L’estratègia de la formació professionalitzadora pública a la ciutat de Barcelona es basa en la reordenació de centres i en la posada en marxa de nous tenint en compte l’especialització de sectors estratègics i la integració de tot l’itinerari formatiu postobligatori. Per a l’any 2030, es preveu que hi hagi 35 grans centres d’FP, segons dades del Consorci d’Educació de Barcelona.
El curs vinent començaran les classes l’Institut del Disseny i Arts Gràfiques de Barcelona, l’Institut de Seguretat i Mobilitat de Barcelona La Guineueta, l’Institut de Formació Empresarial de Barcelona i l’Institut Hospital Vall d’Hebron d’FP Sanitària. Això suposa el trasllat d’ensenyaments en alguns casos i la nova implantació en altres.
El nou model pretén replicar-se a escala de Catalunya, a través de la Generalitat, i es fonamenta en les oportunitats que aporta Barcelona, amb la implicació de l’Ajuntament, per tal d’estimular el talent de diversos sectors estratègics, com les àrees de salut, cures i transformació digital.
Es tracta de passar d’un escenari d’institut atomitzats a una nova proposta de centres especialitzats i en connexió amb l’ecosistema laboral i empresarial. També els docents viuran canvis, en estar en contacte més fàcilment amb professionals del seu àmbit, gràcies a les aliances creades amb empreses col·laboradores.
Les cinc claus principals del model Barcelona Ensenyaments Professionalitzadors (Be_Pro) es basen en la formació professional amb i per als sectors productius en els 11 àmbits existents; una oferta integrada amb centres especialitzats; aliances estratègiques amb operadors de la ciutat, com Mercabarna, Barcelona Activa, Port de Barcelona o Parc de Salut Mar; el treball en xarxa dins la mateixa especialitat i una aposta per la diversitat d’espais vinculats a hubs productius i empresa.
L’oferta pública augmenta un 35% en cinc anys
Des que fa cinc anys es va iniciar aquesta estratègia del nou model d’FP, l’oferta pública s’ha incrementat un 35%. Durant el curs 2023-24, s’han matriculat 22.638 alumnes a l’FP pública de Barcelona, dels quals el 47,5% són noies i el 52,5 són nois. En total, sumant estudiants de la pública, la concertada i la privada, són 43.863 alumnes.
Segons dades del Consorci, la majoria de l’alumnat que es matricula a formació professional prioritza els itineraris que generin oportunitats laborals i formatives, per davant d’estudiar prop del seu domicili particular. Només el 14% dels joves de grau mitjà i el 10% dels de grau superior estudien al mateix districte on resideixen.
En aquest sentit, fonts del Consorci destaquen que Barcelona actua com a pol d’atracció de l’àrea metropolitana i del conjunt de Catalunya: un 36% de l’alumnat de grau mitjà i un 53% del de grau superior és de fora de la ciutat.
Nous centres els pròxims anys
A partir del curs vinent i fins al 2030, hi haurà també l’Institut d’Imatge i Benestar de Barcelona, que s’ubicarà al mateix edifici on s’instal·larà l’Institut d’FP Sanitària Vall d’Hebron. També es crearà l’Institut Tecnològic de la moda Mundet i l’Institut d’Indústria Intel·ligent Mundet, a partir de la divisió de l’actual Institut Anna Gironella de Mundet.
Així mateix, hi haurà l’Institut de Gastronomia i Restauració, com a institut d’ensenyaments postobligatoris a l’actual Institut Pablo Ruiz Picasso, i un altre centre de FP vinculat al món sanitari.
Salut i atenció a les persones
Les dades del curs 2023-24 de l’alumnat matriculat a FP, ensenyaments artístics i esportius indiquen que, dels 11 sectors existents, la branca amb més estudiants és la de Salut i atenció a les persones, amb més de 4.600 alumnes a la pública, prop de 3.700 a la concertada i 3.800 a la privada. També destaquen els sectors de Transformació digital, Oci i benestar, Serveis a les empreses i creació artística.
Durant la presentació del projecte estratègic de l’FP en l’acte “El món canvia. L’FP també. Reptes i aliances per una Barcelona activadora de talent i oportunitats” al CosmoCaixa, la consellera d’Educació, Anna Simó, ha destacat que “Barcelona ha estat la nau insígnia de les polítiques que s’han desplegat a tot el territori en l’àmbit de la formació professional”.
“Per al Govern de Catalunya, aquesta legislatura ha estat, sense cap mena de dubte, la legislatura de l’FP. En pocs anys l’FP ha fet un salt endavant, com mai abans no havia fet: hem incrementat els espais i equipaments, hem augmentat l’oferta i el nombre de docents, hem fet canvis en els processos d’inscripció i impulsat l’orientació per combatre l’abandonament, hem fet campanyes de comunicació per prestigiar els estudis d’FP, hem creat i desplegat l’Agència pública i hem arribat a acords amb els agents econòmics i socials, amb els quals hem pogut avançar en la prospectiva”, ha afegit Simó.
Per part seva, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha afirmat que “l’FP és una qüestió clau per al present i futur de la nostra ciutat. Barcelona té un model propi d’FP amb dues característiques que el defineixen: el concepte de formació professionalitzadora, que va més enllà de l’FP clàssica i que inclou formació continuada, la formació ocupacional i l’FP dual. I en segon lloc, els lligams que existeixen entre els centres formatius, les empreses i les institucions amb col·laboracions estratègiques. El nostre potencial com a ciutat està fonamentat en la capacitat de teixir aliances entre els diferents sectors”.
La entrada L’FP a Barcelona se centra en l’alta especialització i en la creació de nous centres se publicó primero en Diari FP.
