Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Jocs d’escriptura aplicables a l’aula
Marie-Noëlle Marange
Octaedro
L’autora és traductora, professora de francès i conductora de tallers d’escriptura. En la contraportada se’ns explica: “Aquest llibre és alhora un mètode i una guia pensats per als docents que desitgen iniciar-se en l’escriptura creativa i integrar-la a classe”.
El recull de jocs literaris és el fruit de més de deu anys impartint tallers d’escriptura per a una gran diversitat de públics: adolescents, adults, nens i nenes escolaritzats i hospitalitzats. Segons ens diu l’autora, aquest mètode té èxit perquè s’adreça primer a la imaginació de l’alumnat abans de fer-ho als seus coneixements lingüístics.
I segueix l’autora: Amb aquest llibre, els i les educadores descobriran com els nens poden jugar a escriure i aprendre a escriure alhora; que l’aprenentatge de l’escriptura es pot fer de manera progressiva: de la lletra a la paraula, de la paraula a la frase i de la frase al text; què són els jocs literaris, quines classes de joc existeixen per poder, així, aplicar-los a classe i crear-ne de nous, a fi de complir i ajustar-se a les necessitats lingüístiques i creatives dels seus alumnes. En el darrer capítol, a més se’ns presenten una sèrie de jocs jòquer. I El llibre també ens ofereix una àmplia bibliografia.
Llibre que us pot resultar útil si treballeu l’escriptura en els diferents nivells.
Aprenentatge basat en projectes per a STEM
Breu manual pràctic
Jordi Domènech Casal
Rosa Sensat
En la lectura d’aquest llibre trobem un manual pràctic per treballar a l’aula l’aprenentatge basat en projectes per a STEM (Science, Tecnology, Engineering and Mathematics, integrant interdisciplinàriament aquestes àrees de les ciències) i el disseny dels mateixos.
Trobem una estructura del llibre molt ben plantejada. En els primers dos capítols hi ha un contingut teòric sobre què és l’aprenentatge basat en projectes (APB) i una definició completa i extensa sobre STEM. En aquesta part el lector pot aprofundir en el coneixement d’aquest mètode i li servirà per tenir els coneixements i les estratègies per portar a la pràctica a l’aula aquesta metodologia.
En el tercer capítol exposa vuit projectes pràctics ABP STEM que l’autor anomena “L’itinerari Minerva”. Aquesta exposició de projectes dona una visió pràctica i contextualitzada que pot servir al lector per tenir exemples molt ben dissenyats on treure informació per aplicar a l’aula els seus propis projectes.
En el darrer capítol es reflexiona i s’aporta informació sobre com organitzar el centre educatiu per introduir aquesta metodologia de manera eficient per als aprenentatges dels alumnes, amb una visió global de centre.
El llibre, doncs, és una guia completa, amb referents teòrics, orientacions, exemples, plantilles i recursos didàctics.
Ser-hi
Com la presència dels pares modifica el cervell dels fills i configura la persona que arribaran a ser
Daniel J Siegel i Tina Payne Bryson
Eumo
En aquest llibre, els autors ens volen trametre un missatge que repeteixen en totes les argumentacions i que han tingut en compte quan escriuen sobre la criança dels fills: no cal que els pares i mares siguin perfectes. Fan palès que no hi ha ningú que ho sigui. Per això, ens diuen de forma clara que criar un fill sense cometre errors és impossible. Els autors, doncs, fan un brindis perquè serveixi d’alleugeriment als pares i mares de les preocupacions envers una bona criança.
El llibre és dedicat a pares i mares que no cal que siguin perfectes. També ho fa extensiu a avis, mestres i altres persones que tenen cura dels infants. Resumint el seu argument i a la pregunta: Què cal fer? Ser-hi és la contesta. Ser-hi present físicament i proporcionar una presència de qualitat. I en el temps i el moment que hi som i ens poden dedicar tant físicament com emocionalment, els autors ens fa adonar de les bones experiències emocionals que s’hi poden viure. Per això, relaten que per tenir la sensació de seguretat i acompanyament la persona infant s’ha de sentir protegida, compresa, reconfortada i segura, condicions indispensables per a l’establiment d’un bon aferrament. Les bases de tot plegat els autors les recerquen en la neurobiologia interpersonal i la neuroplasticitat.
