L’Escola de l’Ànima: de la forma d’educar a la manera de viure
Josep Mª Esquirol
Acantilado / Quaderns Crema
L’assaig filosòfic ‘L’escola de l’ànima’ ens proposa endinsar-nos en el més profund sentit de la sensibilitat de l’educador amb un sentit poètic que amara la persona lectora i la convida a descobrir la fascinació dels fonaments de l’educació des de la reflexió i la visió de la proximitat, de l’ànima, al costat de l’altra ànima. Un pensament present a tot el llibre és el de Paul Celan: “Els poemes són regals; regals per als qui estan atents”.
De bon començament ens convida a passar del llindar de l’escola, com a lloc protegit. Una escola que es resisteix, que revoluciona, que no ha d’estar dominada per l’economicisme. Des de la proximitat, com a fil conductor i clau, des de la reflexió i la meditació de les formes d’educar per repensar les coses i des de la partença de l’educació de la cura. Una escola de la no indiferència no és pura utopia, ens subratlla.
Per a Esquirol, l’escola de l’ànima cuida i cultiva l’ànima. Ha de ser un bon lloc per a l’ànima; allà on l’ànima comenci a fer camí; i allà on, fent camí, arribi fins als penúltims llindars. En la trobada entre adults i infants és “quan una ànima toca a una altra ànima” i és aquesta situació on es viu la gràcia de situacions regalades que ens arriben com a coses bones, com diu Esquirol. Una trobada amb el mestre que acompanya l’alumne perquè pugui fer descoberta del món, des de la veritat i la confiança, fent valer que són persones i úniques.
Esquirol ens diu que tota terra hauria de ser terra de pau i l’escola ha d’esdevenir una sagrera, un lloc no violent, amb llindars preservats per a la trobada amb els altres i fer companys i companyes, un lloc de respecte on es tenen en compte els altres. També ens assenyala que viure el conflicte és viure el combat contra el mal, mirant enrere amb humanitat, per continuar estant atents al món. Perquè viure és, per a l’autor, aprendre a viure. Viure per entrenar-se per viure i viure per trobar la forma i la manera de viure “a la meva manera”.
La porta de l’escola és oberta, per a tothom de qualsevol edat. Com ens assenyala l’autor, a dins no hi ha parets ni sostre. Hi ha amplitud, i unes fileres ben curioses: de núvols i de lletres, de nombres i d’eines, d’ocells i de somnis… I quan acaba l’escola, hi ha més escola. La maduresa és un procés que no acaba mai de donar prou fruit. Per a l’autor, qui entra a l’escola de l’ànima ja no en surt, s’hi queda.
El CEPEPC des de dins
La força col·lectiva d’una convicció
Diferents autors
Rosa Sensat
‘El CEPEPC des de dins’ és un llibre necessari per fer memòria o conèixer el Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana, nascut de la voluntat de mestres, famílies i persones properes a l’acció pedagògica que creien en l’escola pública catalana i de qualitat per a tothom. Nascut de la resistència i la voluntat en temps difícils, molt difícils.
Aquest llibre ens acosta al perquè del model d’aquest col·lectiu i a la història de l’escola pública des de la República fins ara, i en aquest recorregut prenen sentit molts dels noms de les nostres escoles i institucions actuals del nostre país.
Ens mostra la lluita per fer possible el que sembla impossible, destacant la tenacitat davant les dificultats i la possibilitat que van aprofitar les institucions i la política, ja en temps de la jove democràcia, per fer possible la voluntat de la ciutadania. Inclou testimonis que donen una visió polièdrica d’aquell moment de la història del nostre país.
Destaquen les aportacions que les escoles van fer en coeducació, laïcitat, catalanització a nivell de cultura i llengua, i metodologia activa, que es contraposaven al model heretat dels anys de dictadura, memorístic, religiós i segregat: “Hi ha un punt d’èpica en la recuperació i el manteniment dels principis pedagògics anteriors a la dictadura en unes escoles resistents sostingudes per unes persones que s’hi jugaven la depuració professional, el tancament del centre i el seu propi físic. Entre aquestes escoles trobem les del CEPEPC, que esdevingué una potent xarxa de centres, transformadora i alternativa, que ajudà a recuperar els fonaments pedagògics avançats d’abans de la Guerra Civil.”
