En els cursos posteriors a la pandèmia, el debat educatiu a Catalunya s’ha anat allunyant cada cop més de les regles del joc que l’havien sustentat des de l’arribada de la democràcia i el traspàs de les competències. Els desacords i les desavinences havien estat innombrables. De vagues i mobilitzacions se n’havien fet un munt. Però mai com ara s’havien vist campanyes de desprestigi amb tant de ressò mediàtic, ni amb tantes falsedats per atacar persones o entitats que defensen postures oposades. La crítica constructiva ha anat minvant a la vegada que el debat educatiu s’ha anat contagiant, o contaminant, de les formes destructives com alguns ciutadans entenen ara la política i el periodisme.
Creiem en una discrepància basada en arguments i no en la propagació de tòpics inverificables o falsos, en el respecte per la feina que fan tots els professionals de l’educació i en la necessitat que la ciutadania i els mitjans de comunicació prenguin consciència sobre com la creixent complexitat social afecta el dia a dia de l’escola. Necessitem recuperar la serenitat, l’escolta i el respecte mutu a l’hora d’abordar el diàleg sobre els múltiples reptes que té avui l’educació a Catalunya, amb la voluntat de posar fi a la imatge distorsionada, o fins i tot falsa, de la feina que es fa cada dia als centres educatius del nostre país.
Per això, des de El Diari de l’Educació – i des de la Fundació Periodisme Plural que l’edita– proposem aquest manifest a favor d’una informació rigorosa i un debat respectuós. Aquest manifest neix amb el suport de més d’una trentena de referents de la comunitat educativa. I fem una crida a tots els membres de la comunitat educativa catalana perquè s’hi adhereixin.
En aquest enllaç podeu llegir el manifest complet i adherir-vos-hi.
https://diarieducacio.cat/per-un-debat-educatiu-responsable-i-respectuos/
Respecte per l’alumnat
En les darreres setmanes, la virulència verbal, les males maneres i la desinformació malintencionada semblen haver-se instal·lat en el debat educatiu. Ens trobem davant d’un fenomen més de desinformació, com el que pateixen molts àmbits de la societat. Però en el cas de drets essencials com són l’educació i la sanitat, la desinformació resulta especialment greu.
Un dels principals exponents d’aquest fenomen ha estat l’extraordinària projecció mediàtica del llibre Incompetències bàsiques, del professor Damià Bardera. En les múltiples entrevistes que ha ofert, sustenta la tesi que el sistema educatiu és “una gran farsa”, ja que, segons diu, “l’escola, com a institució, ha abdicat d’ensenyar” i “s’està convertint en una gran fàbrica d’analfabets”, i d’això en culpa la suposada imposició de metodologies per part del que anomena pedagogisme.
Aquesta tesi no és nova, amb diferents matisos l’han defensada diversos autors des dels anys noranta, com s’explica en el llibre de Jaume Trilla La moda reaccionaria en educación (Laertes, 2018). La novetat són alguns dels arguments exposats per Bardera en aquestes entrevistes, que han causat força malestar dins la comunitat educativa, i que han elevat uns graus més encara la temperatura del debat educatiu a les xarxes socials. I també és novetat l’extraordinari ressò mediàtic que han tingut els seus plantejaments.
Prova d’això són les quatre entrevistes que ha fet als mitjans de la corporació de mitjans audiovisuals i també en nombrosos mitjans privats, com mai s’havia vist en un llibre dedicat a l’educació.
En aquestes entrevistes, aquest professor de filosofia ha fet afirmacions com que el perfil del docent de primària és “noia, acadèmicament justa, amb alguns problemes de comprensió lectora i sense curiositat intel·lectual o cultural”; que als claustres de secundària “hi ha molta incultura, hi ha professors que no tenen ni idea de l’actualitat, ni volen saber-ne res. Tot és educació emocional perquè l’alumne no surti del seu miserable ego”; o que “el progressisme pedagògic parteix del fet que els alumnes tenen ganes d’aprendre i són angelets, que qui els corromp som els adults. I això no és així. Hi ha alumnes que són uns malparits”.
Bardera ha carregat contra tot i tothom: Contra l’administració com a primer responsable d’aquest “desgavell”; però també contra les facultats d’Educació, la inspecció educativa, els tribunals d’oposicions, els que descriu com alumnes ganduls, els que anomena profes guais, entitats de reconegut prestigi de l’àmbit educatiu a Catalunya, a les que titlla de lobbies, i fins i tot als sindicats de docents, dels quals diu que els falta creativitat.
Desinformació, crispació
Una altra mostra recent d’aquest estat de tensió en el debat educatiu ha estat la campanya de desprestigi que ha sofert el programa Innovamat. Aquesta empresa neix l’any 2017 de la mà de dues doctores en didàctica de les matemàtiques de la UAB, compta amb un nodrit equip de col·laboradors, tots ells docents de matemàtiques en diverses etapes educatives, i ja ha arribat a acords amb més de 2.000 centres educatius de nou països. Es tracta d’una més de les moltes propostes didàctiques que sorgeixen de l’àmbit acadèmic o de la iniciativa privada –com ho són també totes les editorials de llibres de text–, però se l’ha volgut presentar com a exemple de metodologia imposada pel pedagogisme, una acusació sobre la qual no hi ha cap evidència.
Així, el que podria haver estat un debat serè sobre com s’han d’ensenyar les matemàtiques s’ha convertit en un atac ferotge contra aquest programa, al qual s’ha volgut ridiculitzar mostrant fragments esbiaixats d’algunes de les seves propostes didàctiques, i sobre el qual han circulat suposades informacions sense contrastar i objectivament allunyades de la realitat.
L’elevat nivell de crispació del debat educatiu es va visualitzar també fa unes setmanes, quan un dels màxims dirigents d’Ustec –el principal sindicat de docents de l’ensenyament públic– va denunciar a través d’un missatge a la xarxa social X que existeix una ofensiva organitzada de la ultradreta per canalitzar el malestar docent. Com a prova, reproduïa un seguit de piulades catastrofistes de comptes anònims, que es retroalimentaven entre elles. Poc després, el president del segon sindicat en nombre de delegats a l’ensenyament públic (Aspepc-SPS) va reaccionar amb una altra piulada en la qual, sense esmentar-lo, titllava el primer d’impresentable, mediocre i polític fracassat. En un posterior intercanvi de missatges la picabaralla es va reconduir.
D’exemples n’hi hauria molts més. Des de les interpretacions de vegades precipitades sobre els resultats de les proves PISA i de competències bàsiques, que són importants perquè indiquen tendències però que s’han de posar en context, fins a missatges sense verificar que circulen per les xarxes i que desinformen l’alumnat donant lloc a una postveritat que dificulta separar entre falsedat i realitat.
Per això, us convidem a sumar-vos a aquesta iniciativa a favor del debat respectuós i dels centenars de milers de docents que dia a dia treballen incansablement per l’aprenentatge de tot el seu alumnat.
