Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’educació, a Catalunya, fa una llarga temporada que està de pega. Des de la publicació, ara fa poc més d’un any, dels resultats de les proves PISA fins avui, s’han anat succeint diverses notícies que mostren la debilitat dels processos d’ensenyament-aprenentatge que s’estan portant a terme a casa nostra, i els responsables educatius van fent passos per esmenar els aspectes que potser estan desenfocats o que, simplement, han de canviar, amb el propòsit de buscar la millora contínua i no pas la simple transformació.
Normalment, davant dels resultats negatius, la mirada se’n va cap a l’ESO, que és l’etapa que recull més indicadors i que, com que encara engloba tota la població, rep els cops de tota la trajectòria escolar dels nois i noies. Lògicament, cal introduir mesures a l’ESO i a les etapes prèvies, però no per això hem d’apartar la vista sobre el que passa a batxillerat i a la formació professional, perquè aquestes vies també necessiten la fortalesa necessària per a una bona preparació de l’alumnat.
Aquests darrers dies ha saltat a la premsa la notícia que ja rebíem els centres educatius el divendres, 13 de desembre: “El Ministeri d’Educació i Formació Professional ha fet un requeriment a l’administració educativa de la Generalitat de Catalunya per tal que efectuï una sèrie de canvis en el nou currículum de batxillerat a fi d’adaptar-se a la LOMLOE”. Entre aquests canvis, a banda de la variació d’algunes denominacions, que no deixa de ser un fet anecdòtic, hi ha tres modificacions substancials: l’eliminació de les matèries de Literatura Catalana i Literatura Castellana del conjunt de matèries de modalitat del segon curs del batxillerat d’humanitats i ciències socials que, en tot cas, poden oferir-se com a optatives del primer curs; la fusió de les matèries de Física i de Química en una matèria conjunta de Física i Química i la fusió de les matèries de Biologia i de Geologia i Ciències Ambientals en una de sola que, en tot cas, es poden complementar amb matèries optatives d’aquestes disciplines.
Davant d’aquests canvis sobtats, podríem fer tres reflexions:
La primera és un dels fets que més desestabilitza la feina que fem a les escoles i als instituts: la inestabilitat dels plans d’estudi i els canvis sovintejats de lleis i currículums, sense que hi hagi un plantejament clar d’allò que és essencial.
La segona és tot el que implicarà la pèrdua d’uns aprenentatges de certa profunditat que, en el cas de les literatures, permetia que l’alumnat que volia fer estudis humanístics pogués haver treballat i analitzat amb rigor una sèrie d’obres i els seus contextos culturals i històrics, o que l’alumnat que fa una formació per cursar estudis científics o tecnològics pogués aprofundir en matèries bàsiques per a la bona construcció i fonamentació dels seus aprenentatges. O sigui, es tracta de mesures –en tots dos casos- que el que fan és deixar de banda el rigor, l’aprofundiment i l’especialització en les dues vies i que qüestionen, directament, algunes de les capacitats que, segons la mateixa LOMLOE, ha d’adquirir una persona que estudia batxillerat: “Accedir als coneixements científics i tecnològics i dominar les habilitats bàsiques de la modalitat escollida”. Si donem per bo el grau de coneixement de les literatures que un estudiant del batxillerat humanístic i de ciències socials pot adquirir en les matèries comunes de Llengua i Literatura, amb dues hores de docència a la setmana, estem reduint, completament, l’abast d’aquesta capacitat o, senzillament, no sabem de què parlem. I, de la mateixa manera, si reduïm a una sola matèria de tres hores setmanals les disciplines de la Física i la Química o de la Biologia i la Geologia, estem convertint la formació sobre aquestes disciplines científiques en un plantejament divulgatiu que no pretén, en cap cas, l’aprofundiment que caldria.
La tercera reflexió hauria de fer referència a la raó d’aquests canvis. Sí, s’emmarquen en la LOMLOE, d’acord, però això no justifica res. Si coincidim a tenir en compte que se’ns està avisant des de tot arreu que els nivells de competència matemàtica i científica i de comprensió lectora estan baixant de forma inadmissible i estem buscant solucions, sobre quina base o sobre quins arguments s’aguanten aquests canvis que ara introduirem al batxillerat? Algú sap o pot explicar què pretén el fet de simplificar i reduir el contingut de les matèries científiques o eliminar les literatures de la seva condició de matèries de modalitat? En què pot contribuir aquesta decisió a la millora de la formació dels nostres estudiants de batxillerat?
Potser, si ens expliquessin i ens demostressin la bondat de les decisions curriculars, podríem tenir sensacions diferents de les que estem tenint quan anem veient decisions sovintejades que, d’entrada, semblen anar cap a la direcció oposada perquè només van “descafeïnant”, de mica en mica, el rigor i la solidesa que ha d’aportar una etapa postobligatòria que pretén apujar el nivell cultural de l’estudiant i preparar-lo bé per afrontar els estudis superiors.