Aquesta, doncs, és una narració sortida de documents, fotografies i records feta amb la claredat d’un document, però escrita des del cor en un temps de lluita, resistència i esperança en una educació millor per al nostre país. Tal com diu Josep González-Agàpito en el pròleg, “la mirada i el coneixement del passat sempre és una nova oportunitat i un nou repte per reflexionar sobre el present i pensar el futur de l’educació i l’escola”.
Educar en temps difícils
Jordi Nomen
Octaedro
Aquest és un llibre de converses al voltant de la màquina de cafè de l’escola, en les pauses que tenim els docents en la nostra jornada. Va adreçat en particular als mestres i, en general, a totes les persones a qui preocupa l’educació, aquest autèntic pont entre la interioritat i l’exterioritat, la pròpia personalitat i una ciutadania justa i sostenible, que vulgui superar la indigència d’una democràcia avui en setge, per la mentida i el desvergonyiment.
En Jordi Nomen és professor de filosofia i ciències socials de l’escola Sadako, és autor de diferents llibres de temàtica educativa, sobretot com un referent en el camp de la filosofia per a nens.
Desglossa al llarg de vint-i-quatre capítols temes reals i actuals del dia a dia del món educatiu, molt lligats a la pràctica diària com a docent. Cada tema comença amb una cita i acaba en unes breus conclusions-resum del treball descrit.
Un llibre amè, de fàcil lectura i, com diu l’autor: ”Aspirem a formar alumnes resistents a l’adversitat, que sàpiguen fer del fracàs un aprenentatge i una oportunitat de guiar, amb bon judici, les seves vides, de manera autònoma, amb l’afany de perseguir el bé comú.
Hem hagut de marxar
Sis testimonis de joves migrants
Laia de Ahumada
Akiara Books
Aquest és un llibre d’entrevistes que ens sensibilitza sobre el tema de la migració a partir de la veu de sis joves de procedències diverses que actualment viuen a Catalunya: en Soly (Senegal), l’Helena (Bolívia), en Said (Síria), la Ruth (El Salvador), la Meriem i l’Ossama (Marroc).
Es tracta de sis històries de vida terriblement colpidores. De lectura fàcil i amena, ‘Hem hagut de marxar’ és un llibre petit, però molt gran i de gran valor tot el seu contingut.
L’autora és escriptora de diferents obres i, alhora, coneixedora de l’àmbit social i respectuosa amb el caràcter oral de les entrevistes, característiques que la fan la persona ideal per escriure aquest llibre.
Cal destacar també els impactants dibuixos de l’il.lustradora Cinta Fosch, que esdevenen retrats vitals de cada jove entrevistat i entrevistada, a més del mapa de rutes dels seus viatges i altres imatges.
El llibre ens ofereix un recorregut per múltiples situacions, com la pobresa, la manca d’horitzons, els viatges en pastera, els camps de refugiats, la guerra, l’asil polític, la burocràcia i indocumentació, així l’acollida i l’esperança. Un material molt útil i recomanable adreçat al professorat d’instituts amb activitats senzilles i diverses.
Aprendre de l’art
Situacions d’aprenentatge a partir d’una proposta artística
Maria Clapés Arfelis i Juli Palou Sengrà
Rosa Sensat
Aquest llibre, obra i gràcia de la Maria Clapés amb el suport i assessorament del Juli Palou, és una experiència vital que ens ensenya que, si hi ha voluntat, treball i motivació, tot és possible. La Maria Clapes es va donar a conèixer amb la publicació d’un conte ‘Amic Meu’, fruit de la seva experiència personal en un camp de refugiats a Grècia l’any 2016. Un conte explicat i dibuixat pels nens i les nenes del camp, que va ser traduït a diferents llengües i que es va convertir en un espectacle multidisciplinari per mitjà de la música, el teatre, la dansa i la fotografia. La bona rebuda va portar a fer representacions per tot el país. La història segueix quan la Maria, ja de mestre, en una escola al barri de Trinitat Nova de Barcelona, va crear l’associació IURTA com a projecte educatiu i ella, aleshores, ja tenia la idea de fer una cantata que parlés de les migracions. Així va ser com va néixer Desplaçades en ple confinament. Es van anar treballant propostes didàctiques i artístiques i, després de molts problemes econòmics i de gestió, es va poder gravar la cantata el 2022. Desplaçades és una cantata de nou cançons que expliquen la història de dues nenes que han de marxar de casa i abandonar el seu país.
