Autor: João França - Pau Rodríguez

Esteu aquí voluntàriament Quan del que es tractava era de reformar la secundària obligatòria les resistències eren i són importants. Però, si més no, s’assumeix majoritàriament que es tracta de construir una escola en la que, de maneres diverses, tothom arribi al “sòcol educatiu bàsic”, tingui un llindar educatiu garantit. És l’escola en la que treballem perquè dominin i aprenguin allò que està prohibit ignorar. Reformar el batxillerat és una altra cosa i suposa fer-se algunes preguntes educatives diferents. D’entrada és erroni definir-ho com a etapa voluntària de l’educació, tot i que (com la meva neta, estudiant aplicada de batxillerat,…

Portem unes setmanes en les que les aigües de l’escola secundaria viuen agitacions múltiples. Un dia perquè l’oferta de places de cicles formatius i la demanda no quadren. Un altre perquè reapareixen les xifres de repetidors i continuen sent igual de desproporcionades que sempre. Al següent, les quantitats tenen a veure amb la pujada o baixada de l’abandonament escolar precoç. De tant en tant, reapareix el debat sobre les escoles de “noves” oportunitats (encara sota el títol de “segona oportunitat”). I, per acabar, apareix la hipotètica reforma de l’intocable batxillerat. El mapa impressionista no deixa de ser el que és…

Comença setembre. Com a bon jubilat (abans que arribin les demandes de xerrades, escrits, consells, suports…) faig la caminada matinal. Ara ja toca caminar entre blocs, pels camins de la ciudad sin ley que ha estat escenari de bona part de la meva vida professional i personal. Torno a respirar la vida real de l’aglomeració, el desordre, el caos vital dels milers de vides diverses i desiguals que van i venen cercant possibilitats d’existir. En una de les pauses de la ruta del colesterol descobreixo un pati i una gran rotllana de persones assegudes que debaten. Són poc més de…

Posem avui el punt i final amb una proposta de vuit idees clau sobre pobresa infantil amb el desig que els nostres responsables polítics facin seves algunes de les reflexions que entre tots hem construït.

Parlem molt poc de les mesures estructurals que redueixen el volum de la pobresa monetària i limiten la probabilitat que les condicions de vida generin exclusió

¿Hem de pensar què succeeix si un infant no pot accedir a un ordinador? ¿Si no pot llegir contes en una tauleta? ¿Té importància per a un adolescent disposar d’accés a una connexió permanent mínimament potent?

¿Què passa en la vida d’un infant, d’un adolescent, quan el seu entorn és permanentment pobre, o quan tot entra en crisi perquè no hi ha els diners necessaris?

Són majoritàriament elles les que, en no tenir recursos econòmics i haver de treballar encara més cada dia, pateixen la crisi de la criança, la vivència permanent de no poder tenir cura dels fills com voldrien

La nostra preocupació hauria de ser doble: descobrir com ‘expliquen’ la pobresa els adults als seus infants, idescobrir com gestionen els mateixos infants els ‘missatges’

No existeix una psicopedagogia de la pobresa o de la marginació. La pobresa que afecta la infància no ens obliga a construir una pedagogia o una didàctica singular i específica.