Autor: Joan M. Girona

Fa unes setmanes que es parla dels resultats PISA. És un tema recurrent al món de l’ensenyament i al món de la política oficial cada tres anys, i els mitjans de desinformació ho publiciten. Potser és un xic exagerat donar tanta importància a uns resultats fruit d’unes proves externes estandarditzades que pretenen comparar diferents sistemes d’ensenyament, a diferents països europeus o comunitats autònomes espanyoles. Uns resultats que estableixen una competitivitat entre els afectats. I les escoles i instituts? Segueixen amb les seves problemàtiques al marge totalment del fenomen mediàtic. Mestres i professorat continuen amb la seva tasca, perplexes davant uns…

S’ha generat una certa alarma social en sectors concrets de la nostra societat, classes mitjanes sobretot. Famílies i professorat posen el crit al cel sobre els perills dels mòbils en mans dels infants o adolescents. I demanen que es prohibeixi el seu ús als centres escolars o bé que no en tinguin fins als setze anys. Sembla que prefereixen prohibir abans que ensenyar. El Departament dit d’Educació s’ha fet ressò de l’alarma mediàtica i està estudiant com regular o prohibir aquests aparells als centres escolars. Moltes institucions han dit la seva. Intentaré afegir algunes reflexions al debat. *Els mòbils han…

Ens vam preguntar[1] qui o què impulsava els comportaments dels soldats israelians i alguns jueus que els aplaudien. Darrerament hem vist exemples esgarrifosos. Jueus rient de les matances de palestins. Samarretes amb escrits animant a matar palestines embarassades. Cançons burlant-se del patiment palestí… no seguim, alguns fets i imatges costen de pair. I, paral·lelament, fora d’Israel, reaccions impensables en altres èpoques. Eliminar cançons palestines de les plataformes musicals. Governs d’Alemanya i del Regne Unit, entre d’altres, prohibint parlar a favor de Palestina. Castigant qui demana la pau, prohibint portar banderes palestines, reprimint amb duresa manifestacions a favor de Palestina… Tot…

Confessions d’un terrorista   Ocuparen el meu país, expulsaren el meu poble, anul·laren la meva identitat. I em van dir terrorista.   Confiscaren la meva propietat, arrabassaren les meves collites, enderrocaren casa meva. I em van dir terrorista.   Legislaren lleis feixistes, instauraren l’apartheid. Destruïren, dividiren, humiliaren. I em van dir terrorista.   M’assassinaren les alegries, Em segrestaren les esperances, m’engrillonaren els somnis. I quan vaig refusar totes les barbàries i vaig decidir defensar-me, ells, aleshores… mataren un terrorista!                      Mahmoud Darwish(1941-2008) En un article anterior[1] parlàvem de la necessitat d’estar informats, com bons professionals de l’ensenyament, del que passa…

Repassem alguns paràgrafs escrits les darreres setmanes: *On aniran a parar els infants que pateixen les guerres? Els que viatgen amb pasteres, alguns sense família, orfes i sobretot sense esperances d’un futur millor? Els governs, majordoms dels poderosos del món, no els volen acollir. Els fabricants d’armes augmenten de manera exponencial els seus beneficis. *Israel ha assassinat infants. Hi ha un milió de criatures al camp de concentració més gran del món. S’han quedat sense aigua, ni llum, sense medicaments ni aliments. Pateixen bombardejos i no poden fugir. On anirien? *En acabar concerts de festa major d’una població catalana s’han…

El Departament s’ha despenjat amb una altra de les seves mesures vers les famílies amb criatures escolaritzades. Els famosos cent euros per a totes les que tenen alumnes a primària; a secundària i infantil, no. Però a la concertada també, no se n’obliden d’ajudar aquelles que paguen perquè volen un ensenyament diferenciat per als seus fills i filles. Fa uns dies s’ha anunciat que el curs que ve l’ajut serà de 70 euros i inclourà la secundària (la concertada també, només faltaria). No sé qui és el responsable de la mesura, atesa la desorganització interna del Departament dit d’Educació, és…

Aquest setembre s’han realitzat les 41 jornades d’Ensenyants amb Gitanos. S’han dut a terme a Torrelavega[1]. Al llarg de més de 40 anys se n’han fet a una ciutat de l’estat espanyol. Un cap de setmana de setembre, per iniciar amb bon peu el nou curs escolar. Enseñantes con gitanos és una organització que va néixer quan encara hi havia aules pont per a gitanos (1981). I un dels seus objectius va ser aconseguir una escolarització normalitzada per a tots els infants del poble gitano i, per tant, eliminar aquestes aules segregadores. Enguany he pogut participar-hi com en d’altres ocasions…

….I repetiran calendari, sense aire condicionat, preparant el curs al juliol sense que l’equip directiu hagi tingut temps per pensar amb calma, tenir clara del tot la plantilla, saber els horaris ni qui seran els tutors ni els equips docents de cada nivell sense que es conegui al professorat que enviaran al setembre, sense el bon humor i l’energia renovada del setembre. Amb cansament, visió negativa (que massa sovint augmenta el discurs excloent)… Amb una transició d’un cap de setmana… I repetirem la bogeria de rebre l’alumnat amb presses, sense temps per poder fer traspassos reflexius, il·lusionats i il·lusionants. Sense…

Les dades de pobresa a Catalunya continuen sent greus, com a la majoria de països d’Europa i del món. Després de la pandèmia de la covid s’ha mantingut el nombre de persones pobres, no ha disminuït. I, evidentment, la situació afecta infants i adolescents, afecta l’alumnat present a les aules del nostre país. Si el 2022 es van atendre, des de serveis socials i altres entitats, uns dos milions de persones en situació de necessitat, això implica que gairebé quatre-cents mil infants viuen en la pobresa o en risc de caure-hi (un eufemisme utilitzat per rebaixar les dades absolutes)[1]. Mengen…

El proppassat 12 d’abril, dos dies abans del 92è aniversari de la proclamació de la segona república, va tenir lloc, als locals de Rosa Sensat, una conversa sobre Memòria històrica i educació. Va ser alhora, la presentació del darrer número de la revista PERSPECTIVA. El dossier monogràfic que inclou la publicació, exposa que els nous currículums haurien de posar a l’abast dels estudiants tota la informació d’allò que va passar, i els centres escolars haurien de col·laborar a combatre l’oblit. És un clam per ensenyar amb memòria històrica. El dossier es fa ressò de la història dels republicans i de…