Autor: Jordi Plana

Moltes famílies amb fills o filles adoptats han viscut un bon nombre d’entrebancs en els seus processos d’aprenentatge. Moltes d’elles han buscat les raons per les quals les seves criatures tenien dificultats per afrontar la quotidianitat de l’aprenentatge escolar. Una de les principals conclusions a les quals moltes han arribat és que els seus fills i filles presentaven símptomes associats al trauma relacional primerenc. El trauma és el resultat d’haver viscut de manera continuada durant la primera infància un conjunt de carències, negligències o experiències adverses en diversos àmbits, tant socialment i emocional, com en l’aspecte físic o neurològic. Té…

A les sales de teatre de Barcelona coincideixen dues obres en les quals el suïcidi forma part de la trama: “Tots eren fills meus” al Teatre Lliure i “Una niña es una cosa a medio formar” a la Sala Beckett. Cap de les dues té l’epicentre en aquest fet. La mort podria ser un acte aparentment tangencial en les històries, però en les dues el suïcidi és una presència que de manera més o menys directa batega durant tot el text. Les dues obres acaben explicant que un cop ha esdevingut no es pot fer marxar enrere. És el final,…

“No sé Leer. ¿Acaso alguien podría decir que sabe?”. La pregunta y la resposta son de Joan-Carles Mèlich, del seu llibre La sabiduría de lo incierto (Tusquets, 2019) i les cita Carlos Magro en una xerrada que acaba de fer al Palau Robert amb motiu dels actes organitzats al voltant de l’exposició “Portes obertes a l’escola pública”, que ha comissariat en Joan Domènech, un professor dels de tota la vida, que després de molts anys dedicat a educar ens va fer el favor d’escriure Elogi de l’educació lenta (Graó, 2013), un llibre que, com el seu títol apunta, és bo…

Dos temes estan ocupant els darrers dies l’agenda de l’educació: el currículum i el calendari escolar. Son dues qüestions plenes de matisos que requereixen ser tractades en profunditat i de manera tranquil·la. No és la meva pretensió aquí. En aquestes línies només vull apuntar unes poques reflexions sobre dues qüestions que en formen part i que son objecte d’importants discussions en l’àgora pública: la possible, i temuda o no, reducció de les hores de filosofia a l’educació secundària; i l’avançament del calendari escolar i la seva relació amb els temps educatius. I aquestes reflexions m’han sorgit després d’assistir a la…

L’educació i l’aprenentatge estan immerses en un procés de transformació que, més enllà de metodologies i d’innovacions, cerca la necessitat de trobar sentit i rellevància a allò que s’aprèn. Aquesta recerca, que ve de lluny, ha traspassat les fronteres de la institució escolar. Amb l’emergència de la societat de la informació, sabem que molts aprenentatges significatius tenen lloc fora de l’escola i que han esclatat nous entorns d’aprenentatge que poden ser tant o més rellevants que l’escola.

A la celebració del cinquè aniversari del Diari vaig poder copsar que ha promogut una comunitat educativa real, entre iguals, de gent que col·labora, aporta, comenta i viu aquesta experiència amb la generositat i l’interès comú com a bandera.

El temps educatiu ja no és un ni és unidireccional. Ben al contrari, al tombant del segle XXI, assistim a l’emergència de nous temps i espais educatius,

Situar la persona al centre de l’aprenentatge i reconèixer el seu caràcter social obre una nova perspectiva per a l’educació local. Els debats actuals sobre els temps educatius i les institucions posen de relleu la importància de l’entorn

Els governs locals tenen capacitat per assumir responsabilitats en matèria educativa. Sostenir els centres municipals, assegurar l’èxit educatiu a través de l’acompanyament escolar i combatre l’abandonament prematur en són alguns dels reptes.

Una ciutat orientadora, amb un govern al capdavant, concentra energies i esforços en fer possible un accés universal al coneixement i que situa la persona al centre del procés educatiu i orientador. Es tracta d’una ciutat que afavoreix la creació d’itineraris personals