Autor: Jordi Ojeda

La suspensió de pagaments de l’empresa Edipres l’any 1978 té un fort impacte en la distribució de les publicacions del grup Zeta. El reconegut empresari Antonio Asensio decideix crear, juntament amb José Cadena, la distribuïdora Coedis (Consejeros Editoriales para la Difusión S.L.). Coedis, alhora, era la propietària d’una petita editorial barcelonina que recollia el testimoni, inicialment, de diferents publicacions heretades del Grup Zeta, un grup que, aparentment, només ajudaria a l’empenta inicial. L’octubre del 1981, Ediciones Zinco publicava les seves primeres revistes i, només dos anys més tard, publicava l’adaptació en còmic de la pel·lícula Superman III (1983), dirigida per Richard Lester,…

Probablement, una de les autores més interessants del segle XXI sigui la francesa Chloé Cruchaudet (Lió, 1976). Diplomada en estudis d’animació, on ha realitzat diversos treballs, ha destacat com a autora completa (guió, dibuix i color) de novel·les gràfiques autoconclusives, a les quals ha dedicat diversos anys a cadascuna, realitzant en totes les seves publicacions un treball minuciós de recerca, en tractar-se d’adaptacions, biografies i/o inspirant-se en fets reals, totes de temàtiques molt diferents entre si. El seu treball meticulós i conscienciós, i el temps necessari per dedicar a la producció d’una obra d’aquesta magnitud, imposa que el tema escollit…

El 1969, la jove investigadora Angela Davis començava a treballar com a professora de filosofia de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, encara que el seu contracte va durar pocs mesos. El governador de Califòrnia del moment, l’exactor Ronald Reagan (i futur president dels Estats Units), va invocar una clàusula del 1949, concebuda en ple macartisme, que pràcticament havia caigut en l’oblit, en què es prohibia la contractació de membres del partit comunista a les universitats americanes. El rector de la universitat va preguntar-li, formalment, si pertanyia o no al partit comunista. Angela Davis podia negar-se apel·lant a la…

L’agost del 2023, es publicava als Estats Units el llibre Never Enough. When Achievement Culture Becomes Toxic-and What We Can Do About It ([Mai no n’hi ha prou. Quan la cultura de l’èxit es torna tòxica i què podem fer sobre això], 2023), escrit per la reconeguda periodista Jennifer Breheny Wallace. L’assaig inclou entrevistes a pares, psicòlegs i estudiants, i conté els resultats d’una enquesta a més de 6.000 pares, tots amb una mateixa inquietud: identificar els motius que generen conseqüències nefastes en la salut física, psíquica, emocional i social dels joves, i conèixer quines podrien ser les solucions per…

El diumenge 24 de març de 2024 Argentina commemorava el Dia de la Memòria per la Veritat i la Justícia, un dia festiu inamovible que recorda l’aniversari de la darrera dictadura militar, que va governar el país entre el 24 de març de 1976 i el 10 de desembre de 1983, després de derrocar la llavors presidenta d’Argentina, María Estela Martínez de Perón. La coneguda popularment com Isabel Perón va assumir el càrrec l’1 de juliol de 1974, després de la mort del president electe Juan Domingo Perón (1895-1974), convertida en la primera dona presidenta del seu país i la…

«Per què E.T. era de color marró? No té sentit! Per què els personatges de “La matança de Texas” no van mai al bany ni es renten les mans? No té sentit! Per què s’amaga el protagonista d’”El pianista”? No té sentit!… Totes les grans pel·lícules de la història del cinema estan plenes de sense sentits, com la vida mateixa. La pel·lícula que estan a punt de veure és una oda al sense sentit», aquest monòleg el pronunciava mirant a la càmera el personatge que encarnava l’actor Stephen Spinella a l’inici de la pel·lícula Rubber (2010), dirigida per Quentin Dupieux,…

«Per què E.T. era de color marró? No té sentit! Per què els personatges de “La matança de Texas” no van mai al bany ni es renten les mans? No té sentit! Per què s’amaga el protagonista d’”El pianista”? No té sentit!… Totes les grans pel·lícules de la història del cinema estan plenes de sense sentits, com la vida mateixa. La pel·lícula que estan a punt de veure és una oda al sense sentit», aquest monòleg el pronunciava mirant a la càmera el personatge que encarnava l’actor Stephen Spinella a l’inici de la pel·lícula Rubber (2010), dirigida per Quentin Dupieux,…

El psicòleg bielorús, Lev Vygotsky (1896-1934), sostenia en la seva «Teoria sociocultural del desenvolupament cognitiu» que els infants desenvolupen de mica en mica el seu aprenentatge mitjançant la interacció social, adquirint de forma involuntària noves habilitats que estaran íntimament lligades a la cultura en la qual creixen, i que tindran un impacte fonamental en el desenvolupament de les persones. Vygotsky afirmava que el llenguatge és l’eina que permet el desenvolupament cognitiu, i advocava, a més, per la importància dels parells a l’hora de desenvolupar-se, és a dir, a través de l’aprenentatge d’un adult o d’un infant més qualificat, que li…

El psicòleg bielorús, Lev Vygotsky (1896-1934), sostenia en la seva «Teoria sociocultural del desenvolupament cognitiu» que els infants desenvolupen de mica en mica el seu aprenentatge mitjançant la interacció social, adquirint de forma involuntària noves habilitats que estaran íntimament lligades a la cultura en la qual creixen, i que tindran un impacte fonamental en el desenvolupament de les persones. Vygotsky afirmava que el llenguatge és l’eina que permet el desenvolupament cognitiu, i advocava, a més, per la importància dels parells a l’hora de desenvolupar-se, és a dir, a través de l’aprenentatge d’un adult o d’un infant més qualificat, que li…

El febrer de 2024 han coincidit a les llibreries tres novetats molt diferents entre si, en la concepció i en el resultat final. Són tres novel·les gràfiques que provoquen al lector l’enyorança d’una època passada, una etapa a cavall entre la infància i l’adolescència, fonamental en la formació del caràcter, a l’avantsala de la vida adulta, i envoltats de personatges secundaris, tots ardus de sentir-se membres d’una comunitat, malgrat que, de vegades, els relators d’aquella època siguin precisament els marginats, però això no ho fa pas menys interessant. Les sensacions que experimentem amb la lectura d’obres protagonitzades per personatges que…