Desplaçades és també un conte, un projecte que arriba a les escoles i a les corals a través de l’art. Després es va fer una prova pilot en vuit centres i una coral. Cada centre va adaptar els materials al seu grup i el resultat ha estat que n’han sortit nou cantades diferents. En aquest llibre, sis de les escoles participants expliquen algunes de les activitats que són fruit del projecte de Desplaçades. Com diu la Maria a la introducció del llibre: “Sovint les coses s’han de començar a canviar a foc lent. És això el que ens convida a fer Desplaçades” amb les dosis justes de simbolisme i realisme de tota bona història. Aquesta iniciativa que ha obtingut el Premi de Pedagogia Marta Mata del 2023 atorgat per l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Nosaltres, els inspectors
Diferents autors
Rosa Sensat
El llibre vol ser una mirada a les funcions i atribucions d’aquelles persones que han fet de la inspecció del sistema educatiu la seva professió. És un llibre plural, coordinat per en Josep M. Garcia i Balda, actual president de l’Associació d’Inspectores i d’Inspectors d’Educació de Catalunya (AIEC), que amb la col·laboració de vint-i-sis inspectors i inspectores han fet aquest material per donar una nova imatge de la seva tasca.
El llibre parla de les seves funcions i atribucions, intentant aproximar-se a tota la comunitat educativa, explicant què són, què fan i com actuen dia a dia en la millora del sistema educatiu del país.
El col·lectiu vol donar a conèixer i explicar en profunditat quin és el seu paper en els centres educatius i en l’organització en tot el sistema educatiu català.
En 21 capítols, alguns escrits a quatre mans, donen una nova i renovada visió del paper d’aquest col·lectiu, molts cops desconegut per molts sectors de la comunitat educativa actual.
Me importas
Un testimonio de psiquiatria Viva
María Dolores Braquehais Conesa i Amanda Rodríguez Urrutia
Editorial Octaedro
Les dues autores, doctores en psiquiatria i docents en diversos àmbits, formen part del Grup d’Investigació en Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions de l’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron.
A la introducció deixen clara la seva manera d’entendre la psiquiatria: “Assistirà a una història en primera persona, en aquest cas, del plural, de vivències que hem travessat com a psiquiatres. No pretenem fer un al·legat a favor de la nostra professió, ni tampoc qüestionar qui pugui tenir una opinió diferent tant de la seva naturalesa com de la manera d’exercir-la”.
Al llarg dels deu capítols (que comencen amb una cita literària) i a partir d’experiències concretes, ens anirem endinsant en la manera que entenen d’escoltar, d’exercir la cura, de posar la mirada…
Un darrer capítol, a tall de (in)conclusió, acaba així: “Es diu a això que ens excedeix Vida. O que es deixi sense nom, inconclús. No és el més important, al capdavall. Sinó viure bé. En la mesura del que és possible”.
Pedagogía del decrecimiento
Educar para superar el capitalismo y aprender a vivir de forma justa con lo necesario
Octaedro
L’autor és doctor en Ciències de l’Educació, director del Grup d’Investigació Educativa i Justícia Social i professor de la Universitat de Lleó, entre altres responsabilitats a nivell europeu. També és vicepresident del ‘Foro por la Memoria’ de Lleó i secretari de l’associació ‘Prometeo, Hombres por la Igualdad’ de Lleó.
És un autor prolífic, ja el 2022 va escriure Pedagogía antifascista (Octaedro). En la presentació del llibre se’ns diu: “No és possible el creixement continu en un planeta limitat. L’economia del “creixement” de l’actual sistema capitalista, lluny de produir benestar i satisfacció de les necessitats per a tota la humanitat, ha aconseguit assentar la denominada societat del 20/80: uns quants són molt més rics, mentre que la majoria es precipita a l’abisme de la pobresa, l’explotació i la misèria”.
