Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Plataforma Ciències en Perill, formada per docents de matèries científiques, demana retirar la proposta del Departament d’Educació i Formació Professional sobre la reducció d’hores de les matèries de modalitat de Física, Química, Biologia i Geologia a 1r de Batxillerat.
L’entitat considera “injust i injustificable” el canvi que proposa la Conselleria de sumar les assignatures de Física i Química amb tres hores setmanals, que és el que actualment té cadascuna de les dues matèries, i fer el mateix amb Biologia i Geologia.
Segons explica la plataforma en un manifest signat per una dotzena d’entitats educatives, la iniciativa pot acabar suposant una fragmentació del coneixement. A més, el fet que els coneixements bàsics de ciències es puguin ampliar a través de matèries optatives generaria diferències i inequitat en l’alumnat català respecte a les ciències. Un altre interrogant que es planteja la plataforma és quines modificacions tindrien aquests canvis curriculars en les PAU del 26/27, amb totes les incerteses afegides per al professorat i l’alumnat.
“Aquest anunci de modificació de les matèries de ciències a 1r de Batxillerat posa en risc que es pugui aprofundir en el pensament i el coneixement científic. En l’actual context social, en què proliferen les teories pseudocientífiques i el negacionisme, és més important que mai oferir uns coneixements científics sòlids i de qualitat. Per tot això, demanem retirar la darrera proposta de modificació de la dotació horària de les matèries de ciències 1r de batxillerat”, afegeix el manifest.
Aquest document ha estat signat inicialment per l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el Col·legi de Docents i Llicenciats, el Col·legi de Biòlegs de Catalunya, el Col·legi de Químics de Catalunya, el Grup Diacim (ICE-UAB), l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, l’Institut de Ciències del MAR-CSIC, l’Associació Catalana de Meteorologia, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes, la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona, les facultats de Ciències, Biociències, Medicina i Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona i les Societats Científiques de l’Institut d’Estudis Catalans.
Per una formació científica de qualitat
La Plataforma Ciències en Perill considera que plantejar una nova reducció de la dotació horària de les matèries de ciències a 1r de batxillerat amenaça la qualitat de la formació científica dels alumnes que escullen aquesta modalitat de batxillerat.
Argumenta que el currículum educatiu de batxillerat i ESO a Catalunya es regeix per decrets autonòmics que adapten la normativa estatal, i això permet diferències significatives amb altres comunitats autònomes. Al batxillerat, afegeix la plataforma, Catalunya destaca per prioritzar les matèries optatives amb més hores i una oferta ampliada, en detriment de les matèries comunes i de modalitat, com la Biologia, la Geologia i Ciències ambientals, la Química o la Física.
Afegeix que les matèries optatives no disposen d’un document que en concreti els continguts curriculars i les escull lliurement cada alumne dins d’una oferta, que tot sovint depèn de cada centre educatiu i de les seves prioritats organitzatives i pedagògiques. Així ho explica en el marc d’un informe que ha elaborat sobre l’educació científica al Batxillerat a Catalunya, en què tracta temes com l’evolució de la dotació horària, les comparatives amb altres comunitats i l’impacte sobre les conseqüències científiques de l’alumnat.
En aquest sentit, indica que, a l’ESO, el nou currículum català assigna menys hores a les matèries científiques que a la resta de comunitats autònomes, ja que gran part de la dotació horària d’aquestes assignatures es destina a una “bossa d’hores de gestió autònoma” per a projectes educatius definits, novament, des de cada centre, la qual cosa “compromet el nivell de competència científica de l’alumnat que accedeix a estudis postobligatoris”
“Reduir el pes de les matèries de l’àmbit científic a 1r de Batxillerat sembla, doncs, una decisió forassenyada tenint en compte l’escàs bagatge científic de l’alumnat procedent de l’ESO a Catalunya. Atomitzar o repartir els continguts en matèries optatives, sense un currículum definit i escollides per cada alumne en funció de l’oferta que defineix cada centre, també impactaria en la qualitat de l’educació científica”.
La dotació horària actual de 3 hores setmanals per a Física i 3 hores setmanals per a Química, és “insuficient per a treballar profundament els continguts de les matèries”, assegura l’informe. Per això, s’oposen a fusionar les dues matèries en una sola de 3 hores setmanals perquè “implicaria una pèrdua de la qualitat de l’educació científica a Catalunya”.
