Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La immersió que vivim dins la tecnologia produeix constants efectes personals, socials i educatius. Interioritzem canvis, podem actuar de forma semblant a milions de persones però també tenim la possibilitat de repensar-ho tot, en uns moments en què els progressos tecnològics conviuen amb algunes onades reaccionàries o trumpistes, també en educació.
“Podridura cerebral” (“podredumbre mental”, segons versió en castellà) és el terme de l’any 2024 per a Oxford University Pres, en una de les traduccions aproximades de l’expressió escollida, brain rot. Es refereix a l’addictiu consum de materials trivials o no estimulants i de baix valor, mitjançant pantalles, en un scroll sense fi. Un terme que pot remoure la nostra relació amb les tecnologies.
Algoritmes trien per nosaltres a base de regalar pistes contínues d’allò que ens agrada o no. Després, ens retornen les bases per a un comportament condicionat, cada vegada més utilitzant la IA.
Aquesta realitat ens envolta, potser no som conscients (o sí) però ens arrossega en una dependència contínua, ben estudiada per tecnològiques que estimulen adrenalines, dopamines i allò que calgui. Com ens informem primer per educar després sobre les eines tecnològiques ja quasi imprescindibles per a nosaltres?
Algoritmes trien per nosaltres a base de regalar pistes contínues d’allò que ens agrada o no
Des d’una part del món educatiu s’estan consolidant propostes còmodes per a unes eines tan acaparadores, amb algunes decisions potser retrògrades: negacionismes tecnològics quan les pantalles t’envolten les 24 hores al dia, prohibicions que es consoliden per l’impuls de les emocions col·lectives viralitzades, regulacions, decrets, reials decrets, restriccions, limitacions, supervisions, controls, normatives, censura, reglamentacions, etc. Regular és imprescindible, però vigilant molt com. La maquinària tecnològica i econòmica es mou per molts interessos i és capaç de buscar subterfugis davant decisions polítiques que dificultin el seu compte de resultats. Haurem d’aprendre a contextualitzar i ensenyar el marc en el qual vivim, on el potent microordinador de butxaca i les seves aplicacions poden condicionar el nostre cervell i no tant a l’inrevés. Però també ajudar-nos molt.
Mesures
Sembla que la pau tecnològica a les aules, motivada per la prohibició dels mòbils en els centres educatius, és un valor que ha vingut per quedar-se, reafirmat per normatives d’aquí, estatals i europees. Així es persegueix l’ordre, la tranquil·litat, l’escolta activa, la no dispersió i la focalització en allò que es diu que toca aprendre i fer. Es pensa que són estratègies vàlides per a la vida diària, lluny de maquinetes, alertes, notificacions i crides d’atenció a altres mons que també són en aquest, però restringits fins que se surti del centre educatiu. Només cal observar què fa l’adolescència cada dia quan arriba a la porta de sortida. Mimetismes en actuacions col·lectives. Les prohibicions, bé?
Missatgers
Les tecnologies com a mitjans per a moltes persones són missatgeres per si mateixes, a la vegada que ens permeten lluir la nostra presència personal, navegant per elles, guies condicionants d’allò que ens diuen que ens agrada, revitalitzants de l’ego, però també revolucionàries en com ens han provocat canvis molt positius. Mentrestant, una part de la societat es remou per resultats d’alguns estudis en constant actualització (sembla que només consulten els favorables a les seves propostes), rumors en xarxa, iniciatives que alerten sobre involucions de joves personalitats en construcció -s’obliden de les adultes, en teoria suposadament ja construïdes-, sorolls mediàtics i moviments populistes que es generen per raons diverses, sovint usant les mateixes eines i recursos tecnològics que pretenen combatre, amb els perills dels rumors falsos i la desinformació a prop.
Alertes
- Davant possibles decisions tecnològiques de qualsevol tipus s’haurien de prioritzar cinc accions: provar, comprovar, aprovar, revisar i valorar. Són pautes que estan en molts processos, vàlides per aplicar a una obligada reflexió sobre la tecnologia com a mitjà.