Els autors ens fa reflexionar sobre un aspecte vivencial cabdal: un dels factors que condiciona més la vida de qualsevol criatura –en termes d’aprenentatge, relacions, habilitats de lideratge i felicitat– és si ha tingut un adult a prop de forma continuada. Això no vol dir estar sempre —és impossible!—, sinó que l’estona que els dediquem ha de ser constant i, sobretot, de qualitat. Daniel Siegel i Tina Payne Bryson, experts en neurociència i educació infantil, ens expliquen com ser presents a la vida dels infants i com podem crear un vincle que els doni força i eines psicosocials per abordar els reptes del dia a dia.
Educafakes
50 mentiras y medias verdades sobre la educación española
Jesús Rogero i Daniel Turienzo
Capitan Swing
Jesús Rogero és professor titular del Departament de Sociologia de la Universitat autònoma de Madrid. Els seus treballs han analitzat les desigualtats en educació, la segregació escolar i els efectes de la covid sobre el sistema educatiu i les polítiques de cura a la primera infància i a la gent gran. Daniel Turienzo, professor, ha treballat en diverses comunitats autònomes, ha fet classe a diferents universitats i actualment és professor del Màster de Polítiques i Governança de Sistemes Educatius de la Universitat Camilo José Cela.
Aquestes 50 mentides que analitzen, estan agrupades en sis capítols: nivell educatiu i exigència, esforç i talent, recursos i finançament de l’educació, separació de l’alumnat i segregació, ideologia i llibertat en l’educació, i política educativa. Els autors ens diuen en la presentació: “Amb aquest llibre no aspirem a formular veritats inamovibles, sinó a qüestionar algunes idees que circulen sobre el món educatiu i que mereixen una anàlisi més gran del que és habitual”.
Un llibre que arriba en un moment que sembla que hi hagi un interès per banda dels poders més conservadors, a embrutar el món educatiu, a fer crítiques sense cap base ni estudi científic i deixant la llavor de la idea que qualsevol temps passat va ser millor; un temps que qualsevol que hagi treballat uns pocs anys al món educatiu pot fer les crítiques més ferotges, sense alternatives que ens permetin avançar i se li obren totes les portes dels mitjans de comunicació.
Doncs aquest llibre ens permet desmuntar moltes d’aquestes mentides. Fins a 50! Alguns exemples d’Educafakes: “L’exigència per a accedir a títols com l’ESO o el batxillerat s’ha reduït en les últimes dècades”. “La joventut actual és més inculta i incapaç que les generacions anteriors”. “A partir d’un mínim de finançament, els recursos no influeixen en els resultats educatius”. El llibre no amaga que hi ha problemes en el món educatiu, però també ens demostra els molts avenços que s’han realitzat.
Un llibre recomanat especialment a qualsevol que formi part del món educatiu (mares, pares, professorat, alumnat) i a qualsevol persona que hi tingui interès.
Educar para la vida
Pensar juntos la escuela que queremos y necesitamos
Pepe Menéndez
Siglo XXI
L’autor d’aquest llibre, molt conegut dins la comunitat educativa catalana, amb més de 40 anys d’experiència docent i assessor internacional en temes educatius, ha estat molts anys director del Col·legi Joan XXIII de Bellvitge, lligat als jesuïtes de Catalunya. És normal que després de tota una vida dedicada a l’educació, un cop acabat el cicle laboral, faci un llibre amb el recull de temes i propostes que la seva experiència li ha donat.
Parla d’una educació humanitzant i transformadora, de com seria una escola només per aprendre, de les competències per la vida, d’aprendre a ser, a transformar, a conviure, del compromís professional dels educadors, d’interactuar per a créixer, aprendre i servir i del lideratge per a l’aprenentatge: fer que les coses passin.
