Autor: Jaume Funes

L’escola que tenim no funciona tant sols perquè el nombre d’alumnes desborda a qualsevol mestre sinó perquè l’organització dels centres que necessitem no està al servei de les necessitats dels infants i adolescents d’avui.

Projecte de treball amb el tercer sector? Si ho pensessin fer veritablement allò que les instruccions que envien a les escoles per iniciar el curs haurien de dir seria, per exemple: una de les matèries obligatòriament s’haurà d’impartir segons la metodologia de l’aprenentatge servei.

La majoria que governa el país es va negar a aprovar aspectes claus d’una resolució per preservar l’educació infantil. No van considerar que això sigui ni important, ni urgent, ni que hagi de tenir prioritat pressupostària.

Amb la seva Xarxa els pares i mares han començat a recordar a les autoritats que són els responsables de l’educació del seus fills i filles i que no estan disposats a que ho siguin com mana el ministre Wert i recolza el Departament.

Ocupar-se de la infància avui requereix pensar en tots els nens i nenes del nostre entorn. Acceptar que tots eduquem i tots podem aportar alguna cosa en l’educació d’un nen.

Si teníem educació per a la ciutadania és perquè crèiem que hi havia qüestions de les quals els alumnes havien de parlar, investigar, escoltar, formar-se un criteri propi, de manera rigorosa, seguint criteris científics i ètics. Ara ja no.

La nova FPB significa fonamentalment tres canvis: començar vies escolars diferents i sense comunicació entre elles als 15 anys; anar de manera quasi obligatòria per aquest camí si ets repetidor, no aproves i no sembles disposat a posar-te a estudiar; obtenir al final un títol que tant sols té la sortida d’anar a buscar-se la vida o fer més FP

El Conseller de Salut atribueix el fracàs escolar al consum de cànnabis, la Consellera d’Ensenyament diu que els mals resultats a les proves Pisa era per culpa dels immigrants, i de veritat que un dubta de qui estarà veritablement “fumat” ni que sigui amb les flaires del poder.

Seria força més fàcil fer aquestes deu propostes si les autoritats pensessin en l’educació i no posessin dificultats absurdes, propostes del segle passat, retallades que acaben fent impossible educar. Però, pels infants als quals ens devem, no podem deixar de pensar en l’escola que volem.

Inicio la meva col·laboració periòdica amb El Diari de l’Educació suggerint idees sobre allò que, al meu parer, han de ser les preocupacions sobre l’educació a la segona dècada del segle XXI