Autor: Jaume Funes

El sindicat USTEC acaba de fer públic un estudi sobre “El malestar docent a Catalunya” en què destaca (i han reproduït després les xarxes de comunicació) el següent: “El 45% dels docents catalans valora la seva salut psicològica com a dolenta o molt dolenta” i “Els factors que, segons els docents, fan menys atractiva la professió són els conflictes amb persones (43%), la càrrega mental (25%)”. I, més preocupant que tot l’anterior, afirma: “El percentatge de docents disposats a deixar la professió és crític: 36%, més d’un de cada tres” (sempre que poguessin mantenir el mateix estatus social i econòmic).…

Escrit tot just quan fa un dia que ha aparegut una nova neta a la meva vida adolescent i torno a haver d’aprendre a posar bolquers. Sembla que li posaran com a nom Ona. Arriba una nova ona d’infància i hauré de descobrir com inicia el seu camí una vida en què tot està encara per viure, i he de recordar que tot dependrà, al llarg de molts anys, d’allò que les persones adultes construiran al seu voltant. Aquesta “aparició”, en mig de les meves activitats de predicador educatiu, m’ha fet pensar en els recorreguts vitals, que com un infant…

Escrit tot just quan fa un dia que ha aparegut una nova neta a la meva vida adolescent i torno a haver d’aprendre a posar bolquers. Sembla que li posaran com a nom Ona. Arriba una nova ona d’infància i hauré de descobrir com inicia el seu camí una vida en què tot està encara per viure, i he de recordar que tot dependrà, al llarg de molts anys, d’allò que les persones adultes construiran al seu voltant. Aquesta “aparició”, en mig de les meves activitats de predicador educatiu, m’ha fet pensar en els recorreguts vitals, que com un infant…

He viscut molts informes PISA i he procurat no entrar en els falsos debats que provoquen. Sempre he dit que PISA no mesura la felicitat. Més enllà de la fira de les vanitats que consisteix anar de comparació en comparació, he considerat que ajuda molt poc a millorar el que cada dia fan les escoles. Diu quantes matemàtiques saben, però no quantes sabien quan van arribar a l’escola. No parla de com s’ho fan els mestres per vendre saber en vides plenes de malestar. No indica quantes hores ha esmerçat el professor en convèncer l’alumne que pot aprendre. No diu…

Cinc reptes enmig de la deshumanització El mateix dia que Anglaterra feia efectiva la prohibició dels smartphones a l’escola recollia una distinció sobre salut mental digital en una jornada de “Pantallas Amigas”, mentre els mitjans de comunicació reproduïen les confrontacions escolars al voltant del tema i una majoria adulta (també docent) reclamava lleis per “protegir” menors i sancions per ordenar el caos. Tot i la sincronia, com que crec que ja he escrit prou sobre el tema em resistia (malgrat els periodistes) a entrar de nou en falsos debats, plens de sorolls i alarmes i escassament útils. Tanmateix, he acabat…

Dies enrere, era entrevistat a un dels diaris que encara tenen edició en paper, el responsable del sindicat “Professors de Secundària”. La justificació era haver obtingut el segon lloc en les eleccions sindicals del Departament d’Educació. Tot i saber que seria una font de patiment intel·lectual vaig llegir les dues llargues pàgines i em va brollar ràpidament la necessitat terapèutica d’expressar d’alguna manera el que sentia, si més no, escrivint alguna ratlla. El titular ja invitava: “Venen a l’ESO sense saber llegir”. Òbviament, deixava clar que no era tasca seva que acabessin la secundària dominant la lectura, comprenent millor el…

Sovint he descrit el malestar com la vivència d’estar ficat a la vida amb calçador, com el patiment emocional de sentir que una part de la vida escapa al nostre control, com el desassossec d’experimentar que no encaixem en un món, una situació, una institució, una feina. I sempre parlo de malestars, en plural, perquè són molts, diferents i canviants i perquè depenen de com evoluciona la vida, l’entorn en el que hem de viure i de nosaltres mateixos (que envellim o seguim descobrint encuriosits o atemorits l’existència que es mou). Quan la vida escolar fa patir Bona part dels…

Una vegada més, enmig d’una relació tensa amb una Conselleria d’Educació poc disposada a construir l’eterna nova escola en companyia dels professionals que la fan i desfan cada dia, apareix la presència conflictiva dels sindicats (formant part de tribus molt diverses) que defensen el professorat. I, de nou, tenim una mena d’escudella barrejada en la que moltes de les reivindicacions s’oposen a canvis educatius irrenunciables i moltes de les propostes de canvi es fan vulnerant drets dels treballadors o, si més no, demanant sobreesforços en base a la implicació personal del docent. El resultat és un caos repetitiu al que…

Les mestres i els mestres somien, més necessitats que mai, en el descans, mentre emmagatzemen idees, guarden reflexions, acumulen forces per pensar i debatre, al juny, com voldrien que fos el curs vinent. Tot plegat perquè, sense govern ni res que se sembli durant tants mesos, les planificacions de l’administració educativa ja parlen dels recursos que ja no hi seran i l’administració sanitària –sense pensar què és i per a què serveix l’escola– de les mesures de profilaxi que caldrà mantenir. Com que, si més no, tindrem escoles d’estiu, proposo anar engegant i ordenant la reflexió dels equips al voltant…

Revisava el pròleg sobre L’escola entre la pandèmia i les lleis quan em topava, en un diàleg sobre l’ESO, amb l’enèsima negació que la pedagogia o la didàctica tinguin lloc a l’ofici d’ensenyar i, tot seguit, amb un llibre –d’un nou professor descol·locat– que parla del “ramat” d’estudiants i de la seva afició a “bordar”. Una coincidència de pur atzar però que, preocupat encara per l’ofici, em provocava irritacions neuronals. Res de nou entre reflexions farcides d’experiències terribles sobre els estudiants analfabets i les cadires que volen per les finestres, així com la conclusió anticipada que si tornéssim a l’escola…