“Pepe” com el coneixem tots, comença el llibre amb aquesta frase “Avui seria un professor diferent d’aquell que va començar el 1981 amb 25 anys i també seria un director diferent del que va començar a l’escola Joan XXIII el 1998”. El llibre és el fruit d’una vida de reflexió, d’acció i compromís amb l’educació i els estudiants. La teoria i l’experiència personal que ens aporta, centrat en el treball amb docents i directius, per construir una escola nova, participativa i reflexiva. Les seves aportacions són un bon motiu per llegir-lo i aprendre de la seva experiència i reflexió.
Desescolaritzar la societat
Ivan Illich
Schaukel Verlag
Hem de celebrar l’edició d’aquest clàssic de la pedagogia llibertària en llengua catalana i com a recuperació dels clàssics del pensament educatiu.
Iván Illich va néixer a Viena el setembre del 1926. El 1966, va fundar el conegut Centre Intercultural de Documentació (CIDOC) a Cuernavaca, Mèxic, que va estar en funcionament entre 1963 i 1976. El CIDOC va ser lloc de trobada per a autors com Reimer, on va debatre els primers esborranys de L’escola ha mort (1971), Erich Fromm o Freire, entre altres, que hi fa circular textos que conformen la seva obra Pedagogia de l’Oprimit (1970).
La fama mundial li va arribar amb la repercussió d’aquesta obra, Desescolaritzar la societat, publicada l’any 1972. Hi trobarem una crítica contundent al sistema educatiu actual que recorda altres autors propers al moviment llibertari. En aquest cas, Illich matisa com es manifesta l’escola com una eina d’igualtat i prosperitat per a les classes baixes, tot i que és un cúmul de promeses buides. Així, podem llegir: “Els pobres necessiten fons econòmics que els permetin aprendre, i no obtenir certificats de tractament de les seves deficiències presumptament desproporcionades.”
Aposta així, de manera revolucionària, per desescolaritzar la societat. Es vol acabar amb el conjunt d’institucions que segreguen, que indueixen al consum, que alienen els individus, per fomentar un procés o tramat de xarxa educativa que afavoreixin l’aprenentatge fora de les aules. Manté la idea, igual que Tolstoi, que “tots hem après la majoria del que sabem fora de l’escola. Els alumnes realitzen la major part del seu aprenentatge sense, i sovint malgrat, els seus professors. El més tràgic és que la majoria de la gent és víctima de l’escola, fins i tot si no hi han anat mai.”
Potser el llibre Desescolaritzar la societat pot arribar a recordar un manifest pel seu caràcter reivindicatiu. Tot i així, actua com a revulsiu per fer-nos pensar sobre les institucions que, per regla general, són inqüestionables. I d’aquesta forma, reivindica: “Un futur desitjable depèn de l’elecció deliberada d’una vida d’acció per sobre d’una vida de consum, de l’engendrament d’un estil de vida que ens permeti ser espontanis i independents, però relacionats entre nosaltres, en lloc de mantenir un estil de vida que només ens permeti muntar i desmuntar, produir i consumir”.
Un llibre que convida a llegir per analitzar, qüestionar-nos la nostra quotidianitat i avançar en el procés crític de construcció de nous espais per a l’aprenentatge.
El humanismo en tiempos digitales
Recuperar la condición humana cuando el mundo digital nos desconcierta
Jaume Funes
Plataforma
L’autor ens descriu que aquest no és un llibre de didàctica de com educar i ensenyar en una societat digital i de la mateixa manera l’ha escrit pensant en el present i el futur de la infància. És un llibre dedicat a les persones adultes que es poden preguntar un cop llegit el llibre a on i com i qui educarà la infància per aconseguir que siguin persones i ciutadans d’aquest món. En tot cas, Jaume Funes ens explica que el que puguem copsar del fet educatiu, que està present en tot el llibre, és que educar no és domesticar i que no ens hem de protegir sinó que hem d’acompanyar la construcció de l’autonomia. D’aquesta forma, ens fa veure l’autor, tot nen o nena ha de poder signar algun dia la seva pròpia vida, i aquesta signatura també podrà ser una signatura digital.
