Autor: Andreu Navarra

Les pedagogies no directives estan vivint la seva particular esplendor, especialment des que la LOMLOE ha començat a aplicar-se. Un model que es presenta a si mateix com un Canvi d’Època, o Nou Paradigma, que ha d’aconseguir-se com més aviat millor per no córrer el risc de quedar-se un enrere, obsolet, encallat en un perspectiva conservadora de l’educació. No obstant això, què hi ha darrere d’aquest enorme procés de reconversió econòmica? Fins ara comptàvem amb l’acostament de Marina Garcés (Escola d’aprenents, Galàxia Gutenberg, 2020) per respondre a aquesta pregunta. La mateixa Marina Garcés prologa aquest volum d’Ani Pérez Rueda, que…

No cal ser una llumenera perquè ens adonem que es tracta d’una guerra civil falsa, instrumentalitzada des de fora, i que compta amb uns camps oposats que no acabem de percebre amb claredat. En primer lloc, caldria deixar clar que el que es ve anomenant “escola tradicional” és un model que, feliçment, ja no existeix entre nosaltres, perquè va ser residualitzat pels moviments de renovació pedagògica dels anys setanta i vuitanta. Moviments propis, coordinats des de baix, des dels mateixos mestres i pedagogs, i que va aconseguir transformar l’educació escleròtica i infrafinançada del franquisme en un model democràtic. Quan ataquen…

No és el moment de llançar proclames incendiàries, però sí de demanar a les autoritats que diguin la veritat del que passa, i que s’abstinguin de titulars campanuts, juraments populistes i promeses de paradís digital que en les actuals circumstàncies són gairebé un insult.

Durant aquestes setmanes, ha estat possible bastir un àmbit competencial i creatiu a distància amb els meus alumnes? Sí. Substitueixen aquestes iniciatives el curs presencial? No. Ha acabat el curs? Diria que podem continuar, però condicionats. Jo he decidit investigar i deixar-me sorprendre.

Alberto Royo publica el seu tercer llibre, ‘Cuaderno de un profesor’, diari de tot el que li succeeix exercint de professor de música durant un curs, i se’ns acumulen els pensaments. Hi ha tant d’amor a l’ofici i a la música que no he pogut evitar desempolsar els meus cd de Bach i Händel per acompanyar aquest llibre totalment necessari.