Educació envia als centres una llista amb les lectures obligatòries de Batxillerat

El Departament d’Educació ha enviat als centres educatius catalans una llista orientativa amb les lectures per a llengua i literatura catalana i castellana al Batxillerat, de les quals s’han d’escollir un mínim de dues obres cada curs, com fins ara.

A més, els centres poden triar-ne altres sempre que pertanyin al “patrimoni literari”, entès com “aquelles obres i autors del passat que representen un llegat cultural, conformen la memòria col·lectiva i la tradició literària, i esdevenen cabdals per a generacions literàries posteriors”, segons explica la Conselleria en una nota de premsa. Amb això es treballarà la lectura guiada i compartida a l’aula i es mantindrà el volum de lectures existent fins ara.

El text explicita que “l’objectiu de l’educació literària és acostar l’alumnat al patrimoni literari, promoure i incentivar la lectura literària i fomentar una reflexió crítica i analítica dels textos que permeti conèixer a fons l’art de la literatura i el seu gaudi, així com les relacions entre la literatura i altres manifestacions artístiques i culturals”. Amb aquestes indicacions, els departaments lingüístics dels instituts catalans hauran de començar a preparar el curs vinent.

Al primer curs de batxillerat, es llegiran i s’analitzaran obres des de l’edat mitjana fins a l’últim quart del segle XIX, i a segon curs, des de l’últim quart del segle XIX fins al segle XXI. A més, els docents poden tenir en compte el patrimoni del territori més proper (per exemple, autors pirinencs o de les Terres de l’Ebre), o traçar vincles amb el nom del centre, si és el d’un autor.

Les obres que els centres triïn hauran d’anar acompanyades d’un conjunt de textos que ajudin a entendre tant la contextualització històrica i cultural com el lloc en la tradició literària, la història de les seves interpretacions i el diàleg amb altres formes artístiques clàssiques i actuals.

També s’ha elaborat una selecció orientativa de temes, recursos i gèneres literaris. Així, se suggereixen itineraris literaris com la dona, l’amor, la natura o la ciutat com a espai, o tòpics com el carpe diem.

LLISTA ORIENTATIVA D’OBRES DE LITERATURA CATALANA

POESIA

Antologia de poesia catalana. Nova tria. (Vegeu selecció)*
Ausiàs March (aprox.1400-1459), selecció de poemes
Jacint Verdaguer (1845-1902), Canigó o selecció de poemes
Joan Maragall (1860-1911), Visions & Cants
Josep Carner (1884-1970), El cor quiet, Els fruits saborosos
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), El poema de la rosa als llavis, Poemes en ondes hertzianes
Pere Quart (1899-1986), Vacances pagades
Màrius Torres (1910-1942), Antologia poètica
Salvador Espriu (1913-1985), Cementiri de Sinera
Joan Vinyoli (1914-1984), Vent d’aram
Gabriel Ferrater (1922-1972), Teoria dels cossos
Vicent Andrés Estellés (1924-1993), Llibre de meravelles
Maria-Mercè Marçal (1952-1998), Bruixa de dol

Es podrien incorporar Maria Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Felícia Fuster o Maria Àngels Anglada.

*Antologia de poesia catalana. Nova tria

Guillem de Berguedà: «Cançoneta leu e plana»
Cerverí de Girona: «Si null temps fui pessius ne cossiros…»
Ramon Llull: «Cant de Ramon»
Ausiàs March: Poema XIII, «Colguen les gents amb alegria festes…»
Jordi de Sant Jordi: «Just lo front port vostra bella semblança…»
Joan Roís de Corella: «La balada de la garsa i l’esmerla»
Francesc Vicent Garcia: «A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil»
Cançó popular: «A la vora de la mar»
Bonaventura Carles Aribau: «La pàtria»
Teodor Llorente: «Vora el barranc dels algadins», de Nou llibret de versos (1909)
Jacint Verdaguer: «Vora la mar», de Flors del calvari (1895)
Miquel Costa i Llobera: «El pi de Formentor», de Poesies (1885), edició de 1907
Joan Maragall: «Oda a Espanya», de Visions & Cants (1900)
Joan Alcover: «Desolació», de Cap al tard (1909)
Josep Carner: «A un auró», de Poesia (1957)
Maria Antònia Salvà: «Talaiots», de Lluneta del pagès (1952)
Joan Salvat-Papasseit: «Tot l’enyor de demà», de L’irradiador del port i les gavines (1921) …
Josep Maria de Sagarra: «Vinyes verdes vora el mar», de Cançons de rem i de vela (1923)
Carles Riba: «Súnion, t’evocaré de lluny…», d’Elegies de Bierville (1943)
Clementina Arderiu: «Cançó del risc», de Sempre i ara (1946)
Rosa Leveroni: «Elegies de la represa, VI», de Presència i record (1952)
Bartomeu Rosselló-Pòrcel: «A Mallorca durant la guerra civil », d’Imitació del foc (1938)
Màrius Torres: «Cançó a Mahalta» («Corren les nostres ànimes…»), de Poesies (1947)
Agustí Bartra: «Oda a Catalunya des dels tròpics», de L’arbre de foc (1946), edició d’Obra poètica completa (1971)
J.V. Foix: «Em plau, d’atzar, errar per les muralles…», de Sol, i de dol (1947)
Salvador Espriu: «Quan la llum pujada des del fons del mar…», de Llibre de Sinera (1963)
Pere Quart: «Corrandes d’exili», de Saló de tardor (1947)
Josep Palau i Fabre: «L’aventura», de Poemes de l’alquimista (1952)
Joan Vinyoli: «Gall», d’El Callat (1956)
Gabriel Ferrater: «Cambra de la tardor», de Da nuces pueris (1960)
Joan Brossa: «Cap de bou» (1969-1982)
Vicent Andrés Estellés: «Els amants», de Llibre de meravelles (1971)
Miquel Martí i Pol: «L’Elionor», de La fàbrica (1972)
Maria Àngels Anglada: «El bosc», d’Arietta (1996)
Maria-Mercè Marçal: «T’estimo perquè sí. Perquè el cos m’ho demana» de Sal oberta (1982)

