Autor: Aina Cabau Vallverdú

El Biel entra agafat de la mà de la seva mare, caminant. Caminant! Quan va acabar el curs, es posava dret i feia alguna passa insegura per tornar a baixar (lentament) a terra, d’una manera suau, buscant un equilibri que jo ja no trobo en el meu cos adult. La seva mare s’asseu i ell la segueix, agafant-la ben fort, es posa a la seva falda i ens mira, somrient. Ens reconeix, ho veig a la seva mirada. Ha passat molt temps (pel Biel, més que per mi), però noto com connecta amb l’emoció del retrobament espontani amb una persona…

Escric el següent article en nom de la Plataforma ‘Dignitat pel 0-3’. Fa molts anys que les professionals del 0-3 demanem solucions a la situació que vivim a les escoles bressol municipals de Barcelona, atenent els infants de 0 a 3 anys. Quan queixa rere queixa, denúncia rere denúncia, la resposta és un silenci esfereïdor, la injustícia va calant dins nostre fins al punt que ha de sortir a la llum per no fer-nos una ferida encara més gran. Així doncs, ha arribat aquest moment, no volem ser còmplices d’aquesta situació i per això hem decidit plantar-nos i dir prou.…

Treballar en equip Hi ha un projecte educatiu al darrere de tot el que fem, i es va actualitzant. Una reflexió i formació constant de les professionals que hi treballem. Som un equip juntament amb les famílies que ens confien i deixen els infants a les nostres mans. Famílies que amb les seves preguntes, neguits i implicació, ens fan pensar i revisar-nos. L’escola és un espai obert i íntim a la vegada, on es procura que les famílies i els seus infants s’hi trobin a gust, ben acollits, com si fos la seva segona casa. Crec que, al cap i…

Penso en aquella època i m’envaeix una sensació de soledat i d’impotència: “que poc que vaig aprendre”, em dic. Recordo que els nervis s’intensificaven dins meu quan anava de camí a la feina, picava el timbre i esperava que no m’obrís ningú per poder marxar i tornar a casa. Però sempre obrien, és clar, i jo havia de pujar. Era una Llar d’Infants privada, situada en un segon pis, que tenia infants des de lactants fins a P5, és a dir, dels 0 als 6 anys. Recordo passar-hi força temps i no arribar a conèixer ningú, entre la meva timidesa d’aleshores…

Ja no recordo els motius pels quals amb divuit anys vaig decidir estudiar el Grau Superior d’Educació Infantil, però crec que devien ser força més simples que els que tinc ara. Sobretot, després d’haver fet psicoteràpia durant molts anys i d’estudiar Psicologia (amb la qual continuo actualment) d’una manera relaxada, gaudint del camí i no esperant amb gaire ànsia el resultat. Els motius que et poden moure per decidir passar vuit hores al dia amb infants de 0 a 3 anys són molts. Quan vaig acabar els estudis bàsics per dedicar-me a la petita infància vaig entrar directament a la…

En una estança on hi ha infants de 0 a 3 anys tot ha de tenir sentit. El moment de presentar les activitats és com fer una foto: intentes enquadrar bé, que la fotografia sigui atractiva, que vulguis mirar-la. D’alguna manera, intentes que l’infant vulgui explorar.

Sovint reflexionem sobre l’acompanyament als infants, sobre el paper de les educadores, sobre els materials i sobre la relació amb les famílies. Però és important reflexionar també sobre la relació entre les educadores, el funcionament de l’equip, i l’acollida que es fa a les noves treballadores que s’incorporen a l’equip.

Us heu preguntat mai quines conseqüències poden tenir les nostres respostes quan un infant ens ensenya un dibuix que ha fet tot preguntant-nos: “T’agrada?”. En respondre un simple “sí, és molt bonic!”, “m’agrada molt!” o “és el millor dibuix que he vist mai!” no els estem fent pas cap favor.

Ens ha caigut a sobre una galleda d’aigua freda. Hi ha qui s’ho esperava més i qui s’ho esperava menys. En tot cas, crec que poca gent era realment conscient del que estava a punt de passar.

Quan ens fan la pregunta de per què has estudiat Educació infantil, “perquè m’agraden els nens” no és una resposta acceptable. I acompanyar-la d’un “és que són tan monos!” ho empitjora.