En el cas de les matèries de Biologia i de Geologia de 1r de Batxillerat, assegura l’estudi, hi ha diferències significatives entre els blocs de continguts que contempla el decret estatal i els que contempla el decret autonòmic, vigent des de fa escassament dos anys. Actualment, la matèria de Biologia de 1r de Batxillerat inclou continguts de bioquímica, biologia molecular i biologia cel·lular que no apareixen al decret estatal i que constitueixen el marc d’aprenentatges fonamentals per a la Biologia de 2n de Batxillerat. A
Així mateix, el decret estatal trasllada el bloc de microbiologia a 1r de Batxillerat: es tracta de continguts que s’imparteixen actualment a 2n i formen part del temari de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). “En cas que s’implementés la proposta de modificació curricular que formula l’administració, semblaria indispensable una nova reestructuració, molt destacable, de la programació curricular de la Biologia, tant a 1r com a 2n de batxillerat, així com un replantejament dels temaris per a les PAU”, afirma.
Pel que fa a la Geologia, en el temari de 2n de batxillerat que s’imparteix actualment a Catalunya, segons el Decret 171/2022, s’hi inclouen continguts necessaris per a poder comprendre i assolir els continguts que es plantegen en el decret estatal al primer curs de batxillerat. Al segon curs de batxillerat es tracta la hidrosfera, l’atmosfera i el sòl i els riscos i impactes associats a l’activitat humana, i en el temari plantejat a la normativa estatal a 1r de batxillerat es parla de valoració i interpretació de l’impacte ambiental i social de l’activitat humana, la gestió dels recursos i la sostenibilitat així com el canvi climàtic. “Per a assolir una visió completa dels aspectes plantejats a la normativa estatal a 1r de batxillerat són necessaris coneixements previs que no es contemplen en aquesta i que actualment s’expliquen simultàniament, proporcionant un coneixement transversal i contextualitzat de la Geologia i les Ciències Ambientals al 2n curs”, explica l’anàlisi.
“Per tant, la distribució dels continguts del batxillerat, cenyint-nos a la normativa estatal, no seria coherent amb el temari actual de les proves PAU i, com en el cas de la Biologia, l’aplicació de la proposta de modificació curricular suposaria una reestructuració completa de la programació curricular dels dos cursos de batxillerat així com el temari de les proves PAU. A més a més, suposaria la separació de continguts complementaris i interconnectats en dos cursos diferents, cosa que generaria una dificultat afegida per a l’assoliment i comprensió de la matèria per part de l’alumnat”, afegeix.
A manera de conclusió, estableix que la fusió de la Física i la Química en una única matèria, amb només tres hores setmanals (la meitat de la dotació actual), faria del tot impossible abastar tot el temari que preveu la normativa autonòmica actual i que és equivalent al del decret estatal. En el cas de la Biologia i la Geologia, les discrepàncies considerables en la distribució dels continguts entre la normativa estatal i la catalana trencarien la continuïtat i la coherència actual entre cursos.
La Plataforma Ciències en Perill posa de manifest els resultats “preocupants i decebedors” de les proves TIMSS i PISA pel que fa als nivells de competència científica de l’alumnat de diferents etapes obligatòries del sistema educatiu català. En tots dos estudis Catalunya figura com una de les comunitats autònomes de l’estat espanyol i una de les regions d’Europa amb pitjor puntuació a les proves de competència científica.
A més, les proves de Competències Bàsiques de 4t d’ESO indiquen que les competències cientificotecnològica i matemàtica són aquelles que solen presentar pitjors resultats d’entre les avaluades i que l’alumnat amb millor puntuació en aquestes proves és també aquell que cursa matèries optatives de l’àmbit científic, evidenciant que el temps dedicat a aquestes assignatures impacta en l’aprenentatge.
Per tot això, l’entitat sosté que amb la reducció horària proposta pel Departament, els alumnes “no podran adquirir els coneixements amb la profunditat necessària”. “Això impactarà negativament en la seva capacitat per comprendre i aplicar els conceptes científics de manera efectiva, i els privarà d’una formació sòlida que els permeti desenvolupar una visió crítica i reflexiva sobre els fenòmens naturals”, remarca.
Per aquests motius, la Plataforma Ciències en Perill insta el Departament d’Educació i FP a retirar la darrera proposta de modificació curricular sobre la dotació horària de les matèries d’àmbit científic a 1r de Batxillerat i obrir un període de reflexió per explorar com assolir la màxima equitat i qualitat en l’educació científica en aquesta etapa.
