Autor: José Palos

En l’anomenada societat del coneixement, les tecnologies, la intel·ligència artificial i les pantalles són protagonistes i acceleradors de grans canvis. La humanitat i l’educació s’estan tecnificant a ritmes accelerats i accepten com a desitjable qualsevol innovació tecnològica.

Estem tan bombardejats d’informació que realment suposa un esforç no desconnectar. Però, ara més que mai, ens cal que la ciutadania pensi i actuï de forma crítica i reflexiva, amb una ment oberta, amb el dubte raonat i raonable, seleccionant i contrastant informació, analitzant propostes, argumentant i actuant en base a conclusions pròpies.

La ciutat és un espai construït on resideixen, es concentren i realitzen les seves activitats grans col·lectius de ciutadans. És una realitat física però també es una construcció social i com a tal té ideologia, cultura, valors i un entramat de relacions socials i econòmiques complexes.

El sistema és conscient que comença a ser necessari revisar el criteri que ha seguit sempre: triar creixement econòmic abans que equilibri ecològic i justícia social. Des de l’educació s’ha d’ajudar formant a una ciutadania crítica i amb un fort sentit de justícia.

Estant totalment d’acord amb el manifest, que ja vaig signar, la seva lectura m’ha portat a exposar algunes reflexions.

Aquest article i altres d’anteriors ja publicats volen compartir de forma sintètica, amb el risc de no fer grans aportacions, les meves quasi certeses del que funciona en l’aprenentatge i ensenyament; quasi certeses construïdes al llarg de tota la meva vida professional com a docent.

El desenvolupament i enfortiment del sentiment de pertinença de les persones o els grups en un territori ajuda a construir consciència de vinculació

No havia passat la moda això dels Eixos Transversals del currículum? No, doncs no era una moda, i l’Aprenentatge Servei tampoc ho és ara.