Doctor en Economia per la Universitat d’Stanford i professor del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, Walter Garcia-Fontes va ser president de la Fapac (actual Affac) entre els anys 2007 i 2010, si bé ja formava part de la seva junta directiva des de 2002.
Quinze anys després de la LEC, quin balanç en fa? Sisplau, no se centri únicament en els aspectes negatius.
La LEC i el seu fonament, el Pacte Nacional per l’Educació, van tenir com a virtut principal basar-se en un ampli consens, cosa que no s’ha aconseguit en cap altra iniciativa legislativa abans o després. La LEC, però, va recollir molts pocs aspectes del Pacte Nacional per l’Educació, que era molt més ambiciós pel que fa a la creació d’un veritable servei públic d’educació.
A més, la LEC ha tingut un efecte molt limitat. No s’ha unificat el servei educatiu donat pels centres públics i concertats en un únic servei públic, com succeeix per exemple a la sanitat; ningú no se’n recorda de la carta de compromís dels centres amb les famílies que proposava la llei; la responsabilitat municipal continua sent molt limitada; no s’han notat canvis de fons en els models de gestió i autonomia dels centres ni en la carrera docent.
¿Considera que s’hauria d’obrir el meló d’una nova llei que doni resposta als nous reptes que té avui el sistema educatiu o opina que la LEC és un marc normatiu encara amb molta vigència?
Crec que no, després de la LEC va haver-hi dues lleis orgàniques a nivell estatal, i en els últims 30 anys hi ha hagut sis lleis en total, que mai no s’han acabat de desplegar plenament. No fan falta més lleis.
El Pacte Nacional per l’Educació era molt més ambiciós pel que fa a la creació d’un veritable servei públic d’educació
De la LEC el que molta gent té clar és que estableix un termini de vuit anys per assolir el 6% del PIB en educació, un percentatge del qual encara estem lluny fins i tot amb els càlculs que inclouen els pressupostos d’universitats i municipis. S’ho explica?
La LEC es va aprovar el 2009, quan tot just començava la crisi financera mundial, que va ser enfrontada a nivell europeu amb les mesures d’austeritat fiscal per tots conegudes. Això va fer els vuit anys plantejats per la llei totalment inviables. En anys més recents ja no s’ha assolit el nivell de consens que hi havia al voltant de la LEC i això fa impossible plantejar millores en el nivell d’inversió pública en educació. D’altra banda, si mirem les dades a nivell internacional, no està clara la relació entre inversió en educació i rendiment educatiu. És a dir, hi ha països que inverteixen molt més que nosaltres en educació i no obtenen resultats molt més destacats. Si hi ha un augment de la inversió pública en educació, s’ha d’acompanyar amb mesures adequades que millorin la gestió i autonomia dels centres, la formació del professorat, l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials i molts altres aspectes.
¿Faria marxa enrere respecte a algun aspecte o concepte o nomenclatura modificada per la LEC i recuperaria el que hi havia abans?
La nomenclatura penso que no és important. Pel que fa a altres impactes de la LEC, penso que globalment han estat molt reduïts. El més important potser va ser la implantació de la sisena hora en els centres públics de primària, que tot i que va començar abans de la LEC era part molt important del que pretenia, i ja s’ha revertit fa temps. Altres, com la creació d’un veritable servei públic d’educació i la implicació municipal en les zones educatives mai no es van arribar a aconseguir.
A parer seu, quin altre aspecte de la LEC no s’ha desenvolupat prou?
Al meu parer el més important és que continua existint una doble xarxa, amb els centres públics encara concentrant la major part de l’alumnat amb situació socioeconòmica desfavorida.
I quin s’ha desenvolupat en un sentit contrari o esbiaixat respecte al que s’havia acordat?
Crec que la segregació escolar, que la LEC pretenia solucionar, ha empitjorat força durant aquests 15 anys. Hi ha veritables escoles «gueto» a les quals sols va l’alumnat la família del qual no té cap altra opció.
Hi ha alguna posició que en aquells moments defensava i que ara no defensaria o ho faria amb diferents matisos?
Jo seria més curós a l’hora de demanar augments en els nivells d’inversió pública en educació. Actualment, penso que és més important millorar l’ús dels recursos existents abans d’incrementar la inversió.
Recordi’ns alguna anècdota dels anys que va durar la tramitació de la llei.
El gener de 2008, la Conselleria d’Educació va publicar un document de bases per a la discussió de la LEC. Els sindicats de professorat van convocar una vaga contra aquest document de bases, quan encara la llei no s’havia ni començat a tramitar. Des de la federació que jo presidia no vam donar suport a aquesta vaga, per considerar-la prematura, però també vam cridar l’atenció a la Conselleria per no basar-se més en el Pacte Nacional per l’Educació, amb el qual s’havien compromès dos dels tres sindicats de professorat més importants.
Ningú no se’n recorda de la carta de compromís dels centres amb les famílies que proposava la llei