Jaume Funes ens recorda que només s’aprèn a viure mirant, en companyia d’altres vides i assabentant-se de la vida que es viu. És una pregunta que l’autor es fa quan escriu el llibre i que qüestiona el fet d’aprendre a ser persones, a construir des de l’acompanyament, sense caure en les explicacions simplistes que ens puguin proporcionar seguretat. Per això, fa èmfasi en el fet que si s’ha de destacar un efecte dominant en el món digital sobre la nostra condició de persones aquest seria el d’obligar-nos a dubtar, a fer-nos preguntes i construir respostes. Abocar-nos a la descoberta d’altres enfocaments i perspectives a través de la mirada, per veure i interpretar la realitat.
Aquest llibre és fonamentalment un text per reivindicar l’existència imprescindible de l’humanisme en temps digitals. Donat que l’humanisme va significar primerament la recuperació de l’ésser humà com a centre d’una existència no sotmesa als déus, amb valors significatius de la condició humana, passa avui dia pel que es diu humanisme digital, un corrent de pensament que tracta precisament d’humanitzar el món digital perquè a la fi el seu desenvolupament no ens deshumanitzi.
Per acabar, en Jaume Funes ens recorda que les abraçades ens humanitzen, tant les presencials com les digitals. Que no podem de deixar de banda la mirada cap als altres i sentir-nos que importem als altres fins i tot en la forma digital. Ens recorda que no podem prescindir de tenir cura dels altres i de cuidar-nos; a dir no i fer el contrari el que ens pot induir un algoritme. L’autor ens remarca que si alguna vegada ens empobrim vivencialment serà que ens hi hem abocat perquè, ens remarca, som éssers nascuts i nascudes la sorpresa, del dubte, de l’admiració, de les hipòtesis, de les incerteses i les provisionalitats… Però disposats i disposades a viure explorant.
Adolescencias del siglo XXI
Del frenesí al vértigo: ¿cómo acompañarlos?
José Ramón Ubieto
UOC
Aquest llibre recull idees i reflexions de l’autor, psicòleg clínic, en diferents conferències i articles en els últims deu anys relacionades amb l’adolescència, una època en què cobra interès la construcció d’una identitat, el sentiment de pertinença i cohabitar amb el seu nou cos sexualitzat. Es tracta d’una reflexió sobre com acompanyat l’adolescència en un món de canvis vertiginosos.
Posa de manifest l’acceleració a què es veu sotmesa una infància hiperactiva, hiperconnectada, hipersexualitzada i hiperregalada. Per això, fa un toc d’atenció i alerta que “esborrar la infància i accelerar l’adolescència és introduir un desemparament”. “Sembla com si confonguéssim els drets legítims de la infància (ser protegits, escoltats) amb el dret a l’autodeterminació del seu ésser, encara en construcció”, explica l’autor. Per tot això, fa una crida a deixar-los descobrir la vida al ritme que puguin subjectivitzar.
L’obra destaca que el frenesí i el vertigen del temps en què vivim, marcat per una cerca de la satisfacció de manera immediata, com si mai no ens poguéssim avorrir, i el temor de no aconseguir els objectius previstos o de no estar a l’altura del repte. A les persones adultes els toca acompanyar el trànsit de l’adolescència i, com transmet el llibre, ja no n’hi ha prou amb estar, ni tampoc amb observar atentament, cal que aquest estar vingui de la mà d’un desig decidit de companyia.
Joaquim Franch
Aportacions a la pedagogia catalana del segle XX
Roser Batllori, Xavier Besalú i Alfons Martinell
Rosa Sensat
Joaquim Franc va ser un referent en la renovació pedagògica de la segona meitat del segle XX tot i tenir una vida breu, va morir a 43 anys, i un gran desconegut per a les noves generacions. Va fer grans aportacions al món de la pedagogia, tant en l’àmbit escolar com en l’educació del lleure,
Els seus treballs sobre el centre escolar, l’autogestió i el grup classe van ser temes claus per a molts estudiants i educadors d’aquella època. Va fer de pont i unió entre el lleure educatiu i el món escolar, en uns moments en què aquest tema no estava com ara en el debat educatiu. Va ser pioner en aquest camp i en el del coneixement del medi natural com a espai d’aprenentatge i de gestió cultural.
