Autor: Guille de las Heras

Pedagogia és ideologia. Una afirmació encoratjadora que, en èpoques en què cert jovent universitari militàvem rutinàriament a moviments socials i polítics, ens feia de bandera en un món que, crèiem, estava canviant a passes de gegant, i que era un afer immediat la radical transformació social que sorgiria de nosaltres, les noves generacions de mestres compromesos i vocacionals. El temps i les atàviques jerarquies internes del sistema públic d’ensenyament han anat escapçant aquest ímpetu per fer de l’educació l’eina revolucionària que és capaç d’esdevenir, però alguns seguim recolzant-nos en aquesta sentència per a sostenir les ganes de crear activitats i…

Cada cop robem més temps d’infantesa als nostres nens i nenes. I ho fem en primera persona del plural, ja que som els adults qui construïm el seu context, qui determinem les variables del que volen i desitgen. Es podria defensar que tot és producte de l’atrafegada vida que els proletaris i proletàries ens ha tocat viure, que la projectem sobre les criatures i que, al cap i a la fi, és una altra derivada del capitalisme voraç de què formem part. Però la “societat” no és un concepte impersonal i genèric (com s’acostuma a fer servir per a desentendre’s…

Si bé el vessant creatiu dels nens ha estat habitualment un component a potenciar i una habilitat socialment molt vinculada a la infància, aquesta concepció s’accentua fortament en la majoria de corrents pedagògics contemporanis, que la situen en el focus de tots els aprenentatges artístics, i de forma menys exacerbada en les àrees instrumentals. Malgrat això, les intencions són un ínfim fragment de les bones pràctiques educatives, i aquestes poden arribar a esdevenir contraproduents a l’hora de decidir i dur a terme les propostes didàctiques que pretenguin treballar la creativitat en els infants. Essencialment, el desconeixement hegemònicament estès dins el…