PROSA

Ramon Llull (aprox.1232-1316), Llibre de les bèsties
Joanot Martorell (aprox.1410-1465), Tirant lo Blanc, Episodis amorosos (versió actualitzada). Selecció d’episodis.
Narcís Oller (1846-1930), L’Escanyapobres, La bogeria
Prudenci Bertrana (1867-1941), Josafat
Caterina Albert (1869-1966) («Víctor Català»), Solitud, Drames rurals
Josep M. de Sagarra (1894-1961), Vida privada
Miquel Llor (1894-1966), Laura a la ciutat dels sants
Llorenç Villalonga (1897-1980), Bearn o la sala de les nines
Josep Pla (1897-1981), Contraban i altres narracions
Vicenç Riera Llorca (1903-1991),Tots tres surten per l’Ozama
Mercè Rodoreda (1908-1983), Vint-i-dos contes, Aloma, La plaça del Diamant, Mirall trencat, Jardí vora el mar
Lluís Ferran de Pol (1911-1995), La ciutat i el tròpic
Pere Calders (1912-1994), Cròniques de la veritat oculta, Invasió subtil i altres contes
Salvador Espriu (1913-1985), Narracions
Maria Aurèlia Capmany (1918-1991), Feliçment, jo soc una dona
Maria Àngels Anglada (1930-1999), Quadern d’Aram, El violí d’Auschwitz
Jesús Moncada (1941-2005), El cafè de la granota,
Montserrat Roig (1946-1991), Ramona, adeu

Es podrien incorporar: Aurora Bertrana, Anna Murià, Teresa Pàmies o Maria Antònia Oliver.

TEATRE

Àngel Guimerà (1845-1924),Terra baixa, La filla del mar, Mar i cel, Maria Rosa
Santiago Rusiñol (1861-1931), L’auca del senyor Esteve, L’alegria que passa
Joan Puig i Ferreter (1882-1956), Aigües encantades, La dama enamorada.
Joan Oliver (1899-1986), Ball robat, La fam
Josep M. de Sagarra (1894-1961), El cafè de la Marina
Salvador Espriu (1913-1985), Antígona
Josep M. Benet i Jornet (1940-2020), Revolta de bruixes

Per tal de completar la llista anterior amb dramaturgues, es podrien incorporar: Carme Montoriol o Maria Aurèlia Capmany.

Llista d’obres de literatura castellana

Segunda antología de poesía española. (Vegeu selecció)*
El Romancero (selección de poemas)
Jorge Manrique (aprox.1440-1479), Coplas a la muerte de su padre
Garcilaso de la Vega (1501-1536), (selección de poemas)
Luis de Góngora (1561-1627), (selección de poemas)
Francisco de Quevedo (1580-1645), (selección de poemas)
Gustavo A. Bécquer (1836-1870), Rimas y Leyendas (Selección)
Rosalía de Castro (1837-1885), (selección de poemas)
Antonio Machado (1875-1939), (selección de poemas)
Juan Ramón Jiménez (1881-1958), (selección de poemas)
Federico García Lorca (1898-1936), Romancero gitano
Pablo Neruda (1904-1973), Veinte poemas de amor y una canción desesperada
Miguel Hernández (1910-1942), (selección de poemas)
Blas de Otero (1916-1979), (selección de poemas)
Gloria Fuertes (1917-1998), (selección de poemas)

Es podrien incorporar: Rosa Chacel, Elisabeth Mulder o Maria Dolores Arana.

