Primària (EP).
I la pregunta és, per què a 3r d’EP? Per a algun membre del professorat pot semblar massa d’hora, atès que els baixos resultats són de l’ESO. A mi, en particular, em sembla massa tard. Segur que molts ensenyants d’EP hi coincideixen i no només perquè quan es presenta un problema quasi sempre hi hagi la tendència de desplaçar-lo cap avall, a cursos inferiors. No és això.
Llevat que a l’Escola hi hagui uns quants alumnes que presentin grans necessitats educatives documentades, ¿quins són els nens i nenes que atenen les mestres especialistes d’educació especial (MEE) de les plantilles d’EP? I, de quins cursos són primordialment? I per quins motius? L’evidència és que normalment són aprenents de 3r curs que no han après a llegir entenent el què llegeixen i, en conseqüència, tenen dificultats i molts entrebancs per seguir el ritme dels cursos quasi de qualsevol matèria perquè la lectura és present en quasi totes. A aquesta situació inicial se’n poden afegir d’altres que en són conseqüències: desinterès, tristor i de vegades rebutjos en les relacions socials dins del grup, de manera que la bola pot fer-se més gran progressivament i la solució més difícil.
Quin al·licient tenen els petits per llegir un text si no comprenen què hi diu?
Faig la hipòtesi, i potser m’equivoco, que els qui proposen que l’ajuda sigui a partir de 3 d’EP es basen, encara!, en la concepció antiga que durant el 1r i 2n curs d’EP els aprenents aprenen la «mecànica de la lectura» per tal de, a partir de 3r, entrar en la «comprensió lectora».
Al nostre país aquesta dicotomia, impulsada sobretot als anys anteriors a la guerra civil per l’insigne pedagog sr. Alexandre Galí, va estar molt arrelada. Posteriorment, va ser recuperada i promoguda com a mostra de l’època daurada de la bona Pedagogia que havíem gaudit temps enrere.
De cap manera és la meva intenció posar el dit a l’ull de ningú perquè, jo mateixa, a mitjans dels anys 70 del segle passat, treballant de psicòloga educativa en una escola de cooperativa de mestres que després va passar a ser pública de la Generalitat mitjançant el procés del CEPEPC, vaig col·laborar en la passació de les proves Galí, entre les quals les de mecànica, comprensió i rapidesa lectora, amb la finalitat d’establir una «baremació» més concordant dels resultats a l’època.
Però mirant-ho ara i, després d’haver treballat durant molts anys en investigació i formació del professorat en actiu basant-se en la psicogènesi de la construcció de l’escriptura i la lectura, tornar a pensar que s’estableixi la dicotomia epistèmica esmentada en l’ensenyament em resulta molt trist i desafortunat. Quin al·licient tenen els petits per llegir un text si no comprenen què hi diu? ¿Quin sentit té «decodificar», per exemple, que «la – ri- rinnn- xooo-lsss- d- oor- va- ttrro- barrr», etc., si el petit no pot enunciar que «la Rínxols d’Or va trobar una casa al bosc»?, ni qui hi vivia?, ni què va fer aleshores?, ni per què?
Al país tenim bones expertes en com promoure la comprensió lectora a les Escoles des de petits. Desitjo que els gestors i professionals que hauran de prendre decisions de com emprar els diners que arribaran, no tinguin prejudicis i tinguin molt de criteri per decidir què fer, com fer-ho i quan fer-ho.
Així ho espero per tal de no perdre una nova oportunitat de millora.