Aquest llibre recull tretze textos diferents de Quim Franc que mostren l’abast i l’actualitat de la seva obra. Es presenten contextualitzats i, de cada un d’aquest, se’n destaquen les aportacions més rellevants i es formulen algunes qüestions per promoure i animar el diàleg i l’aprenentatge entre estudiants, educadors i, en general gent interessada en el món de l’educació.
La seva vida i obra va ser pionera i innovadora en la seva època i hauria de ser motiu de coneixement i reflexió per les generacions actuals. Esperem que la lectura d’aquest llibre doni a conèixer la seva figura, en el sentit més ampli que es pugui, perquè obra i vida quotidiana en ell eren del tot inseparables. Va ser clau en la renovació pedagògica del país, unint el món del lleure i el món d’escolar.
Esperem que la publicació d’aquest llibre faci justícia a la persona i l’obra d’aquest gran educador.
Adultocentrismo
¿Qué piensan chicas y chicos?
Santi Morales i Marta Martínez Muñoz
Octaedro
El llibre aporta una reflexió profunda sobre com eduquem els nostres infants i joves des de l’adultocentrisme i de com podríem fer-ho des d’una perspectiva més respectuosa, des de l’escolta per part de l’adult cap als nens, nenes i jovent.
En una primera part, defineix aquest adultocentrisme, que descriu com una relació de poder i violenta que parteix d’una relació desigual entre l’adult i la infància. Relació que hauria de partir de l’escolta i el coneixement profund de la mateixa, donant participació en aquesta educació dels nostres joves i infants.
Per arribar a les diverses conclusions i propostes que planteja el llibre, l’autor ha donat veu a 170 nois i noies d’entre 5 i 25 anys de parla hispana. Aquests nois i noies donen una visió molt pròpia de com els adults eduquen des de la seva posició de poder i de les necessitats educatives que consideren que tenen. Els enquestats defineixen des del seu punt de vista l’adultocentrisme, com se senten ells pel que fa a aquesta relació de poder i aporten idees per enfocar l’educació cap a la infància i l’adolescència des d’una perspectiva de respecte i llibertat.
Aportacions que fan reflexionar l’autor i de les quals es deriven diverses propostes que es poden sintetitzar en la idea de com abordar l’educació a partir de l’escolta de l’infant que ens donarà un coneixement ampli i adequat de les seves necessitats i de les seves mirades.
Els drets dels infants en veu de mestres
Eva Sartagal (ed)
Rosa Sensat
Aquest és un llibre imprescindible que hauria de tenir tota escola i tota persona que exerceix de mestre a l’etapa de l’educació infantil. També per a mares i pares i per a tothom que vulgui conèixer la transcendència de l’educació a les primeres edats i declari que la petita infància està amarada de Drets, Drets fonamentals i inqüestionables.
Els drets dels infants en veu de mestres està enfocat des del protagonisme de l’infant i de l’escola i la vida que transcorre al llarg del temps: un temps fet de petites coses, de situacions menudes i mirades plenes de curiositat i emmirallament. Des de la seguretat i confiança que poden aportar les persones adultes i que ofereixen a l’infant l’autonomia i la llibertat de pensament i d’acció.
Aquest llibre ens mostra la força i la vitalitat de l’etapa de l’educació infantil a la qual els infants hi tenen Dret, sense cap mena de restricció, i ens fa el lligam des d’un cicle cap a l’altre, com si res pogués separar el que és natural: la pedagogia dels zero als sis anys és contínua, ens porta a camins per explorar i a vivències amb els altres i amb l’entorn i el transcendent significat del fet quotidià. Tot plegat com a un fet rellevant que el llibre reivindica fort i ben alt, que els infants no són ciutadans de segona. Ho són de ple Dret i que és necessari el seu respecte.
És un llibre rigorós i exigent que tracta l’ètica professional d’educar els infants més petits a partir dels gestos quotidians de les persones que treballen a les escoles. Es parla també de les violències subtils, amb una anàlisi crítica dels petits gestos aparentment sense importància, però que tenen una gran transcendència i que ajudarà sens dubte a reflexionar la feina de mestres i a respectar els Drets dels infants, que mereixen estar envoltats d’adults amb una gran autoexigència per parlar i construir, amb el llenguatge dels petits gestos, en un entorn quotidià de qualitat.