*Segunda antología de poesía española

Jarchas: «Vayse meu corachón de mib”, «Garid vos, ay yermanelas», «¿Qué faré, mamma?», «Si me quereses» (siglo XI).
Lírica tradicional: «En Ávila, mis ojos», «Que miraba la mar / la mal casada», «Al alba venid, buen amigo», «Aprended, flores, de mí», «Dentro en el vergel, moriré» (siglos XI-XVII).
Cantar de mío Cid: vv. 1-14, 715-777, 2689-2762 (segunda mitad del siglo XII).
Romancero viejo: «Romance del conde Arnaldos», «Romance de la jura de Santa Águeda» (siglos XIV-XIX).
Libro de buen amor: vv. 653-656, 697-701, 878-882, 950-971 (primer tercio del siglo XIV). 6. Jorge Manrique: Coplas a la muerte de su padre, vv. 1-5, 13-17, 25-28, 33-40 (después de 1476).
Garcilaso de la Vega: «Égloga III» vv. 8-10, 25-32, 39-47 (antes de 1535).
Fray Luis de León: «El aire se serena» (Oda III) (mediados del siglo XVI).
San Juan de la Cruz: La noche oscura (segunda mitad del siglo XVI).
Luis de Góngora: «Mientras por competir con tu cabello» (h. 1582).
Lope de Vega: «Desmayarse, atreverse, estar furioso» (1634).
Francisco de Quevedo: «Cerrar podrá mis ojos la postrera» (h. 1620).
Sor Juana Inés de la Cruz: «Hombres necios que acusáis» (finales del siglo XVII).
José de Espronceda: «Marchitas ya las juveniles flores» (A XXX dedicándole estas poesías) (h. 1840).
Gustavo Adolfo Bécquer: «Del salón en el ángulo oscuro», de Rimas (1868).
Rosalía de Castro: «Adiós, ríos; adiós, fontes», de Cantares gallegos (1863).
Rubén Darío: «Canción de otoño en primavera», de Cantos de vida y esperanza (1905).
Antonio Machado: «Fue una clara tarde, triste y soñolienta», de Soledades (1907).
Juan Ramón Jiménez: «En ti estás todo, mar, y sin embargo» (Soledad), de Diario de un hombre recién casado (1916).
Pedro Salinas: «Para vivir no quiero», de La voz a ti debida (1933).
Jorge Guillén: «Más allá», de Cántico (1928).
Gerardo Diego: «Río Duero, río Duero», de Soria (1923).
Federico García Lorca: «Ciudad sin sueño» de Poeta en Nueva York (1929-1930, publicado en 1940).
Dámaso Alonso: «Madrid es una ciudad de más de un millón de cadáveres (según las últimas estadísticas)», de Hijos de la ira (1944).
Vicente Aleixandre: «Se querían», de La destrucción o el amor (1935).
Rafael Alberti: «Si mi voz muriera en tierra», de Marinero en tierra (1924).
Luis Cernuda: «Donde habite el olvido», de Donde habite el olvido (1933).
Miguel Hernández: «Yo quiero ser, llorando, el hortelano», de El rayo que no cesa (1936).
Blas de Otero: «En el principio», de Pido la paz y la palabra (1955).
Ángel González: «Para que yo me llame Ángel González», de Áspero mundo (1956).
José Ángel Valente: «Si no creamos un objeto metálico», de El inocente (1970).
Jaime Gil de Biedma: «Intento formular mi experiencia de la guerra», de Moralidades (1966).

PROSA

Don Juan Manuel (1282-1348), El conde Lucanor
Fernando de Rojas (1470-1541), La Celestina
Lazarillo de Tormes (1554)
Miguel de Cervantes (1547-1616), El Quijote (selección de fragmentos), Novelas ejemplares (selección de fragmentos)
Benito Pérez Galdós (1843-1920), Tormento
Leopoldo Alas, “Clarín” (1852 -1901), La Regenta (selección de fragmentos)
Emilia Pardo Bazán (1851-1921), Los pazos de Ulloa
Jorge Luis Borges (1899-1986), Cuentos (selección)
Ramón J. Sender (1901-1982), Réquiem por un campesino español
Camilo José Cela (1916-2002), La colmena
Miguel Delibes (1920-2010), Cinco horas con Mario
Carmen Laforet (1921-2004), Nada
Carmen Martín Gaite (1925-2000), Entre visillos
Ana María Matute (1925-2014), Luciérnagas, Los niños tontos
Gabriel García Márquez (1927-2014), Crónica de una muerte anunciada, El coronel no tiene quien le escriba, Cien años de soledad
Juan Marsé (1933-2020), Últimas tardes con Teresa
Eduardo Mendoza (1943-…), La ciudad de los prodigios, La verdad sobre el caso Savolta
Cristina Fernández Cubas (1945-…), Mi hermana Elba y Los anillos de Brumal
Laura Esquivel (1950-…), Como agua para chocolate