- Quan la sobreinformació excedeix el nostre grau de comprensió, la desinformació va al costat i en augment. A menys cultura, a menys capacitat crítica, més fake news, soroll encadenat, amb la IA guanyant protagonisme. Avui ensenyar la cultura i la informació que està contrastada no ha de ser incompatible amb mostrar la mentida, dir com es construeix, en què es basa i per a què. Generar o crear continguts hauria d’anar unit més a responsabilitats que no als posteriors likes o comentaris de tot tipus. L’adolescència necessita que algú els expliqui clarament tot això, amb la seva participació activa com a possibles productors i consumidors.
- En l’entorn de l’alumnat adolescent el món digital ho envolta tot. Es poden prohibir els mòbils als centres, es poden restringir accessos però una part molt important del seu món i temps són en digital. Si des de les aules no s’educa en tot el que impliquen aquests entorns d’avui pensant ja en demà, les prohibicions no aconseguiran res. Serà un terreny encara més a l’abast del desig compulsiu, de l’ansietat addictiva, de la cosificació sexual humana, del narcisisme i de l’atracció de l’atenció. L’autoengany com a solució per aconseguir el que es vol és una filosofia fàcil que l’adolescència rep i difon per les xarxes.
- Es poden assolir ensenyaments reglats, programats i molt competencials. Però, en paral·lel, l’univers digital pot brindar d’altres versions sobre allò que s’ensenya, continguts que no formen part del programari (o sí), sovint molt ben explicats i divulgats en les xarxes o, també, recoberts per suposats atractius, titulars cridaners amb posades en escena subjugants. Si no conjuguem els dos entorns i aportem eines per desxifrar-los, l’adolescència i el món adult poden decantar-se per cultures desafiants, refiar-se només de les més sensacionalistes que els brinden les eines, deixant-se guiar per biaixos significatius.
- L’odi existent en les xarxes fa mal, és explosiu, pot atraure la seva consulta i, a vegades, es viralitza ràpidament. Extremismes, populismes reaccionaris, pensaments i solucions simplistes a problemes molt complexos conviuen amb la xenofòbia, masclismes, cultures agressives i homofòbiques. Projectes com Hatemedia, de la UNIR, analitzen com es difonen i es visualitzen les expressions d’odi en els entorns digitals, realitats tretes del dia a dia fruit de recerques, amb projeccions i mirades educatives.
- La tecnologia amb cert poder de lideratge, com a ajut a la presa de decisions en l’organització docent. En aquests temps en què des de diferents entorns es pretén convèncer repetidament de la importància del salvador lideratge educatiu, que ningú dubta que ho té (en part copiat del món empresarial), la governança amb sòlides estructures democràtiques i participatives que acollin a tothom és un valor inclusiu i de canvi social des de l’educació. La tecnologia hauria d’intervenir en el seu favor.
Notificacions
- Els horaris escolars adolescents fora del centre solen ser força autònoms, sovint desconeguts per a les famílies, treballin més o menys hores al dia. Conciliar vida laboral i familiar amb l’anunciada i possible reducció de la jornada laboral serà una oportunitat més per atendre els entorns digitals dins de casa. Però no sempre la formació de les unitats de convivència en aquest tema i la predisposició adolescent convergiran. Falten cultura i formació digital entre algunes famílies, amb centres educatius que tenen responsabilitats per educar en digital a la infància i a l’adolescència. Podríem afegir aquí l’humanisme tecnològic, un interessant concepte per desenvolupar i incloure també en les aules.
- L’educació tecnològica ha d’ajudar a un millor enteniment de nosaltres mateixos, en societats digitals amb distracció contínua i sense gaires límits sobre la privacitat ni sobre l’exhibicionisme de les intimitats. Les tecnologies per afavorir el viatge a l’altre, descobrir les persones i els seus entorns ajudarien a entendre les idees i éssers humans diferents, més enllà dels filtres i dels perfils venuts en les xarxes.
- Les actuals tecnologies sovint pretenen simplificar-ho tot, és un dels seus atractius, no augmentar la complexitat de la realitat, en un bucle continu. Això pot provocar el costum de reduir tot a simplicitats que no generen pensaments complexos. L’educació ha de tenir en compte aquesta complexitat d’un món en constant evolució, amb el foment de la curiositat crítica.
Tenim tecnologies que remouen els aprenentatges, disposem de l’educació per aportar criteris i formar sobre els seus efectes en les nostres vides. Un dels reptes de 2025 és mirar el futur des del present. Amb la tecnologia inclosa, evitant involucions i negativismes oportuns, combatent també el brain rot de 2024.