Tal com remarquen les i els autors del llibre, l’escola i l’educació demanen reflexionar sobre els Drets dels infants i fer-ho està a l’abast de totes les professionals que llegeixin aquest llibre. Es tracta d’un llibre coral, amb veus de tot el territori català, que pretén destacar la importància de la quotidianitat en les escoles d’educació infantil. Les autores i autors ens conviden a extrapolar allò que s’hi diu com a un fet a l’abast de tota mestra o mestre que cregui en la revisió i reflexió com a eines poderoses per a la millora de la pràctica educativa. D’aquesta forma es podrà valorar la infància com es mereix.
Saltando obstáculos, poniendo puentes
¡Educamos juntos!
Pedro Alarcón Gómez
Octaedro
L’autor és llicenciat en Pedagogia, professor, assessor en diversos equips d’elaboració de currículum LOMLOE i autor de diversos llibres.
El llibre parteix de la base que la neurociència, la psicologia i la pedagogia aporten una gran quantitat de coneixement que t’ajuden en la teva pràctica educativa diària.
En el pròleg, Neus Sanmartí ens diu: “Sovint podem creure que només l’experiència ensenya i que no són útils les ciències que expliquen part dels perquès de les dificultats de l’alumnat, com tampoc les propostes per a afrontar-les que són distintes de les apreses i aplicades en les nostres classes. Però, en canvi, tots els docents sabem que aprendre no sols és practicar i que és necessari el coneixement perquè aquesta pràctica sigui significativa”. “Aparentment, els temes tractats en el llibre són molt diversos, però recomano la seva lectura des de tres idees transversals: la importància del vincle, de les preguntes i d’estimular la reflexió metacognitiva”.
El llibre està organitzat en cinc capítols: Qualitats del cervell i aplicacions en l’educació, La comunicació que connecta; com influeix el teu llenguatge en l’educació?, Emocions, motivació i aprenentatge, L’avaluació i Les pantalles. I acaba amb una àmplia bibliografia per seguir aprenent.
Un llibre amb temes molt actuals i que aporta bons elements per connectar la nostra pràctica diària amb els nous coneixements.
Menjadors escolars
Espais educatius de qualitat
Diversos autors
Claret
Aquest llibre pretén servir de guia a tothom que de manera directa o indirecta participa en el projecte educatiu del menjador escolar, per promoure propostes d’espais del migdia, que es reivindiquen com a espais educatius integrats i lligats al projecte educatiu global del centre.
Parteix d’un marc teòric molt fonamentat, treballant el context educatiu i les tendències educatives actuals: des de l’Aliança Educació 360 fins a l’escola Nova 21 i l’educació en valors i actituds, i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Va teixint una xarxa de propostes, totes elles interrelacionades: projecte educatiu del centre, malbaratament i sostenibilitat alimentària.
En la part més pràctica es treballa la gestió del menjador, el paper del temps del migdia, dins el projecte del centre, l’equip de treball: monitors, cuiners, responsables de la gestió i la participació dels alumnes en el projecte i funcionament del servei.
Es presenta un model pedagògic de lleure al menjador escolar, els recursos que calen per al dia a dia, l’alimentació i la salut: nutrició, al·lèrgies, l’activitat física, la higiene i els primers auxilis. La part final del llibre és un recull de bones pràctiques durant el moment de l’àpat i durant el temps de lleure i d’afavorir la convivència,
Un llibre útil pels qui es dediquen a l’educació del temps del migdia. Amb un bon marc teòric, i una part pràctica molt completa i interessant.
L’ús parlat del català en un tombant decisiu
Joan Maria Serra Sala
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
L’autor, professor de català, mestre i geògraf, a més de treballar a l’ensenyament primari i secundari, s’ha dedicat a la formació del professorat de l’ICE de la UAB, ha produït materials didàctics per a l’ensenyament de la Geografia i la Història i ha participat en l’elaboració de diverses webs sobre memòria històrica. I, a més, té nombrosos llibres publicats sobre temàtiques diverses.
