Autor: Guadalupe Jover

En quin moment hem deixat de mirar-nos les cares i parlar entre nosaltres per passar a mirar i parlar tan sols amb els qui presideixen el claustre? En quin moment hem passat d’analitzar, debatre i decidir, a ser simples receptors d’informació ja processada?

Davant les fotos dels terroristes, les difoses en primera instància pels Mossos, no veig gihadistes ni marroquins ni musulmans. Només sóc capaç de veure adolescents. Adolescents dels que érem també coresponsables i als que no vam ser capaços de protegir

Cada estudiant havia de conversar llargament amb algú proper –un familiar, una amiga– procedent d’un altre país. Guadalupe Jover reprodueix aquí el text d’un dels seus alumnes.

Si afirmem que les biblioteques escolars són necessàries en aquesta contribució de l’escola a l’equitat és per la seva capacitat de proveir d’entorns lectors als que no van néixer envoltats de llibres.

Una educació lingüística que omple la pissarra de morfemes i sintagmes i escamoteja aquests altres aprenentatges, obcecada en taxonomies i definicions, en què encara preval la descripció del sistema abstracte de la llengua, és una educació miop i una lingüística passada de moda

Renunciem a l’enciclopedisme dels currículums a Secundària i fem la inevitable selecció de lectures des de l’horitzó d’expectatives del lector a qui van destinades.