El llibre consta d’un pròleg i un epíleg molt interessants, i està estructurat en tres grans blocs: El decreixement, Desaprendre i deconstruir l’imaginari neoliberal del capitalisme i Educar en i per al decreixement. I cada capítol està dividit en diversos apartats que ajuden a estructurar la lectura. Al final del llibre hi trobem una extensa bibliografia.
En aquest moment en què molta gent segueix defensant el creixement il·limitat, està bé carregar-se d’arguments per poder fer reflexionar, no només el nostre alumnat, sinó també companyes i companys. I aquest llibre ens serà molt útil.
Inteligencia artificial
Guía para seres pensantes
Melanie Mitchell
Capitan Swing
Aquest llibre té la intenció d’explicar i comprendre la verdadera situació de la intel·ligència artificial: què poden fer avui els ordinadors i què podem esperar d’ells en les pròximes dècades. També tracta sobre en quin punt es troba avui la IA i quins són els seus diferents i a vegades contradictoris objectius.
L’autora intenta trobar el sentit a les preguntes generals que han donat lloc als debats sobre la IA, des del seu naixement. A què ens referim quan parlem d’intel·ligència “general” capaç com un humà o inclús d’intel·ligència sobrehumana, quins perills hi ha? Quins aspectes de la nostra intel·ligència valorem més? Fins a quin punt una IA tan capaç com un humà pot posar en dubte les nostres idees sobre el que ens fa humans?
Aquest llibre no és un estudi, ni una història general de la IA, és una exploració detallada d’alguns dels mètodes de IA que molt probablement afecten la nostra vida, o aviat ho faran, i dels projectes de la IA que més a prop estan de qüestionar el nostre sentit de la singularitat humana.
L’autora vol que els seus lectors participin de les seves recerques i poder-se fer una idea més clara de tot el que s’ha aconseguit en aquest camp, així com de la quantitat de coses que queden per fer, abans que les nostres màquines puguin defensar la seva pròpia humanitat.
Diseñar hasta los límites
Estrategias para abrir nuevas posibilidades, retos y desafíos para todo el alumnado
Coral Elizondo
Octaedro
El llibre de Coral Elizondo ens convida a recuperar la pedagogia. Una pedagogia impregnada des de la història pedagògica i que compta amb referents actuals que ens fan reflexionar sobre com s’aprèn i com s’ensenya i que ens porten a qüestionar què fem davant un model d’escola inclusiva que interpel·la a les Institucions i a fer moltes aportacions des dels mestres i les escoles.
L’autora fa èmfasi en el fet que la tasca educativa implica un necessari component ètic que ha d’orientar cap a un model inclusiu efectiu i real com a societat i a les escoles. Dirigit a infants i joves, aquesta és la proposta que aporta Coral Elizondo en el seu llibre per canviar la concepció de les diferències com una cosa negativa. La pedagogia que ens presenta Elizondo es compromet davant aquestes diferències i cerca reconèixer les singularitats. El fet d’atendre les diferències, per garantir la inclusió és una qüestió que es formula des de les primeres pàgines i el propi llibre ens convida a reflexionar per prendre partit, sobretot quan a l’aula i l’escola es tenen dificultats per la manca de suports o bé ràtios elevades.
Per a l’autora, el fet de dissenyar pedagògicament fins als límits ho conceptualitza des de la proposta didàctica, un disseny a l’aula perquè hi hagi una proposta global i holística, que pugui atendre a cada un dels infants i joves, tenint en compte les necessitats específiques com a persona. Està dirigit a tota la comunitat educativa, professorat universitari o persona interessada.
Es relaciona la pedagogia fins als límits amb el necessari coneixement dels mecanismes del cervell, per poder elaborar plantejaments didàctics i, per això, fa referència a les neurociències com a suport i referent de coneixement i poder aplicar estratègies pedagògiques adequades a cada situació, infant o jove. L’autora trenca el plantejament “d’aules de talla única” per ajustar respostes educatives des de la pedagogia i la didàctica. Així, el llibre es converteix en un referent de recursos educatius, avalat per un marc teòric que planteja la recuperació de la pedagogia, insistint en el fet de diversificar les propostes i trencar en la uniformitat de les formes i els tempos per tal de poder oferir estratègies diversificades.