Es planteja en la contraportada: “Al segle XXI ens enfrontem amb el fet, inèdit en la nostra història que el català hagi esdevingut llengua minoritària en el seu propi territori. Aquest llibre està dedicat a examinar l’ús parlat del català en el moment actual en què no n’hi ha prou que es llegeixi i s’escrigui, cal que sigui una llengua imprescindible per viure als països de llengua catalana”
Un llibre molt ben documentat amb dades actuals. No només analitza la situació del català en els diversos territoris de parla catalana sinó que ens amplia la mirada amb exemples del comportament d’altres llengües (gal.lès, ucraïnès…) i finalitza amb una àmplia bibliografia. L’ús parlat d’una llengua és el que retrata la seva situació (no el fet de saber-la llegir o escriure)
Però l’autor, que fa una descripció molt precisa i acurada amb diverses estadístiques de l’evolució i moment actual de la llengua, acaba en el darrer capítol amb “Escenaris de futur pel segle XXI” amb diverses recomanacions per afavorir l’ús parlat del català a nivell personal, però també pel món educatiu i el món polític.
Un llibre necessari i que pot ser de gran utilitat no només per les persones que es dediquen a l’educació, sinó també al conjunt de la ciutadania.
Diccionari inesperat de pedagogia
Philippe Meirieu
Rosa Sensat
Aquest llibre es pot llegir de manera tradicional, d’inici a final o anar-lo llegint seguint els conceptes que va analitzant. Potser aquesta segona manera de fer és més rica, amena i innovadora.
No és un diccionari, tal com nosaltres ho entenem, malgrat que porti aquesta paraula en el títol. És un recull de pensaments i reflexions sobre diferents mots de l’àmbit educatiu, com diu l’autor, res de definitiu ni exhaustiu, més aviat subjectiu, que mobilitzen els seus records com a professor i investigador. Finestres que conviden a mirar més enllà, entrades en matèria que poden ser punts de partida per anar més lluny.
Philippe Meirieu, conegut també per altres llibres de referència en el món de la pedagogia progressista europea, és un professor i investigador francès, ara professor emèrit de la Universitat Lumière-Lyon II. Ha col·laborat estretament amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat i molts dels seus llibres han estat traduïts al català per l’editorial de l’associació.
El llibre té 47 conceptes que s’exposen en ordre alfabètic i contenen paraules i temàtiques molt obertes, paraules com adolescència, avorriment, descoratjament, dol, emoció, fotocopiadora, obediència, objecció, poesia, resistència, sorpresa o utopia són analitzades amb profunditat i subjectivitat, començant per la seva etimologia i acabant amb una àmplia referència de les cites de cada reflexió.
Un llibre que fa pensar i veure un significat ampli i diferent de moltes de les paraules escollides.
Pedagogia de l’oprimit
Paulo Freire
Tigre de paper
El llibre és un assaig que planteja en Paulo Freire entorn del pensament que la pedagogia dominant és la pedagogia de les classes dominants. Per tant, postula una pedagogia de l’oprimit i no per a l’oprimit.
Les reflexions de l’autor parteixen de les observacions educatives en l’alfabetització d’adults que va realitzar al llarg de cinc anys d’exili afegides a les quals havia realitzat al seu país natal, al Brasil.
Planteja diverses idees o mètodes per combatre aquesta pedagogia imperant. Parteix de la idea de treballar a partir de l’educació dialògica, que donarà veu als educands potenciant, entre altres, la col·laboració, la unió l’organització i la síntesi cultural.
Reflexiona entorn l’acció antidiàlogica que fomenta l’opressió, la manipulació i la invasió cultural i l’explotació. I com amb un altre enfocament de l’educació podria esdevenir una pràctica per l’emancipació de la societat opressora.
Guía rápida sobre la dislexia para las familias
James W. Forgan i Noelle Balsamo
Octaedro
El llibre, tal com indica el seu títol és una guia pràctica per a famílies, clara i àgil sobre la dislèxia. Defineix la dislèxia com un trastorn específic de l’aprenentatge d’origen neurofisiològic i descriu les dificultats que se’n deriven, i especialment els principals problemes acadèmics que es poden trobar.
