Autor: Jordi Ojeda

El Dr. Jordi Ojeda és professor del Tecnocampus (Universitat Pompeu Fabra)

La sociologia és la ciència que tracta d’analitzar l’estructura i el funcionament d’una societat, l’actual i la del passat. Encara que no siguem científics d’aquesta especialitat, entenem que serà important conèixer els costums i les creences existents, les interaccions individuals amb l’entorn, sigui família, amistats o treball, i, suposem, que serà important conèixer també les convencions de la dinàmica social del moment d’estudi. Sens dubte, la cultura popular coetània és una font immillorable de dades: les cançons, les novel·les, les revistes, el teatre o el cinema són fruit de la seva època i una veritable càpsula del temps imprescindible… com…

Llegir més

El dia 17 de novembre és el Dia Mundial contra el Càncer de Pàncrees (a les xarxes hi ha quantiosa informació amb l’etiqueta de l’acrònim en anglès: #WPCD). La necessitat de dedicar un dia a aquesta malaltia concreta és conseqüència de les evidències que demostren que una gran part de la població desconeix les característiques de la mateixa, o, fins i tot, les funcions del propi òrgan, per la qual cosa és habitual que s’organitzin activitats que fomentin la divulgació de la malaltia i accions que promocionin la investigació en aquest àmbit científic. Com en molts altres aspectes de la…

Llegir més

En àmbits com la comunicació o l’educació es coneixen molt bé els avantatges de convertir conceptes o missatges en imatges per facilitar-ne la comprensió i la difusió. Vivim en una societat que ens bombardeja contínuament amb imatges de tota mena, en part, justament, per reconèixer que tenim aquesta capacitat de retenció més desenvolupada des d’una concepció visual. I els contes o llibres il·lustrats i els còmics són el màxim exponent del potencial pedagògic per explicar i/o narrar històries, amb nombrosos recursos estilístics a les mans dels creadors. El març del 2023, a les llibreries coincideixen dues obres que són conseqüència…

Llegir més

Probablement, un dels llibres més influents del segle XX hagi estat L’art del pensament (The Art of Thought, 1926), de Graham Wallas (1859-1932). Wallas va ser professor de Ciència Política a la Universitat d’Oxford i va fundar els primers consells i organismes educatius a gran Bretanya, a finals del segle XIX, així com la London School of Economics. Preocupat pel procés d’aprenentatge, i basant-se en els treballs filosòfics de Plató, Poincaré o Helmholtz, va formular la seva pròpia teoria sobre el pensament creatiu al seu llibre, escrit en la plenitud de la seva carrera, identificant quatre fases vitals: informació, incubació, il·luminació…

Llegir més

El divendres 3 de febrer de 2023 es complia el segon dia de vaga (després del dimecres de la mateixa setmana) a Gran Bretanya, en una de les protestes més importants dels últims anys pel nombre de seguidors, que reclamaven una pujada salarial més gran de les anunciades en diferents sectors, molt per sota de la inflació, cosa que suposa, a la pràctica, una disminució del poder adquisitiu dels britànics. Aquell mateix dia, en una entrevista en un canal de televisió, la ministra d’Educació Gillian Keegan demanava als ciutadans en vaga que «s’estrenyin el cinturó i acceptin sense dir ni…

Llegir més

L’any 1938 és un any emblemàtic per a la història del còmic. És l’any de la publicació del primer número de la capçalera Action Comics de l’editorial coneguda actualment com a DC, especialitzada fins a aquell instant en historietes de lladres i policies, i d’aventures en general (de fet, l’acrònim DC correspon a Detective Comics). Aquest primer número es recordarà sempre per ser la presentació del primer superheroi a la ficció als còmics: Superman, creat pel guionista Jerry Siegel i el dibuixant Joe Shuster. L’èxit del personatge va ser tan aclaparador que va propiciar que l’editorial potenciés les històries de superherois…

Llegir més

El 1969, l’escriptor de ciència-ficció Brian W. Aldiss (1925-2017) publicava un relat curt amb el suggerent títol de Les superjuguines duren tot l’estiu (Super-Toys Last All Summer Long, 1969), una història que va enlluernar durant dècades Stanley Kubrick (1928-1999) i que es va convertir en la base d’una adaptació lliure en l’argument de la pel·lícula A. I. Intel·ligència Artificial (Artificial Intelligence: AI, 2001), que finalment dirigiria Steven Spielberg. Al relat curt original, Aldiss presentava uns androides amb aspecte de nens de tres anys que poden ser comprats per parelles mentre no tenen el permís de fecunditat en una societat superpoblada,…

Llegir més

Pascal Rabaté és un autor francès nascut el 1961, reconegut per la seva obra com a guionista i dibuixant de còmics i, també, com a director de cinema. La seva obra destaca pel seu compromís social i la seva habilitat narrativa, on sobresurt especialment la seva capacitat per dotar les pàgines d’un llenguatge visual cinematogràfic, amb uns enquadraments, un tempo i una il·luminació sublim. Tot plegat ho podem veure a la seva obra Sota els còdols, la platja  (Sous les galets, la plage, 2021), que ha publicat el gener de 2023 l’Editorial Finestres, amb traducció en català realitzada per Marta…

Llegir més

En els darrers anys s’ha popularitzat un neologisme que comporta una certa aparença pejorativa: boomer. És així com es coneix de forma col·loquial els nascuts entre 1946 i 1964, una generació concebuda en temps de pau, després de la segona guerra mundial, cosa que va provocar una explosió de natalitat (d’aquí el nom en anglès baby boomers i l’adjectiu utilitzat internacionalment). El rang d’anys d’aquest període és elevat de manera que no tots els nascuts durant gairebé dues dècades tenen perfils similars, i més encara si ho considerem des d’un punt de vista geogràfic, però algunes característiques sí que es…

Llegir més

El director uruguaià, Gustavo Hernández, dirigeix la pel·lícula Lobo Feroz (2023), amb guió de Juan Manuel Foode i Conchi del Río, que adapten al seu torn la pel·lícula israeliana Big bad wolves (2013), escrita i dirigida a quatre mans per Aharon Keshales i Navot Papushado. Aquesta pel·lícula va tenir un recorregut amb èxit per diversos festivals, entre els quals destaca el premi a la millor direcció al Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya d’aquell any. Però si es va convertir en una pel·lícula de culte va ser perquè, pocs mesos després, el cineasta Quentin Tarantino la va catalogar com la millor…

Llegir més