Autor: Alba Caballé i Rivera

Planificació territorial, regeneració urbana i barris són paraules cada vegada més presents en el disseny de polítiques i estratègies territorials, malgrat que el sector educatiu hagi estat poc present en aquest debat, i no hagi mostrat gaire interès en la planificació sota fórmules com ara les agendes o les missions. Aquests conceptes i metodologies no són però, un tema nou. L’any 2004 el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles, una política que comportava accions de rehabilitació física, sostenibilitat am­biental, benestar social i dinamització econòmica dels barris, que a…

Començo a tenir la impressió que d’escolaritat equilibrada se’n parla poc i de manera pretesament superficial. Encara és més preocupant que les propostes que es fan i que s’implementen són recurrents i de baix efecte (malgrat la consellera ens digui el contrari), avalades per les recurrents diagnosis de la també recurrent i habitual ortodòxia intel·lectual. Així ens va, i així ens anirà. Les receptes comencen a semblar solucions estereotipades que dominen l’entorn acadèmic i institucional, sense permetre alternatives que permetin impulsar noves propostes. És com estar en la roda del hàmster de l’escolaritat equilibrada. Deixeu-me enumerar algunes de les causes…

Hi ha municipis que implementen una política d’escolaritat equilibrada de manual: sistematitzen les accions en base a dades a temps real, es coordinen entre els diferents agents, i estableixen criteris i objectius estratègics i operatius concrets. I ho fan posant a l’alumne en el centre de l’acció en un fràgil, difícil però possible equilibri amb l’interès col·lectiu. I, tot i així, aquests municipis veuen com les dades la dissimilitud de la distribució de l’alumnat amb NESE no milloren significativament d’un curs a l’altre, malgrat la dedicació d’un ingent nombre de recursos tècnics, humans i econòmics. Segons les dades de què…

No cal que dediquem gaires línies a descriure l’efecte que ha tingut la publicació de l’informe PISA elaborat per l’OCDE el passat mes de desembre, i que esperem tingui un impacte més enllà de la creació d’una comissió d’experts. Si bé aquesta comissió ja ha anunciat que farà propostes valentes tant metodològiques com organitzatives, caldrà veure quantes, com i quan es porten a la pràctica. La meva moderada credulitat en relació a la implementació dels canvis estructurals que realment fan falta (i que segur la comissió té previst proposar) es deu a dos elements. En primer lloc, la història ens…

Les projeccions de població en edat escolar en base el Padró d’habitants per planificar l’oferta educativa és, pràcticament i malauradament, l’únic ús que es fa des de l’àmbit educatiu de la ciència demogràfica. Però tot i calcular diversos escenaris, el seu encert és limitat, donat que les preinscripcions de cada curs estan subjectes a moltes variables que incideixen en la presa de decisió de les famílies; la tria del centre educatiu és un procés que va més enllà de la logística familiar, el lloc de residència o les preferències pedagògiques. La incertesa de les projeccions també es deu al fet…

Ja fa una dècada que a Catalunya es parla d’equitat educativa i escolaritat equilibrada de manera recurrent. De fet és estrany que un text o un discurs sobre educació no incorpori la paraula equitat (cosa que qualifico de molt positiva). Tanmateix, l’ús que se’n fa és amb encert i rigor de fortuna variables, i en alguns casos vorejant els límits de la fal·làcia[1], especialment quan no s’acompanya de dades i evidències científiques, i sí d’altres mots poc definits. Veiem tres exemples. Equitat no és sinònim d’igualtat No és infreqüent llegir i escoltar la paraula equitat referint-se a igualtat.  Però l’equitat…

L’estudi elaborat per l’Observatori del Sistema Universitari es titula Notas de acceso a la Universidad: ¿son equitativas?[i], i conclou que existeix un procés d’inflació de les notes, que és més acusat en centres concertats i privats i en determinades comunitats autònomes. El ressò en la premsa generalista d’aquest estudi ha estat molt gran, amb titulars com “Los colegios privados y concertados inflan las notas en Bachiller: La diferencia con los públicos es de 9 puntos”[ii], “Las notas hinchadas del bachillerato en la privada amplían la desigualdad en el acceso a la universidad”[iii], o “La diferència de notes brillants entre el…

En aquest article proposo reflexionar sobre l’ús de determinades paraules en el relat de les estratègies d’equitat educativa, donat que hi ha mots que s’han acabat consolidant en el discurs que no són, segurament, la millor elecció. En alguns casos és possible trobar alternatives, tot i que en altres no és factible o és poc pràctic. Això succeeix quan topem amb el que es considera políticament correcte, les diferències metodològiques d’aproximació, o la conveniència de fer ús de paraules fàcils de llegir i pronunciar… Però en aquelles terminologies on hi hagi millors opcions, hauríem de fer el canvi de denominació…

L’ús de rànquings és una eina molt útil per informar de manera senzilla amb un elevat impacte. En aquest sentit, els llistats de municipis ordenats segons el seu nivell de segregació elaborats pel Síndic de Greuges des del 2008 no només pretenen facilitar l’anàlisi de la segregació escolar, sinó que de forma explícita criden a l’acció política. Però si bé els rànquings tenen la voluntat d’aportar dades i orientar a la comunitat educativa per la presa de decisions, també informen l’opinió pública i participen en la construcció de la imatge del territori a partir del qual es desagreguen les dades-…

La llista de governs i tècnics municipals que porten anys provant, executant, avaluant i modificant accions en matèria d’escolaritat equilibrada és llarga. I no podria ser d’altra manera, donat que la preocupació social sobre el que comunament s’anomena segregació escolar fa temps que va saltar de l’escola a la política local. Doncs és aquí, a petita escala, on la realitat s’expressa i evidencia de manera incontestable, i on s’inicien els processos de reivindicació social i política que, amb major o menor rapidesa i fortuna, aconsegueixen guanyar i forçar complicitats a altres nivells polítics i administratius. Així doncs, l’acció en l’anomenada…