Parafrasejant l’historiador marxista britànic, Eric J. Hobsbawm, el passat és un lloc no només per a visitar, sinó per a aprendre i crear un futur millor. Aquesta màxima està ben present entre els i les docents de Ciències Socials que porten dècades treballant per a que el seu alumnat conegui el passat del nostre país. Tot i això, generalment la voluntat de portar la memòria democràtica a les aules ha consistit en esforços individuals. Un docent o una docent amb implicació dedicava temps a aprofundir en la Segona República, la Guerra d’Espanya, la Dictadura Franquista o la Transició; però ni el currículum ni els llibres de text facilitaven aquesta tasca. A més, amb la darrera reforma normativa, les Ciències Socials de 4t d’ESO, matèria on teòricament es treballen aquests continguts, ha quedat reduïda a dues hores setmanals, fent pràcticament impossible treballar amb la profunditat necessària aquesta etapa tan transcendent de la nostra història.
Treballs com els d’Isabel Alonso Dávila o Enrique Javier Díez Gutiérrez mostren el biaix que històricament han tingut els materials emprats a classe i com temàtiques com la repressió franquista o la lluita antifranquista han quedat oblidades. Una època que la majoria d’alumnat només tracta a 4t d’ESO forma part d’un temari molt sobrecarregat: des del segle XVIII amb la crisi de l’Antic Règim fins a l’actualitat, passant per l’Imperialisme, l’ascens dels feixismes o les Guerres Mundials. Cal molta voluntat per part del docent i la priorització de la història d’Espanya al segle XX, per sobre d’altres continguts, per a poder introduir l’alumnat en aquestes qüestions.
A aquestes dificultats, cal afegir la batalla cultural que estan protagonitzant la dreta conservadora i l’extrema dreta en l’àmbit de la Història. Ja no són només alguns pseudohistoriadors revisionistes i alguns periodistes que els hi fan d’altaveu, sinó que aquesta perspectiva ha arribat amb força a les institucions. Una de les primeres mesures que han aprovat els governs de coalició del Partit Popular i Vox són les anomenades Lleis de concòrdia, que entre d’altres coses tracten d’equiparar els avenços democràtics i socials de la República amb els crims de la dictadura, tornen al ja més que superat discurs que iguala els dos bàndols en la guerra i blanquegen el franquisme sense cap tipus de vergonya. Aquests discursos, defensats també per la dreta mediàtica i per creadors de contingut reaccionaris arriben de forma directa als adolescents, sovint abans de tenir uns coneixements històrics bàsics.
Avui és més necessari que mai portar la memòria democràtica a les aules
Per aquests motius, avui és més necessari que mai portar la memòria democràtica a les aules. Si volem formar una ciutadania crítica, defensora dels valors democràtics i socialment conscienciada, és imprescindible que el nostre alumnat conegui la nostra història. L’acadèmia ha de ser la impulsora d’aquest procés, però la tasca dels i les docents, tant de l’educació primària com de l’educació secundària, és la que realment pot marcar la diferència. En aquest sentit, vull destacar la labor de centenars de docents que s’esforcen dia a dia per a transmetre els seus coneixements sobre aquest període al seu alumnat, i també la de les entitats memorialistes com l’Associació Catalana de Persones Ex-preses del Franquisme, l’Amical de Mauthausen, l’Amical de Buchenwald, l’Amical dels Brigadistes Internacionals o l’Amical d’Antics Guerrillers entre moltes d’altres. També és necessari reconèixer la implicació d’algunes administracions, començant pel Memorial Democràtic i acabant en els nombrosos ajuntaments que destinen recursos a aquesta qüestió.
Des de la Federació d’Educació de CCOO, juntament amb la Fundació Cipriano García, impulsem el projecte Educació amb Memòria amb l’objectiu de contribuir a l’arribada de la memòria democràtica a les aules. Som conscients que hi ha molta gent treballant en aquesta línia, però volem aportar la nostra presència com a sindicat a la major part dels centres educatius de Catalunya per a sumar-nos-hi a aquesta lluita i afavorir la creació de xarxa entre docents, entitats i centres. A més, la pròpia memòria de les Comissions Obreres, amb una presència fonamental en la resistència antifranquista, és una eina imprescindible perquè l’alumnat conegui com va ser la lluita per a aconseguir la democràcia.
El proper 11 de maig a les 11:00 del matí presentarem el nostre projecte als cinemes Verdi de Barcelona. Us podeu inscriure per a aconseguir la vostra entrada i demanar la guia didàctica de la pel·lícula El mestre que va prometre el mar al següent enllaç.
Per últim, només vull afegir una petita reflexió sobre la importància de l’educació en la prevenció del feixisme. Si posem la vista en el passat, una de les primeres mesures que van prendre tots els règims dictatorials va ser controlar l’educació. En el cas d’Espanya, la depuració que van patir milers de mestres simplement pel fet de defensar la democràcia i els valors universals de la solidaritat, l’empatia i la justícia social n’és un bon exemple. El compromís amb la memòria democràtica ha de ser ferm, per part de tots els agents, però com a docents de Ciències Socials i d’altres matèries de l’àmbit humanístic tenim una responsabilitat i un deure amb els i les nostres antecessores i per sobre de tot, amb el nostre alumnat.
