Crec fermament que cal una reflexió profunda de la societat i dels governs per donar les millors eines als docents i direccions per fer una bona feina i saber que ens hem d’adaptar, tant com puguem i sigui adequat, a fer millors els entorns i persones que volem que aprenguin amb nosaltres.
En aquest sentit, vull posar en valor l’esforç col·lectiu per adequar una mica més el nostre estimat institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona. Què vull dir? Que els espais i instal·lacions formen part, també, de les bones pràctiques per crear un clima sensible per al procés d’ensenyament-aprenentatge.
En els darrers tres anys hem vist com es resolien, gràcies a la intervenció ferma del Departament d’Educació (més d’un milió i mig d’euros), les filtracions d’aigua permanents als fonaments de la cara nord de l’edifici i es reconstruïa el mur-grades que es va ensulsiar el 2012. Sota el seu impuls econòmic ara hem canviat les lluminàries de tot l’edifici i això ens farà estalviar diners en consum i en una millora lumínica a les aules; en breu, podrem instal·lar plaques fotovoltaiques al sostre i substituir les calderes de gas per l’aerotèrmia (un estalvi energètic global del 30% i, tant de bo, que pugui generar una excedència d’electricitat per a l’entorn).
El gran repte pendent és la construcció d’un pavelló d’usos compartits al bell mig de Tarragona
Des de l’AFA també hem rebut un suport directe per plantar arbres al pati, adquirir equipament de so per activitats a l’aire lliure, adequar les pistes esportives i els entorns immediats.
I des del centre, entre d’altres coses, hem pogut reformar l’escenari del teatre i el gimnàs per convertir-lo en un espai escènic millor per als alumnes, especialment del batxillerat escènic i els del cicle formatiu de Tècniques d’Actuació Teatral. També hem millorat l’entorn de l’aparcament de vehicles i hem fet més segures les circulacions de persones i vehicles.
Obviar això, o la importància de la pràctica esportiva (al centre o fora) per a la salut, memòria i l’aprenentatge seria un error. El gran repte pendent -vull creure que també ha de ser un somni de l’institut i de la ciutat- és la construcció d’un pavelló d’usos compartits al bell mig de Tarragona: usos educatius al matí i de tarda-vespre i caps de setmana per a la ciutat.
Som molt conscients que encara queden moltes adequacions a fer (repintar bona part de les aules, en seria una) però vull destacar l’esforç col·lectiu (del Departament d’Educació, de l’AFA i de les famílies amb la seua aportació anual a les despeses del nostre servei públic) per fer un centre millor físicament, per crear un espai més amable i eficient per a l’ensenyament dels nostres bons docents i de l’aprenentatge dels nostres estimats alumnes.