Sessions de Pedagogia (1963-1967) en el camí de la renovació pedagògica
Homenatge a Joaquim Ferré i Purroy
Joan Soler i Mata
Rosa Sensat
Un llibre necessari per entendre els inicis de la renovació pedagògica de la dècada dels 60, marcant l’inici del que més endavant seria l’Associació de Mestres Rosa Sensat, com a referent de la renovació pedagògica en ple franquisme i que va transformar el model educatiu del país.
Joan Soler i Mata, el seu autor, referent en el món de la història de l’educació del país, fa una recerca important sobre els materials i records de qu va organitzar i assistir en aquelles sessions de formació, mig clandestines, en ple franquisme. Parla d’una generació pont entre la renovació pedagògica viscuda al primer terç del segle XX a Catalunya, però sobretot amb els anys de la Segona República.
La primera part del llibre està dedicada a la trajectòria personal i professional del mestre Joaquim Ferré i Purroy (1937-2019) que va tenir un paper fonamental en el desenvolupament de les Sessions de Pedagogia i en escoles i iniciatives vinculades a la renovació pedagògica.
L’hora del conte, recer de lectura
Converses al voltant dels àlbums a la biblioteca escolar
Núria Vouillamoz
Rosa Sensat
Aquest llibre és el Premi Marta Mata de Pedagogia de l’any 2022. L’autora és bibliotecària i els que la coneixen parlen meravelles de com explica i il·lusiona els infants en els llibres que presenta i explica. Ella diu que ha pretès fer d’aquest llibre “un espai d’educació literària, de gaudi artístic, de descoberta de la lectura com a procés introspectiu i de comunicació amb els altres, de desenvolupament de l’esperit crític, d’aprenentatge i de coneixement emocional”.
Hi ha un primer capítol que parla del marc teòric, mentre que el segon està dedicat a la lectura dialògica i els àlbums il·lustrats. Es tracta d’un marc teòric sobre una determinada manera de veure la literatura, de l’educació literària, de la lectura dialògica i de la mediació lectora, que crea un profund àmbit de reflexió i fa que, des de la senzillesa i l’evidència, ‘L’hora del conte’ esdevingui un lloc íntim i de trobada.
Ens parla de l’experiència de la lectura, de reinventar l’hora del conte i de la mediació lectora i la lectura dialògica. Acompanya els infants per “saber llegir” i els ajuda a “llegir per aprendre” per tal de promoure el “gust per llegir”. I ho fa estructurant les sessions en tres fases: inici, escolta i tancament,
El llibre acaba amb la relació de l’hora del conte i la biblioteca escolar: “Queda encara un llarg trajecte per recórrer abans que la biblioteca esdevingui, com va desitjar Jaume Centelles, el cor de les nostres escoles. Però llibres com aquest demostren que anem fent camí. I podem ser una inspiració per a moltes persones del món educatiu que treballen per fer descobrir als infants el goig per la lectura”.
Como hablar con un adolescente y que te escuche
Jordi Nomen
Arpa
L’autor és professor de filosofia i coneix bé el món del que parla perquè hi conviu des de fa més de trenta anys. Ens diu en el pròleg que al costat dels adolescents ha après el que comparteix en el llibre,
Està dividit en tres parts i cadascuna d’elles en breus capítols en els quals dona veu a les reflexions i experiències dels nois i noies que ens ajuden a entendre millor aquesta etapa, tot tenint en compte que és fruit d’un constructe cultural i històric, fruit del temps i de l’espai en què viuen, de les modes i les influències que reben i de la personalitat que han construït al llarg de la seva infància, especialment, al costat de la família.
Els títols ja ens descriuen de què es parla en cada una:
- El món dels adolescents
- Els riscos
- La ruta cap a l’autodeterminació i la maduresa
Educateca és un grup de mestres jubilats del Grup d’Educació de RELLA format per Adelina Escandell, Ferran Aquilina, Margarida Vila, Montserrat Vallès i Quim Lázaro