Indica que amb un bon diagnòstic i una bona resposta educativa, la dislèxia no ha de ser un imperatiu negatiu, ans al contrari, les persones amb dislèxia poden aprendre a llegir i poden ser adultes amb èxit. Per tant, és una guia que descriu en positiu diferents eines per entomar-la.
La clau, segons els autors, està a identificar-la, definir-la i fer un enfocament eficaç de la resposta educativa. A partir d’aquí, proposa diverses àrees a abordar: consciència fonològica i fonètica, descodificació i reconeixement de paraules, fluïdesa, vocabulari, comprensió, motivació i creativitat. Per a cadascuna de les àrees fa una descripció científica i proposa unes activitats pràctiques per treballar-les, tot amb un llenguatge intel·ligible i molt accessible per a persones que treballen amb infants o adolescents amb dislèxia.
L’ofici d’educar
Elisabet Pedrosa
Eumo
L’ofici d’educar és un programa de referència a Catalunya, Deu anys en les ones de la ràdio catalana li han donat un lloc entre els programes de referència. En aquests deu anys s’ha parlat de criança i de família, d’escola i de joc, de sexualitat i coeducació, de lectura, de lleure, d’art, de tecnologies, de relacions de parella, de reproducció assistida, d’adopcions i d’acollida i de tants altres temes relacionats amb l’educació en el sentit més ampli.
El llibre recull les veus d’algunes persones que ens han ajudat a millorar en l’ofici d’educar: Aquí teniu algunes de les frases de cadascú d’ells. Carme Thió de Pol: Les actituds, els valors s’aprenen vivint-los. Si som empàtics amb els nens, ells ho seran amb els altres. Xavier Melgarejo: “M’agradaria que qualsevol infant, sigui qui sigui, nascut aquí o a fora, tingués una oportunitat per a la vida i arribés a la seva màxima potencialitat”. Pep Guardiola: “L’educació és el que ens salvarà. Alba Alfageme: “El patriarcat ens empetiteix, ens assassina, ens agredeix, ens viola i ens obliga a créixer lluitant doblement per evidenciar les nostres capacitats.
David Bueno: “Els gens que els nostres fills hereten no els podem canviar, però l’ambient on els fem viure, sí”. Elena Crespi: “L’experiència de maternar m’ha fet obrir els ulls a les desigualtats que hi ha a la nostra societat”. Francesco Tonucci: “Una ciutat adaptada a les necessitats dels nens és millor per a tothom”. Marina Garcés: “La pedagogia emancipadora és aquella que ens permet a arribar a pensar per nosaltres mateixos allò que aprenem, perquè si no ho podem pensar és ensinistrament”. Joan Turú “Anar a pintar a una escola i veure com gaudeix la canalla és una de les experiències més dolces que et pots trobar”. Grup Xiula: “És molt il·lusionant que les nostres cançons es converteixin en una eina pedagògica”.
Un llibre de lectura fàcil i amena, amb un gran pòsit de reflexió i sentit comú a l’ofici d’educar.
Bosquescuela
Guia para la educación infantil al aire libre
Philip Bruchner
Omega
L’educació infantil a l’aire lliure és des de fa uns anys una alternativa educativa consolidada com un èxit a escala internacional. Des de l’any 2010, s’impulsa aquesta iniciativa a l’Estat Espanyol i el curs 2015-16 va obrir el primer centre Bloquescuela a Cerceda (municipi al nord de Madrid).
Aquest llibre dona a conèixer les principals característiques d’aquest model educatiu que promou una nova forma d’educar. És una guia pràctica tant per a educadors com per a les famílies que volen reforçar el vincle dels infants amb la natura.
Comença explicant les experiències en l’àmbit internacional i les de l’Estat Espanyol i després dedica un capítol al dia a dia d’aquestes escoles i les característiques bàsiques i generals d’aquest projecte, com es realitza l’aprenentatge, els beneficis del model, la seguretat i la relació amb les famílies i finalment què cal fer per la creació i promoció d’un centre. Al llibre es tanca amb 6 annexos pràctics sobre aquest model d’educació infantil a l’aire lliure.
Educateca és un grup de mestres jubilats del Grup d’Educació de RELLA format per Ferran Aquilina, Adelina Escandell, Laia Làzaro i Quim Lázaro
